11.07.2013 - 20:03
De ben petit, a primera hora dels matins d’estiu, m’enfilava a un mur de pedra prop de la punta de Garbí de Sant Feliu. Ho feia per a veure si entrava a port la barca on treballava el meu oncle. Una teranyina mitjana de color blanc i vermell, la Stella Maris IV, que havia sortit a les onze de la nit anterior a l’aventura de la pesca diària. Pel núvol de gavines que envoltava l’estela de la barca i per l’alçada de les piles de les caixes buides sabia si havia estat una bona nit o no. Més de cent caixes de les d’abans era una molt bona notícia per a una tripulació que cobrava a la part segons el preu que havia sortit a la llotja.
Després sentia de lluny la Mobilette campera i el meu oncle arribava amb una galleda de sardines o anxoves. Si eren anxoves es posaven en salmorra abans que toquessin el gel. Després es preparaven uns grans pots de vidre amb sal i pebre per a menjar-les a l’hivern. Si eren sardines, en un fogó de carbó les cuinàvem per esmorzar aquell mateix matí. Altres dies m’aixecava ben d’hora i anava al port.
