Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Divendres  20.09.2013  23:05

Autor/s: "El Pla d'Urgell. Memòria i paisatge". A cura de Josep Camps i Francesc Foguet, amb fotografies de Marta Benavides. Col·lecció Lo Plançó, 12. Editorial Fonoll

Visió geogràfica dels pobles del Pla

Ceferí Rocafort (1908-18)

Men?ame
 

Barbens

Lloc en lo pla d’Urgell a uns 20 quilòmetres de Balaguer i 4 de Bellpuig, que és l’estació de ferrocarril que té més propera. Confronta lo terme al nord amb Bullidor; a l’est, amb Anglesola; al sud, amb Bellpuig i a l’oest, amb Ivars i Bullidor.

Se composa de 170 edificis reunits i altres 26 comptant-hi los caserius de Bullidor i Guilella amb 7 i 8 cases respectivament per a les feines agrícoles i una població total de 812 habitants de fet i 800 de dret. En lo cens de 1359 figura lo castell de Barbens amb 15 focs de la jurisdicció de l’Hospital de Sant Joan.

L’any 1831 tenia 150 habitants en lo Corregiment de Lleida i la jurisdicció era de l’Encomanada de Barbens de l’Orde de Sant Joan.

La parròquia, dedicada a l’Assumpta, és d’entrada en l’arxiprestat d’Agramunt, diòcesi d’Urgell i celebra festa lo dia 15 d’agost.

Lo terme, enterament pla, és regat per lo canal d’Urgell i produeix gra, vi, oli, hortalisses i aufals, qual exportació li reporta bons ingressos.

La il·luminació pública és elèctrica.

Té escoles de nois i de noies.

Per camins rodats en bon estat de conservació, se comunica amb los pobles dels encontorns.

Amb lo nom de Barhene i Agilela, se fa esment dels llocs apuntats en l’acta de consagració de l’església de Guissona (1099).

Lo monestir de Poblet hi posseïa la Granja en dit terme.

Districte electoral de Balaguer.

Bell-lloc

Població situada a 197 metres sobre el nivell del mar, en lo pla d’Urgell a 12 quilòmetres de Lleida, en la carretera que condueix a Barcelona, amb estació en la via d’aquesta capital a Saragossa. Lo terme afronta per nord amb Bellvís; est, Sidamon; sud, Lleida i Alamús, i oest, Alcoletge. Se composa de 280 edificis i 42 d’escampats, la majoria per a los serveis agrícols, amb una població de 1.395 habitants de fet i 1.349 de dret. En lo cens de 1359 hi consten 53 focs, era reialenc i depenjava de la vegueria de Lleida. En 1831 pertanyia al corregiment de dita capital i comptava 354 ànimes. La parròquia és d’ascens; correspon al bisbat de Lleida, arxiprestat de Les Borges i fa la festa los dies 8 de maig i 29 de setembre puix està dedicada a Sant Miquel Arcàngel.

Les primeres noves que tenim d’aquest poble se remunten a l’any 1168 en què apareix en la Carta d’Ordinació de l’església de Lleida. En 1662, amb caràcter de carrer d’aquesta capital, gosava dels drets i preeminències d’aquella. En 1177, segons es desprèn del testament d’Ermengol VIII, era dels comtes d’Urgell. Mentres existiren los telègrafs òptics, hi havia en aquest terme una torre que es comunicava amb les de Lleida i Aumeradilla.

Lo terme i la població van experimentant grans millores amb lo canal d’Urgell i ferrocarril; la il·luminació pública és elèctrica. Produeix fruites, vi, aufals i oli per a quina elaboració té cinc premses.

Hi ha dues escoles; una de cada sexe.

Celebra fires lo 28 de gener, primer diumenge d’octubre i tercers dimecres de cada mes.

Hi ha servei de carruatges cap a Bellvís los dilluns i dijous.

Vota amb Lleida per a diputats a Corts i provincials.

Bellvís

Vila situada en lo pla d’Urgell a 12 quilòmetres de Balaguer. Té estació en lo ferrocarril de via estreta de Mollerussa a la ciutat abans nomenada. Lo terme afronta al nord amb lo de Térmens i Arcs que és del seu districte; a l’est, amb lo de Linyola i al sud, amb lo de Palau i Poal que també li correspon i té igualment estació en l’esmentada via.

Lo districte municipal comprèn: Bellvís, 419 edificis amb 2.045 habitants de fet i 2.009 de dret; Arcs (a 2 quilòmetres), 35 amb 169 i 177; Poal (a 3 i mig, ídem), 81 amb 418 i 423; Les Tarroges (a 6 ídem), 16 amb 54 i 54, i ademés 68 cases i albergs escampats per a los serveis agrícols, amb una població total de 2.714 habitants de fet i 2.689 de dret. En 1359 lo castell de Bellvís tenia 18 focs en la vegueria de Cervera i lo senyoriu era del capital de la Seu de Lleida, que encara conservava en 1831, que comptava 650 habitants en lo corregiment de la capital. Lo cens de 1878 li senyala 1.518 ànimes.

La parròquia dedicada a l’Assumpta és d’ascens en l’arxiprestat de Balaguer i bisbat de la Seu d’Urgell. Celebra festa lo dia 15 d’agost i 26 i 27 d’octubre. Poal, amb la tinència d’Arcs, és d’entrada en lo mateix arxiprestat.

Lo terme, que és d’excel·lent qualitat, és regat per lo canal d’Urgell al que li deu la gran creixença que va experimentar en lo passat segle, com se dedueix de les notes estadístiques abans apuntades. Avui figura entre les riques poblacions del pla d’Urgell. Produeix molt aufals, grans, oli, vi, llegums i fruites.

Celebra fira lo 27 d’octubre (dura dos dies) i mercat los diumenges. Hi han dues importants fàbriques d’oli i vuit premses hidràuliques; tres molins de farina; s’hi fabrica sabó i gaseoses i la il·luminació pública és elèctrica.

Escoles municipals de nois i de noies i un col·legi a càrrec de la Comunitat de la Sagrada Família.

Com a nota artística deu remarcar-se una bonica creu de terme.

Una branca de carretera embranca amb la general de Bell-lloc i per bons camins rodats se comunica amb los pobles de la rodalia. Carruatges a Lleida.

Districte electoral de Balaguer.

En lo plet entaulat en 1407 entre lo rei i lo comte d’Urgell sobre la jurisdicció d’alguns llocs en lo límit del comtat, entre altres pobles se concedí al comte lo de que nos ocupem. Així mateix, porten lo cognom de Bellvís il·lustres personatges de la nostra història.

Com si amb lo que tenim apuntat no n’hi hagués prou per a fer ressaltar la importància de la present vila, li acaba de donar nomenada la Mare de Déu de les Sogues, patrona d’Urgell, que en ella se venera. Lo seu culte se fa remuntar al segle XII, però les notícies documentades no comencen fins al segle XVI, com fa observar molt bé l’erudit escriptor lleidatà don Enric Arderiu i Valls. És un decret cardenalici de concessió d’indulgències, datat a Roma lo dia 28 de gener de 1510, i, des d’aqueix temps ençà, les noves que en tenim vénen seguides: en 1513 dues butlles otorgant al santuari lo poder tenir germandat i comunicació de privilegis amb la de Sant Joan de Letran; l’any 1528 s’estengué l’acta del Miracle; l’any 1584 autorització del bisbe de la Seu al rector de Bellvís, per a que puga traspassar dita capella als trinitaris, los quals ne prengueren possessió l’any 1585; de l’any 1592 és una butlla de Climent VIII respecte a la unió de dit Santuari al convent dels trinitaris; l’any 1595, en varen prendre novament possessió, fomentant amb lo seu zel la major devoció de la Verge sots l’advocació de les Sogues.

Una piadosa tradició explica que la Verge es va aparèixer al seu devot Joan Amorós, del veí poble de Sidamon, en lo Reguer, a mitja hora al nord de Bellvís; i que les sogues, rompudes per a salvar la càrrega i la mula que conduïa, en lo moment d’haver-se-li arranat en un fanguissal, se junyiren miraculosament en les mans d’Aquella. Quan va tornar-hi amb lo poble, hi trobaren l’estàtua que des d’allavors ha sigut venerada.

La capella que se construí depenjava de la parròquia, mes al cap de temps fou cedit lo santuari a l’orde dels trinitaris calçats, los quins en varen prendre possessió a les darreries del segle xvi. Aquests hi bastiren un monestir situat en l’enforcament del camí que, sortint de Bellvís, un braç se dirigeix a Balaguer i l’altre a Arcs. L’església quedava inclosa en l’interior de l’edifici, que formava un quadrat de 55’75 metres de llargària en lo camí d’Arcs, per 43’66 en lo de Balaguer. Lo Rt. Dr. Barraquer, qui nos dóna aquestes noves, afegeix que hi havia un claustre gòtic amb galeria solament en la planta baixa i columnetes de secció quatrilobada, recordant les del claustre de Santa Anna de Barcelona. Les seves dimensions eren 23 metres de llargària d’est a oest, per 14 d’ample, i l’església, segons los càlculs més aproximats, tenia 27’50 i 13’82 metres respectivament. No va construir-se lo convent allí mateix a on la tradició senyala l’aparició, sinó a cosa d’un quilòmetre al nord-oest, alçant-se en aquell punt una fita recordatòria i a les dues-centes passes la capella que s’anomenà del Miracle.

Foragitats los religiosos l’any 1835, la imatge fou traslladada a la parròquia i venut lo convent, va ésser arrasat vers los anys 1841 o 1842.

Castellnou de Seana

Lloc en la plana d’Urgell a 27 quilòmetres de Lleida i 3 quilòmetres de Bellpuig, que és l’estació de ferrocarril més propera en la via del nord. Afronta al nord amb Ivars i Barbens; est, Bellpuig; sud, Vilanova de Bellpuig i oest, Golmés. Comprèn los caserius de Novella amb 12 albergs i Utxafava a l’oest de 91 que, amb los 54 que té escampats pel terme i 227 a Castellnou, formen lo districte municipal amb un total de 384 edificis, 1160 habitants de fet i 1171 de dret. En 1359 era de la vegueria de Tàrrega, amb 25 focs. L’any 1831 tenia 320 ànimes, pertanyia al corregiment de Lleida i lo senyoriu al duc de Cèsar M. d’Altimira.

L’església parroquial, que depenja de la diòcesi de Solsona i arxiprestat de Tàrrega, és dedicada a Sant Joan Baptista i la d’Utxafava a Sant Miquel. Aquesta està adscrita a l’arxiprestat de Mollerussa en lo mateix bisbat. Celebra festa lo dia 3 de febrer.

Té una escola de nois i altra de noies.

Vota amb les Borges per a diputats a Corts i a Lleida per a los provincials.

Produeix gra, vi, oli i verdures essent lo terme regat per lo canal d’Urgell. Camins veïnals per a on transiten amb facilitat los carruatges lo comuniquen amb los pobles propers. És exclusivament agrícol: té dues premses d’oli.

Com a nota artística, ha de remarcar-se una hermosa creu de terme.

Fondarella

Lloc en lo pla d’Urgell a 20 quilòmetres de la capital i a 2 quilòmetres de Mollerussa, que és l’estació de ferrocarril més propera en la via del nord i a l’esquerra de la carretera general de Madrid a la Jonquera. Afronta lo seu terme per nord amb Palau d’Anglesola; est, Mollerussa; sud, amb lo de Miralcamp; i per l’oest, amb lo de Sidamon. Consta de 105 edificis i 387 habitants de fet i 384 de dret. Amb lo nom de «Farandella», se continua en lo cens de 1359 en la vegueria de Lleida, senyalant-li 16 focs. Amb igual nombre de focs, figura lo «loch Dalfadarella» en la vegueria de Tàrrega. L’any 1831 tenia 200 ànimes i exercia lo senyoriu lo capítol de la Seu de Lleida. La parròquia sots l’advocació de Santa Maria de Fondarella pertany a la diòcesi de Solsona, arxiprestat de Mollerussa. Celebra festes lo 20 de gener i primer dilluns de setembre. Los productes naturals consisteixen en vi, oli, grans, verdures, aufals i podria molt bé introduir-se lo conreu de la remolatxa que en altres localitats dóna bons resultats, tinguent en compte que des d’enguany s’ha estès lo reg del canal per quasi tot lo terme, millora que probablement augmentarà la població actual.

Les cases són per regla general de tàpia. Se comunica amb los pobles veïns per camins carreters i lo seu caràcter és eminentment agrícola. Té dues premses d’oli, sistema antic.

En los arxius de la vila han desaparegut los documents anteriors al segle xvi, que podrien donar una mica de llum per a historiar-la. La casa senyorial del poble es conserva encara, convertida en habitació particular.

Hi ha escola de nois a despeses del municipi.

Vota amb Lleida en les eleccions de diputats a Corts i provincials.

Es té nova d’haver existit prop d’aquest poble, un monestir premonstratense, dedicat a Sant Nicolau fundat per la casa d’Anglesola. L’hospital de peregrins estava ja construït per los piadosos fundadors, en 1220 i en 1224 l’entregaren a l’abat de Bellpuig de les Avellanes, perquè l’erigís priorat de la seva orde així que tingués possibilitat.

L’any 1226, lo bisbe de Vic, don Guillem, a sol·licitud dels nobles don Guillem i donya Sibil·la d’Anglesola, li concedí i senyalà cementiri públic, ço és lliure facultat per a enterrar-se a quants elegissin sepultura en dit monestir. En 1231 se ratificà per l’abat i comunitat tot lo que s’havia convingut en l’anterior document entre lo bisbe i fundadors.

La seva situació era «in camino Ilerde in termino de Alfandarela et de Palacio de Angularia», corresponent en aquell temps a la diòcesi de Vic. Així mateix consta que en 1452 es donà llicència per lo senyor bisbe D. Jaume de Cardona al senyor de Bellpuig D. Ramon II Folch de Cardona i Anglesola, i al premonstratense Fr. Arnau de Montroig per a reparar l’església de Sant Nicolau, amb les pedres de l’enrunada capella dels Alberchs: que en 1510 s’ajudicà lo priorat de Sant Nicolau de l’Hospitalet a Joan Castillo clergue de Saragossa: qui en 1710 l’obtingué D. Vicent Cortès, i havent-se extingit per autoritat apostòlica lo priorat, varen aplicar-se les seves rendes a les distribucions de la Santa Església de Solsona, a quina diòcesi pertanyia des de 1598. No se sap quan es reuniren i quan se van separar los dos priorats de Sant Nicolau i lo de Sant Bartomeu de Bellpuig.

Golmés

Lloc en lo pla d’Urgell, a 25 quilòmetres de Lleida i 3 de Mollerussa, que és l’estació de ferrocarril més propera en la via del nord. La carretera de Madrid a la Jonquera passa al peu de les seves cases quedant la majoria d’elles a la dreta. Se composa de 307 edificis i 1.155 habitants de fet i 1.147 de dret. En 1359 era de la vegueria de Tàrrega amb 24 focs i l’any 1831 tenia 415 ànimes, corregiment de Lleida i pertanyia lo senyoriu al duc de Cessa. Afronta lo terme per nord amb Utxafava; a l’est, amb Bellpuig; al sud, amb Arbeca, i a l’oest, amb Miralcamp i Mollerussa, veient-se atravessat per lo canal d’Urgell que beneficia les seves terres que produeixen grans, vi, oli en abundància, verdures i fruites. Té dues premses d’oli.

L’església parroquial dedicada a Sant Salvador depenja de la diòcesi de Solsona i arxiprestrat de Mollerussa.

Es comunica per camins carreters amb los pobles veïns de la plana.

Hi ha una escola per a nois i altra per a noies a càrrec del municipi.

Vota amb Lleida per a diputats a Corts i provincials.

Com a nota artística, ha de remarcar-se una interessant creu de terme.

Ivars d’Urgell

Lloc en l’extensa plana que li dóna nom, a uns 20 quilòmetres de Balaguer, emperò la més propera estació és la de Bellpuig. Confronta al nord amb los térmens rurals de Montsuar i Montaler; a l’est, lo de Barbens; al sud, Bellpuig i a l’oest, lo de Vallverd. Consta tot lo districte de 289 edificis i 928 habitants de fet i 930 de dret, distribuïts en la següent forma entre los seus agregats: Ivars, 175 edificis i 742 habitants; Montaler i Montsuar, 14 cases i 39 habitants; la Cendrosa, 26 i 36 respectivament; i Vallverd, 35 edificis i 111 ànimes, ademés de 39 cases i albergs escampats.

La parròquia d’Ivars és d’entrada, celebrant festa lo 14 de setembre, i la de Vallverd, rural primera; ambdues del bisbat de la Seu; la primera pertany a l’arxiprestat d’Agramunt i la segona al de Balaguer.

Lo terme és regat per lo canal d’Urgell i produeix grans, vi, oli, hortalisses, fruites, etcètera. Té dues premses d’oli i una fàbrica d’alcohol.

Escoles de nois i de noies.

Es comunica per bons camins rodats amb los pobles dels voltants.

A cosa d’un quart de la població hi ha ermita de Nostra Senyora de l’Horta, que és molt venerada.

Es troben en aquest terme diferents fonts, i a mitja hora al sud de la localitat, l’estany que li dóna nom del qual en correspon bona part al terme de Castellnou de Seana.1

Districte electoral de Balaguer.

Linyola

Vila en lo pla d’Urgell a uns 12 quilòmetres de Balaguer i 8 de Mollerussa, estació de ferrocarril més propera, i amb la qual hi té servei de carruatges. Afronta per nord, amb terme de Bellcaire; a l’est, amb lo d’Ivars; al sud, Utxafava, i a l’oest, Arcs i Poal.

Consta de 331 edificis i 24 d’escampats amb una població total de 1.439 habitants de fet i 1.449 de dret. En 1359 lo castell de Linyola en la vegueria de Lleida tenia 30 focs. L’any 1831 Linyola i terme de Tarroges comptava 702 ànimes en lo corregiment de la capital i la jurisdicció senyorial era del duc de Cessa.

La parròquia és d’entrada en l’arxiprestat de Balaguer i diòcesi de la Seu d’Urgell. Celebra festa lo 15 d’agost i 22 de maig.

Lo terme, regat per lo canal d’Urgell, és ric en tota mena de produccions, essent les més importants lo gra, oli, aufals, verdures i fruites i cria també bestiar.

Té escoles de nois i de noies, dues premses d’oli i, per camins rodats, se comunica amb los pobles veïns.

Districte electoral de Balaguer.

En l’enfeudament que féu lo rei D. Pere, a D. Ermengol, del comtat d’Urgell en 1278, s’esmenta lo castell i vila de Linyola.

Miralcamp

Lloc situat en la plana d’Urgell a uns 23 quilòmetres de Lleida i 3 quilòmetres de Mollerussa, que és l’estació de ferrocarril més propera en la via del nord. Afronta lo terme al nord amb la vila darrerament anomenada i Golmés; a l’est, amb lo d’Arbeca i Vilanova de Bellpuig; al sud, amb lo de Torregrossa i a l’oest, amb Sidamon.

Consta de 207 edificis i 33 escampats per a los serveis agrícols, amb una població total de 744 habitants de fet i 734 de dret. L’any 1831 comptava 305 ànimes; pertanyia al corregiment de Lleida i a la jurisdicció senyorial del marquès d’Aitona.

La parròquia dedicada a Sant Miquel és del bisbat de Solsona i arxiprestat de Mollerussa. Celebra festa los dies 30 i 31 d’agost, i lo 20 i 21 de gener. Té escoles per a nois i altra de noies.

Lo terme és regat per lo canal d’Urgell i produeix grans, oli, vinya i aufals. Hi han dugues premses d’oli i un molí de farina.

Es comunica per camins rodats amb los demés pobles dels encontorns.

Lo sistema d’edificació, per lo general, és de tàpia.

Districte electoral de Lleida per a diputats a Corts i provincials.

Mollerussa

Lloc en la plana d’Urgell a 23 quilòmetres de Lleida amb quina capital es troba enllaçada per la via del nord en la que hi té estació i per la carretera general a Barcelona, que atravessa la població. Afronta per nord amb Fondarella i Palau; amb est, amb Golmés; té al sud, lo de Miralcamp i a l’oest, altra vegada lo de Fondarella. Consta de 473 edificis i 66 escampats per a los serveis agrícols, amb una població de 1.759 habitants de fet i 1.699 de dret. Segons lo cens de 1359, tenia en aquella data 38 focs.

L’any 1831 amb lo terme de Novella, tan sols comptava 450 ànimes, pertanyia al corregiment de la capital i lo senyoriu era del marquès d’Alfarràs.

La parròquia, dedicada a Sant Jaume, és cap d’arxiprestat i pertany a la diòcesi de Solsona, celebra festa lo dia 15 de maig. També té una capella en la plaça Major dedicada a Sant Isidor.

Hi ha demarcada notaria. Ademés de les vies de comunicació abans esmentades, arrenca d’aquí lo ferrocarril de via estreta que va a Balaguer.

Això i les oficines del canal d’Urgell, establertes en aquest lloc, li donen un moviment que no es nota en les demés poblacions, essent de les que més prosperitat ha obtingut de tota la plana; caràcter que es veu tot seguit en lo bon aspecte que ofereixen les seves places i carrers, si bé no hi ha cap edifici que sia digne de particular esment, puix que la mateixa església amb fragments de construcció gòtica ha sigut modernament eixamplada sense tenir en compte cap estil i sí sols la cabuda per l’augment de població experimentat. Fou beneïda lo dia 31 d’octubre de 1897.

Ademés de les dues escoles municipals per a ambdós sexes, hi ha una comunitat religiosa que té col·legi per a noies; havent-s’hi establert igualment, des de poc temps ençà, los germans de la doctrina cristiana quin estudi es veu sumament concorregut.

Hi han diferents societats, amb un espaiós teatre en una d’elles; lo sistema d’il·luminació és per mitjà de l’electricitat; té cinc premses d’oli; fàbrica de farina, licors, aiguardent i altra molt important de cartolina.

Celebra mercat los dimecres i fires lo 19 de març i lo primer dimecres de cada mes per a bestiar exclusivament.

Es cull grans, oli, vi i fruites.

Districte electoral de Lleida.

Lo comte d’Urgell, Ermengol V, porta lo sobrenom de Mollerussa per haver conquerit aquesta vila als alarbs, per més que en Monfar creu que es refereix a un poble del reialme de León a on sembla que morí, puix passà llarg temps en aquelles terres per haver casat amb donya Estefania, filla del comte Pere Anzures, senyor de Valladolid.

´

Palau d’Anglesola

Lloc de la plana d’Urgell a 22 quilòmetres de la capital i 3 quilòmetres de Mollerussa, a on embranca lo ferrocarril econòmic de Balaguer, en quina via hi té estació. Afronta lo terme per nord amb lo de Poal i Barbens; a l’est, té lo d’Utxafava; al sud, lo de Fondarella i a l’oest, Bellvís.

Consta de 265 edificis agrupats i 53 escampats pel terme, amb una població de 939 habitants de fet i 930 de dret. L’any 1359, «Palau d’Anglola» amb 20 focs corresponia a la vegueria de Tàrrega. Comprèn la seva jurisdicció les partides rurals o despoblats d’Escarabat, Novella i Marlet. La parròquia, dedicada a Sant Joan Baptista, correspon a la diòcesi de Solsona, arxiprestat de Mollerussa, celebra la festa lo dia 29 d’agost i lo 30 de febrer. Té una escola per a nois i altra per a noies.

Lo seu territori, regat per lo canal d’Urgell, produeix tota mena de fruites i llegums, oli, gra, vi, i s’hi cria bestiar de llana i cabriu.

La il·luminació és per mitjà de l’electricitat.

Ademés de les vies de comunicació anomenades, té a 2 quilòmetres la carretera general de Madrid i és unit per camins rodats amb los demés pobles veïns.

Districte electoral de Lleida per a diputats a Corts i provincials.

Sidamon

Lloc situat en la plana d’Urgell a 16 quilòmetres de la capital i 4 quilòmetres de Bell-lloc, que és l’estació de ferrocarril més pròxima en la via del nord. Afronta lo terme per nord amb lo de Palau d’Anglesola; est, Fondarella; sud, Torregrossa i a l’oest, lo de Bell-lloc.

Consta de 90 edificis agrupats i 23 escampats per a los serveis agrícols amb una població de 376 habitants de fet i 366 de dret. En 1359, «Cidamunt» figura en la vegueria de Tàrrega amb 32 focs. L’any 1831 comptava 67 ànimes, corresponia al corregiment de la capital i lo senyoriu pertanyia a l’encomenada d’Espluga Calva de l’orde de Sant Joan.

La parròquia és dedicada a Sant Bartomeu, celebrant la festa lo dia 24 d’agost. Pertany al bisbat de Solsona i arxiprestat de Mollerussa.

Lo seu terme, que comprèn també lo rural de la Quadra, és regat per lo canal d’Urgell i produeix grans, vi, oli, llegums, verdures i molta ametlla.

Té escola per ambdós sexes.

Districte electoral de Lleida per a diputats a Corts i provincials.

La carretera general de Madrid passa per aquest poble, comunicant-se ademés per bons camins carreters amb los dels encontorns.

Torregrossa

Lloc en la plana d’Urgell a 16 quilòmetres de Lleida i 4 quilòmetres de Juneda, que és l’estació de ferrocarril més propera. Té al nord los térmens de Mollerussa, Miralcamp, Sidamon i Bell-lloc; a l’est, Puiggròs i Juneda; sud, Juneda; i oest, Alamús, mitjançant lo terme de Vencilló.

Consta de 403 edificis: 25 per los voltants de la població, 10 en lo caseriu agregat de Margalef i altres 127 escampats per lo terme que comprèn ademés les partides de Vimpeli, Vilaplana i Paradell o Pradell, lo caseriu de Margalef i la Torre de Santa Maria, sumant en conjunt 565 edificis amb una població de 1.976 habitants de fet i 1.961 de dret. En lo cens de 1359, la «Torra Grossa» figurava amb 24 focs en la veguerria de Lleida. En 1831 tenia 700 ànimes, era del corregiment de la capital i lo senyoriu corresponia al marquès d’Argensola, junt amb Vimpelí i Vilaplana. La parròquia, dedicada a l’Assumpta, és d’ascens; depenja del bisbat de Lleida, arxiprestat de les Borges i celebra festa los dies 15 d’agost i 22 de gener.

Lo nom d’aquest poble és degut a una enorme torre que hi havia en lo castell que fou enderrocada per a altres construccions. Hi ha escola de nois i altra de noies.

Amb lo canal d’Urgell ha millorat considerablement, puix que en lo seu terme s’hi cull abundant gra, vi, oli i fruites, havent-hi també bones pastures en los despoblats de què hem fet esment.

La il·luminació pública és elèctrica; hi ha 5 premses d’oli i carruatges que van a Lleida, a quin districte electoral vota per a diputats provincials i amb les Borges per a diputats a Corts.

La carretera de Lleida a Tarragona atravessa aquest terme municipal abans de passar per Juneda.

Districte electoral de les Borges.

Vilanova de Bellpuig

Lloc en lo pla d’Urgell a uns 23 quilòmetres de Cervera i 4 de Bellpuig, que és l’estació de ferrocarril de què se serveix en la via del nord. Té al nord Castellnou de Seana; a l’est, terme de Bellpuig; al sud, Belianes i a l’oest, Miralcamp. Consta de 280 edificis i 88 cases i albergs escampats per a les feines agrícoles, amb una població de 999 habitants de fet i 1.020 de dret. L’any 1831 tenia 320 ànimes en lo corregiment de Lleida i lo senyoriu corresponia al duc de Cesa. La parròquia, dedicada a Sant Pere, és d’ascens en l’arxiprestat de Mollerussa i diòcesi de Solsona. Celebra festa lo segon diumenge de setembre.

Les produccions són les generals de l’Urgell, quin canal fertilitza lo seu territori i ha sigut la causa de l’augment observat en la població, segons es desprèn de les notes estadístiques abans apuntades; hi abunden los grans, l’oli, vi, aufals, remolatxa i verdures.

La il·luminació pública és elèctrica. Es comunica per bons camins rodats amb los pobles dels encontorns.

Escoles de nois i de noies.

Districte electoral de Cervera.

8. «En la regió baixa del Segre, en ple Urgell, com si fos un record del gran estany que un dia ompliria lo que és avui extensa plana, hi trobem lo d’Ivars, al Nord de Bellpuig. Té aproximadament uns tres quilòmetres de llarg per un quilòmetre d’ample; abocant-hi una abundosa font a un quart d’Ivars, camí de Tàrrega. La seva fondària s’ha calculat en quatre metres i la seva orientació és de Llevant a Ponent» (Ceferí Rocafort, Geografia general de Catalunya. Província de Lleida, dirigida per Francesc Carreras i Candi, Barcelona, Albert Martín, [1908-1918], p. 41).

9. Ni el Poal ni Utxafava (nom antic de l’actual Vila-sana) tenen una entrada pròpia en la Geografia general de Catalunya de Rocafort que classifica els municipis segons els partits judicials a què pertanyien.

Ceferí Rocafort, Geografia general de Catalunya. Província de Lleida, dirigida per Francesc Carreras i Candi, Barcelona, Albert Martín, [1908-1918], p. 157-158 (Bell-lloc), 159-160 (Castellnou de Seana), 161-163 (Fondarella), 163 (Golmés), 171 (Miralcamp), 171-174 (Mollerussa), 175 (Palau d’Anglesola), 183 (Sidamon), 259-260 (Barbens), 263-265 (Bellvís), 284-285 (Ivars d’Urgell), 285-287 (Linyola), 344-345 (Torregrossa) i 465 (Vilanova de Bellpuig).2

Foto: Marta Benavides

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d'Urgell.