Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dijous  11.07.2013  00:17

Autor/s: Joan Olivares

La marjal de Xeraco

Men?ame
 

Amb una lucidesa impròpia d'un xiquet de 12 anys, Josep Pérez li va dir a son pare que no llaurava més, que se n’anava a estudiar a l'institut d’Albaida. Era l'any 1965, una època no gaire propícia a les revoltes, però Josep ho va aconseguir. Amb aquell gest va privar Beniatjar d'un bon llaurador, però li donà al país un bon mestre. Ara ja és jubilat, i es va prestar amablement a fer-nos de guia per la marjal. Josep havia estat més de vint anys mestre de Xeraco, i allà havia conegut Batiste Bofí, lutier jubilat i activista sempitern de les causes nobles (no sempre perdudes), gran coneixedor de la terra i la història del seu petit país. Amb un gran gest de saviesa, Josep traspassa el testimoni de guia a Batiste Bofí.

El de Xeraco coneix la marjal com la palma de la seua mà, i ens aboca una rere l'altra velles històries de pesqueres impossibles, de mengeres festives, de misèries i alegries, de pobrets de solemnitat i guàrdies civils corruptes. Els nostres ulls intenten maridar aquelles imatges que brollen de la veu de Batiste amb les extensions interminables d’hivernacles plastificats.

Estem en una finca particular de 1.500 fanecades d'una de les terres més fèrtils del país. Milers i milers de metres quadrats plantats de pèsols, de grelos, de carlotes. En un mostra de reflexos matemàtics, Casimir alfarrassa 500.000.000 de grans de pèsols. Els grelos s'exporten a Galícia i a Portugal. Ja ho sabeu, quan demaneu un lacon con grelos a Ourense, molt probablement els grelos són de Xeraco.

Al final, les roses. Una gran nau amb milers i milers de roses. Hidalgo, el propietari, ens deixa bocabadats amb al seua saviesa, la seua dedicació i la seua il·lusió, després de més de quaranta anys al cap de l'empresa. Li demanem quantes roses hi deu haver, fa un alfarràs ràpid i diu: unes 100.000: ací tot són grans potències de 10. Fa goig de veure una empresa com aquesta, acostumats com hem estat durant anys, els valencians, a veure desparéixer les empreses productives i a brotar en el seu lloc empreses fantasmes de construcció, serveis, serveis de la construcció i construcció de serveis. Allà no, d’allà ixen carlotes, grelos, pésols, taronges, i roses... Sí, les roses del proper sant Jordi hi són totes a punt. Les van podar el dia 10 de gener (poda samurai) i estaran bones per a collir vespres de sant Jordi. Ja ho sabeu: si regaleu o us regalen una rosa (recomanable sempre que s'acompanye amb un llibre) potser havia estat un dels capolls de la foto.