19.09.2013 - 06:00
El cine club Utiye portarà a la gran pantalla la pel·lícula ‘La cuinera del president’ per tal de col·laborar amb l’Associació de Familiars i Amics dels Malalts d’Alzheimer d’Ontinyent (AFAO). L’objectiu és oferir un títol entretingut i de qualitat perquè el públic en general, i els socis d’AFAO en particular, gaudisquen d’un film amè inspirat en Danièle Mazet-Delpeuch, la cuinera de François Miterrand, qui va ser 21è president de la República francesa.
Dirigida per Christian Vincent (‘Les Enfants’, 2005) i protagonitzada per l’actriu francesa Catherine Frot (‘Odette, una comèdia sobre la felicitat’, 2007) la pel·lícula s’endinsa en les galeries de l’Elisi per a contar la vida entre bambolines del motor polític i de poder de França.
Tot i haver rodat poques escenes a l’Elisi, la pel·lícula fa la sensació que tot transcorre en aquest espai. El director, Christian Vincent explica que ‘per sort ens van concedir un permís excepcional per a rodar uns dies a l’Elisi, mentre Sarkozy assistia a la reunió del G20 a Cannes. Quan Hortense (personatge de ficció inspirat en Danièle) arriba per primera vegada a l’Elisi, és el pati autèntic. L’escena següent es va rodar al Ministeri de Treball, però l’escala és la del palau presidencial. Em va semblar important filmar el que tots coneixem, el pati o el gran saló per a donar-li versemblança’.
El film analitza la història d’una cuinera a qui van proposar de fer cuina tradicional, la de les mares i les iaies, per al menjador privat del president francès. Allò graciós és que encara que entra en la rebotiga política de les dècades passades al país veí, tracta el tema de les lluites a la cuina, les jerarquies i enveges, l’amor als sabors tradicionals, els productes i les coccions clàssiques, mostrant dos punts de vista molt interessants: com es cuina el poder i el poder que té la cuina.
La tòfona, les ostres de Bretanya, el risotto de trompetes de la mort, i per descomptat el pastís de Saint Honoré, emocionen els cuiners, els comensals i també, com no, els espectadors de la sala. Per això cal anar al cinema amb la panxa plena.
Dins de l’apartat d’anècdotes, cal assenyalar que l’equip de cuiners del rodatge estava format per Gérard Besson i Guy Leguay –dos xefs amb estrelles Michelin- i Elisabeth Scotto, una estilista gastronòmica que sol treballar a la revista Elle. Les premisses eren senzilles: havien de crear menjar tradicional, estètic i que es poguera menjar de veritat.
Pel que fa a la vida personal de Mitterrand, no desvetla gran cosa, però sí que apareix una història vertadera, que és graciosa: de menut li agradava llegir llibres de cuina i se n’aprenia les receptes de memòria.
