Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dijous  18.07.2013  00:01

Autor/s: Joan Olivares

Pel terme d'Albaida

Men?ame
 

Hem visitat el mas la Solana, on fa setze anys vaig conéixer Consuelo Torró, una dona de 94 anys amb la qual vaig mantenir una llarga conversa. De joveneta (anys 20) havia viscut a Otos, on son pare feia de mitger d'una de les famílies més riques del poble. Quina era aquesta família? Sí senyor: la de Ca les Senyoretes.

Ara, a la Solana, hi viu el seu fill, de 82 anys, amb qui vam xarrar una estona. La conversa però, no va ser tan sucosa com la de sa mare. Ella ens deia que no entenia com els seus néts es podien tancar tot el cap de setmana a una discoteca gastant el que havien guanyat durant la setmana tancats en una fàbrica: 'No veuen mai el sol', aquell sol tan preciós que ella gaudia cada dia. 'Per a viure', assegurava Consuelo, 'només calen tres coses: una saca de farina, un porc i aigua corrent on llavar la roba. i el bancal et dóna tot el que falta'.

Darrere del mas hi ha aquesta carrasca tan esplendorosa.