24.06.2013 - 18:20
El debat, menys viu ara, ha vist totes menes de respostes des de ‘sí evidentment’, a ‘no de cap manera’, passant per ‘el nou estat no hauria de tenir cap llengua oficial’.
No se si aquest us ha escapat ni què en penseu però potser hauríem de reflexionar-hi una mica, no ?
Anem a pams amb preguntes :
1) els catalans, o els seus representants elegits, seran millor o ho faran obligatòriament millor que uns elegits actuals de qualsevol país ?
2) Actualment, el català es troba en una situació més aviat ‘normal’ ?
(o més aviat ‘amenaçada’) ?
3) Una protecció, o reconeixement legal, institucional, millor encara constitucional, seria una seguretat necessària ?
Reflexionant n’arribo a la conclusió que qui respon sí a aquestes tres ha de ser o per la cooficialitat del castellà o per cap reconeixement constitucional dins l’estat català.
Personalment penso que seria un error greu, amb una oportunitat irrepetible.
Que els castellanoparlants no siguin perseguits i condemnant en el futur estat em sembla normal, sobretot pels primers anys; no hem de començar una caça de bruixes !
però a l’altre extrem, que aquesta llengua castellana sigui cooficial (amb els mateixos drets que la catalana) no em semblaria assenyat, tampoc que no posem la seguretat de fer del català la llengua oficial,
Que el català no és amenaçat (i en posició de feblesa) respecte al castellà, a Catalunya, i internacionalment parlat encara més ?
Que serem el millor poble del món, quasi perfecte, i tindrem obligatòriament, ara i en el futur, els millors representants i creador de lleis, quasi perfectes, sempre ?
Que automàticament el català s’imposarà ?
Que obligatòriament incloure el castelllà amb peu d’igualtat aportarà més vots que farà decebuts i abstencionistes (és que, crec, la raó profunda de la proposta és bàsicament electoral) ?
No es pot afirmar amb tota certesa i jo crec que no!
I perquè crearíem o afavoriríem una societat bicèfal, amb els catalanoparlants i els castellanoparlants amb drets iguals ? No hi ha ja prou diferència, o diferèncieS (per sort moltes NO conflictives) ?
Fins i tot crec que de ser llengua oficial dins la constitució no és cap garantia absoluta de salvar la nostra llengua. Cal ajudar(-hi amb dues coses : Us púbnlics, ja al carrer i a tots nivells; i lleis com tocat. O serem més simples i menys clars que quan erem una comunitat autònoma espanyola ?
I, dit de passada, perquè l’estat francès ha inclòs recentment la llengua francesa com a ‘oficial’, dins la seua constitució ?
‘Que la confiança no ens faci traïdors’ ens va acconsellar un il·lustríssim predecessor; per mi sempre vigent, no l’oblidem!
Teo Vidal i Sol (Dl. 24-6-2013)
A Títol Totalment Personal, per cert.