Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  25.08.2013  06:00

Autor/s: Jordi Badia i Pere Cardús

Per què van matar Carrasco i Formiguera

Men?ame
 

El 9 d'abril de 1938 Manuel Carrasco i Formiguera fou executat per l'exèrcit franquista. Tenia quaranta-vuit anys. Des de jove havia militat en grups i partits catalanistes i alhora havia mantingut fermament la fe cristiana (i, consegüentment, defensava els ordes i congregacions religiosos). Per tot això fou perseguit per l'un bàndol i l'altre. Quan començà la guerra civil espanyola es va mantenir fidel a les institucions republicanes i autonòmiques. Però, així i tot, fou perseguit per elements incontrolats i va haver de fugir.

Xammar té tot això molt present a l'hora de redactar el fragment que transcrivim avui. És un retret directe i descarnat al govern de la República espanyola. El darrer paràgraf té la força d'un cop de puny.

«Carrasco i Formiguera era presoner des que el vaixell en què viatjava una missió de la República, de la qual ell formava part, fou capturat, per causes que no s'han aclarit mai, i portat a territori franquista al nord d'Espanya. Carrasco i Formiguera era naturalment un presoner de marca, i la seva vida corria un greu perill. Fou, en efecte, jutjat per un Tribunal Militar, condemnat a mort i al cap de poc temps afusellat.

Aquests són els fets. El que jo vull afegir és que si Carrasco i Formiguera fou aparentment afusellat, en realitat va morir assassinat pel Govern de la República que no va fer el que calia i podia fer per salvar-li la vida. Carrasco i Formiguera era el presoner ideal per baratar-lo amb els presoners de qualitat que el govern de la República tenia, entre ells el bisbe de Terol, del qual es van apoderar les tropes de la República durant la falsa reconquesta d'aquesta capital de província i que curosament guardat amb tota mena d'atencions fou bèstiament assassinat per la Brigada de Lister, o una brigada semblant, durant la retirada de Barcelona a la frontera.

N'hi havia prou de dir que de la sort de Carrasco i Formiguera en depenien la vida o la mort del bisbe de Terol perquè, a l'altra banda, quedés garantida la immunitat de Carrasco i Formiguera. En comptes d'això el govern de la República proposava, a canvi de Carrasco i Formiguera, personatges insignificants entre els quals recordo un neulit prelat domèstic de la Santa Seu i redactor de 'El Correo Catalán', anomenat monsenyor Lisbona. Cap dels oferiments de la República no fou pres seriosament pel govern de Burgos, el qual, com ja he dit abans, va dur a terme l'execució de Carrasco i Formiguera.

Mitjans per a salvar la vida de Carrasco? El govern de la República en tenia a desdir. Ganes de fer-los servir, evidentment, cap.»

Text extret del llibre 'Seixanta anys d'anar pel món', d'Eugeni Xammar, publicat per Quaderns crema

© 2007, by hereus de Josep Badia
© de l'edició, 1991, 2007 by Quaderns Crema, S.A.U.