Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dijous  29.08.2013  00:00

Autor/s: Joan Olivares

Dinarot a l'Albufera d'Anna

Men?ame
 

L’altre dia un amic comentava ‒no recorde a compte de què‒ que hi havia zones castellanoparlants del País Valencià menys castellanitzades que algunes altres de valencianoparlants. Hi argumentava, com ara, que en pobles de llengua castellana es sonoritzaven algunes esses mentre que a àmplies zones valencianes s’ha perdut aquest so fa molt de temps. Doncs resulta que ahir dilluns vam dinar a l’Albufera amb uns amics d’Anna i de Xella. No és la primera vegada que sent els parlars de la Canal de Navarrés, però durant el dinar pensava com li agradaria al meu amic de fer-hi una visita i escoltar-los de viva veu, si encara no ho ha fet. No és que sonoritzen algunes esses, o que una gran part del seu lèxic siga una adaptació molt particular del valencià de les comarques veïnes (paño, ajeta, torcamanos, runa, roín, prau, pruna...), és que el seu accent, les seus construccions sintàctiques i les seues flexions verbals són, en molts casos, calcades de les nostres. Una de les que més m’agrada és l’ús del perifràstic: 'el hombre se lo va comer todo'. Si els sentia un valencià de la capital del Regne entendria que l’home s’ho menjarà tot en el futur, però no, ells es refereixen a un temps passat. Tristament, la perífrasi intrusa ('l’home s’ho va a menjar tot') ja se sent també a les nostres comarques. Qui sap si algun dia no serà la Canal de Navarrés un dels pocs reductes on es podran sentir determinades formes del català del País Valencià o del valencià dels Països Catalans.

Tot això  a la vora del llac de l’Albufera d’Anna. Un lloc ideal per a fer-se una bona paella un dilluns de primeries de juny, d’un altre dia no respoc. Si, a més, la paella és de categoria i la companyia agradable, ja tens la vesprada perfecta. Després del carajillo i el caliquenyo, rebaixàrem el dinar fent una volteta al llac i deixant-nos sorprendre per totes les fontetes que surten per art de màgia de qualsevol marge i s’enfilen cap al bassalot. Per completar la vespradeta, baixàrem els 136 escalons del Gorgo de la Escalera, un indret paradisíac on es pot xapullar i fer quatre bons escabussons en una aigueta clara i fresca mentre escoltes el cant melodiós de la sylvia atricapilla.