Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  19.06.2013  06:00

La dignitat dels socarrats

Tot d'actes commemoren aquesta setmana la crema i l'extermini de Xàtiva a mans de les tropes borbòniques, fa tres-cents sis anys

Men?ame
 

En la guerra de Successió al tron hispànic, una batalla va desequilibrar la balança en favor del pretendent borbònic, Felip d'Anjou. El 25 d'abril de 1707, a la localitat manxega d'Almansa, les forces hispanofranceses van derrotar les tropes del país i aliats favorables a l'arxiduc Carles d'Àustria. La batalla d'Almansa, prolegomen de la caiguda del Regne de València, és recordada especialment a Xàtiva (Costera), cremada i arrasada pels Borbons poc després.

El general francès François Bidal d'Asfeld, amb una participació decisiva en la victòria borbònica del 25 d'abril de 1707 a Almansa, va ésser l'encarregat de dirigir l'atac contra Xàtiva, la primera població austriacista que es va trobar entrant en territori valencià. El setge va començar al principi del mes de maig del 1707 i, malgrat la desigual proporció de forces en favor dels atacants, la població va resistir dos mesos.

El 6 de juny es va produir la rendició de la ciutat i D'Asfeld, tot i que havia acceptat formalment la capitulació que li havien proposat des de dins, va ordenar 'pasar a cuchillo' tots els qui havien participat en la defensa de la ciutat. El duc de Berwick, comandant en cap de les tropes hispanofranceses a la guerra, va deixar escrit que mai no havia vist una obstinació com la de Xàtiva i per això va manar a D'Asfeld de deportar-ne els habitants a Castella i de destruir-la sencera, 'perquè serveixi d'exemple'.

La crema de Xàtiva (dossier especial del diari Levante) va començar el 19 de juny de 1707, avui fa tres-cents sis anys, i va durar fins el març del 1708. Únicament se'n varen salvar les esglésies i els béns dels felipistes. Més tard, Felip V va ordenar la reconstrucció de la vila, que volia anomenar Colonia Nueva de San Phelipe. A més de Xàtiva, algunes altres ciutats del país que van oposar resistència als borbònics foren cremades posteriorment, com Vila-real, Ares del Maestrat i Lleida. Des d'aleshores, els habitants de Xàtiva i d'algunes d'aquestes poblacions porten el motiu de 'socarrats'.

Commemoració de la crema

L'esgarrifós episodi del setge, deportació, destrucció i crema de Xàtiva no ha de caure en l'oblit: això és el que pensa el col·lectiu Xàtiva Renaix de les Cendres, nascut fa un any d'un grup de joves xativins amants de les particularitats i el caràcter de la capital de la Costera. El nom fa referència a l'incendi de fa tres-cents sis anys, però també al·ludeix a l'actual crisi econòmica: 'Si els xativins del 1707 van poder sobreposar-se a la crema de la ciutat sencera, els xativins actuals podran eixir de qualsevol altra adversitat que se'ls interpose en el camí, incloent-hi la crisi econòmica', deien fa un any en la presentació.

En col·laboració amb la resta d'entitats integrades a la Comissió Juny de 1707 (Raval Viu, Endavant la Costera...), Xàtiva Renaix ha preparat per a avui una conferència del cronista oficial de la ciutat, Agustí Ventura, a la sala noble de la Casa de Cultura (19.30), seguida d'una ofrena floral al monument als maulets.

Xàtiva Renaix també proposa als usuaris de Twitter de canviar durant tot el dia la fotografia del perfil per aquesta altra.

Exposició a València

Paral·lelament, demà s'inaugurarà a l'Octubre de València l'exposició 'La Crema de Xàtiva', que dóna notícia d'un fet que va marcar la nostra història: 'La desfeta d’Almansa, de la qual enguany es compleixen tres-cents sis anys, va significar la pèrdua dels nostres furs, el bandejament de la nostra llengua i cultura i la submissió a les lleis de Castella. Ara, en l'aniversari de la Crema de Xàtiva per les tropes borbòniques, volem donar un testimoni poètic i artístic d’aquells esdeveniments tan decisius per a Xàtiva i per al país.'

A l'exposició, un poema-pòrtic d'Antoni Martínez dóna pas al poemari 'La Crema de Xàtiva' de Vicent Andrés Estellés: catorze sonets que seqüencien vuit gravats realitzats per Artur Heras, Rafael Armengol, Joan Ramos, Miquel Mollà, Rafael Gómez, Ricard Juan, Ernest García i Ricard Huerta. I és que amb la mostra, oberta fins al 27 de juliol, també es vol retre homenatge al poeta i sumar-se a les activitats culturals que se li dediquen tot l'any.

Men?ame