19.06.2013 - 06:00
Sebastià Alzamora recrea la relació dels dos poetes des que es coneixen fins que Bartomeu mor al sanatori d’El Brull, l’any 1938. Ambdós nascuts l’any 1913 i coincidint amb el centenari enguany Edicions Proa ha publicat dos llibres que ens acosten aquestes dues figures. ‘Espriu, transparent’, la biografia d’Agustí Pons sobre el poeta de Sinera, i ara ‘Dos amics de viny anys’, una novel·la deliciosa de Sebastià Alzamora que dibuixa de manera vivaç i plausible el temperament de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
Avui Pere Gimferrer s’estrena a Núvol amb un comentari de la novel·la d’Alzamora. “L’última novel·la de Sebastià Alzamora és, sens dubte, una preciositat de llibre”, escriu Gimferrer al seu comentari de ‘Dos amics de vint anys’, una novel·la en què Sebastià Alzamora recrea l’amistat entre Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel. “És un llibre que cal llegir més d’un cop i amb profit i delectança: per ell mateix, pel pur plaer de llegir, però també pel que té de reflexió indirecta sobre la literatura catalana”, afirma Gimferrer. “Les veus que ha confegit Alzamora són enlluernadorament creïbles”, afegeix Gimferrer. “Ironia i joie de vivre; al fons, melangia i enginy. Voleu res més?”
El guionista Enric Gomà escriu també a Núvol sobre el tour de force d’Alzamora: “A Dos amics de vint anys Alzamora ens traça uns molt joves Espriu i Rosselló, l’amistat que els unia i també la desamistat (que no és enemistat, aquí el diccionari de l’IEC s’equivoca) dels últims temps, fruit de dos caràcters oposats i d’una certa rivalitat amorosa, segons s’hi deixa veure. Ja des de la primera trobada, Rosselló es mostra expansiu, entusiasta, histriònic, bromista, burleta i una mica impertinent i tot, en alguns moments, per a mi un caràcter sorprenent en un home que, si l’he de jutjar per les fotografies, fa un cert posat de farmacèutic.
Margarita Ballester diu de ‘Dos amics de vint anys’, “la nouvelle de Sebastià Alzamora, tal com ell la qualifica, és un festé de diàlegs encesos per la poesia i la reflexió estètica, però en el bell mig de la celebració d’una amistat de vint anys s’hi troben les ombres, una de les metàfores que envaeix el territori del foc i de les flames. La novel·la està concebuda com una alternança entre vida i mort; els capítols es distribueixen de tal manera que la cronologia compacte entre l’any 30 i el 38 es desfà i es refà amb una subtilesa constant i diàfana. La trama es mou amb el moviment dels boixets fins que la Parca talla els fils, deixant la randa inacabada d’aquella joventut poderosa. No només la mort, també la guerra deixa escapar el vaixell d’aquell viatge iniciàtic”.
Podeu llegir aquí l’article de Margarita Ballester.
Podeu llegir aquí l’article de Pere Gimferrer
Podeu llegir aquí l’article d’Enric Gomà
