16.09.2013 - 17:53
S’ha mort Joaquim Horta, poeta, traductor i editor. Especialitzat en art gràfic, va dirigir entre el 1950 i el 1965 les col·leccions ‘Fe de Vida’, ‘Quaderns de Teatre’ i ‘Signe’, d’assaig i poesia. El 1955 es va fer conèixer com a poeta amb la publicació de ‘Poemes de la nit’. Més tard va publicar poemaris diversos, que són recollits en part al volum ‘Home que espera: Selecció de textos (1955-1992)’. Josep M. Casanovas i Xavier Ribalta han posat veu i música a un bon nombre de les seves peces poètiques i la seva obra ha estat traduïda a l’italià, anglès, francès, neerlandès, castellà i portuguès, entre més.
Autor capdavanter en la poesia de compromís social a Catalunya, la seva obra es mou dins els àmbits del realisme social dels anys cinquanta, amb tendències existencialistes i influïda, sobretot quant a l’ideari, per les seves versions del rus Vladímir Maiakovski, de qui traduí, amb Manuel de Seabra, tant la poesia completa (1981-1983) com el teatre (1984-1989). Així mateix va traduir Mao Zedong, Ernest Hemingway i Laurent de Brunhoff. També escrigué assaig, amb una obra destacada: ‘Tres notes sobre poesia i música negra’ (1959). Joaquim Horta era el pare de l’antropòleg i també poeta Gerard Horta, guanyador del premi Carles Rahola d’assaig i col·laborador habitual de VilaWeb.
Ha estat un home fonamental per a fer possible el món editorial català. Després d’haver estat acomiadat del Col·legi d’Arquitectes per ‘marxista’, va fer-se càrrec del departament de publicacions de l’Ajuntament de Barcelona
El comiat de l’escriptor es farà demà, a les 16.15, al tanatori de les Corts, de Barcelona.
Podeu veure’n una exhaustiva entrevista ací, on parla sense embuts sobre la seva extraordinària trajectòria, sempre inconformista i compromesa.
Home amb esperança (1960)
Acabarem algun dia, potser demà,
amb les paraules inútils i boniques,
el dring de la porcellana fina
i les marionetes de foscos colors.
I ensenyarem als fills, parits sense dolor,
el com i el perquè de cada cosa,
i els baixarem al carrer sense temor
i jugaran a construir pobles.
I tocaran la terra,
i la faran seva i de tots,
i escriuran, amb nous mots,
noves lleis, història i vida.
També vindrà un vaixell de vela àgil
esquivant tempestes i roques altives
i s’endurà tot l’or de la terra, mites i falsos déus,
i ens deixarà quieta la mar i una barca petita.
Amb ella anirem a saludar els pobles,
a l’espatlla un sarró amb eines i amb llibres,
als ulls un esclat d’alegria,
i l’esperança en els homes i en els dies.
