18.06.2013 - 06:00
El periodista Bertran Cazorla té previst de presentar d’ací a uns dies una denúncia contra els Mossos d’Esquadra per agressions durant la detenció del cap de setmana, en què l’acusaren d’atemptat a l’autoritat. En aquesta entrevista de VilaWeb parla del conseller d’Interior, que ha defensat l’actuació dels agents i ha descartat cap investigació interna. I li demana que, si és cert que quan els policies van actuar es trobaven en plenes facultats, ensenyin una prova d’orina. Així mateix, vol que es publiquin les imatges de les càmeres de seguretat de la comissaria. Nega les acusacions dels mossos i diu que va ser detingut mentre s’interessava per una detenció, ‘per no haver-me aclucat d’ulls en una situació que podia ser injusta’. També anima els seus companys periodistes a investigar ‘què passa a la comissaria de Ciutat Vella’.
—Vau anunciar que presentaríeu una denúncia…
—Primer hem de veure l’atestat policíac, i després presentarem la denúncia. M’he posat en mans del meu advocat. En qualsevol cas, denunciaré les agressions rebudes: dues bufetades, dues pallisses i tracte vexatori. I també mirarem què diuen de les lesions als tres agents, perquè això és una denúncia falsa.
—Vau demanar unes quantes vegades la identificació als agents. Us la van acabar ensenyant? Perquè, si no, no els podreu denunciar directament, no?
—Veurem què diu l’atestat policíac. Però no, els agents que em van pegar no em van ensenyar la TIP, s’hi van negar. De fet, quan la demano al primer agent, la resposta és una forta bufetada.
—El conseller d’Interior, Ramon Espadaler, va defensar que l’actuació dels mossos havia estat correcta.
—Diu que l’actuació va ser correcta, i m’han acusat d’anar ‘passat de voltes’. Jo considero que qui no tenia una actitud pròpia d’una persona amb plenes facultats eren els agents. M’he fet una prova d’orina i el resultat ha estat negatiu, ja l’he ensenyada. Si tan convençut està dels seus agents, que ensenyin també el resultat d’una prova d’orina voluntària.
—A hores d’ara ja no hi deu aparèixer res, en una anàlisi d’orina…
—Si estan tan convençuts que van actuar correctament, entenc que és perquè es van fer la prova. Jo confio que la policia tingui mecanismes per a demostrar que van actuar correctament i que es trobaven en plenes facultats.
—Creieu que no s’hi trobaven?
—Jo no ho sé. Ells em van acusar a mi d’anar passat de voltes. Jo no acuso ningú. Però que ho demostrin.
—El conseller també va dir que no tenia intenció d’obrir cap expedient. Com us fa sentir això?
—És la confirmació en l’àmbit polític d’una negligència que ja s’havia produït en l’àmbit administratiu. Quan vaig entrar a la comissaria de les Corts vaig dir al caporal que feia de cap de torn dels calabossos que havia estat maltractat a la comissaria de Ciutat Vella. Vaig informar-lo dels maltractaments, i la seva resposta va ser: ‘Això és una policia democràtica, tu què t’has pensat? Alguna cosa deus haver fet. Si vols denunciar res, vés a un jutjat de guàrdia i fes-ho.’ A mi em sembla que quan un pres es presenta en un centre de detenció i denuncia maltractaments per part de la policia, més enllà de si és certa o no, la primera reacció administrativa ha de ser investigar-ho d’ofici. Suposo que són els estàndards de drets humans! Però aquesta investigació d’ofici no es va obrir. I que ara el conseller tanqui políticament un error administratiu és més greu, i vol dir que assumeix les conseqüències polítiques d’aquesta negligència i d’aquesta manca de fiscalització de l’actuació de la policia catalana, que paguem tots amb els nostres impostos.
—També ha dit una altra cosa: que no és la primera vegada que teniu ‘problemes’ amb la policia…
—En la meva educació alemanya em van ensenyar que hi ha una cosa que s’anomena coratge civil. Vol dir que si vas pel carrer com a ciutadà i veus una agressió o una irregularitat, no t’has d’aclucar d’ulls, sinó fer de testimoni perquè els qui es comporten malament no puguin actuar impunement. Jo entenc que la meva obligació ciutadana és exercir el coratge civil a l’espai públic, i si veig que algú fa res de dolent, no m’hi giro d’esquena, sinó que miro i, si cal, hi intervinc. Si és una persona uniformada, amb més motiu encara. Si això són incidents, tenim un problema amb la policia.
—Ja havíeu tingut alguna enganxada amb mossos?
—Un cop un mosso em va insultar mentre feia fotos exercint la meva feina de periodista al barri de Bellvitge.
—En quin moment de la detenció els policies van ser conscients que éreu periodista?
—Que quedi clar que a mi no em van detenir pel fet de ser periodista, sinó com a ciutadà que no s’aclucava d’ulls en una situació que considerava que podia ser injusta. Van ser-ne conscients de bon començament, quan van escorcollar la cartera i van veure el meu carnet del Sindicat de Periodistes. La reacció d’un dels dos policies que em custodiava va ser, en castellà, ‘Ets periodista? Després no m’estranya que a la premsa surti el que surt de les mossos.’
—Quina influència va tenir el fet que ho sabessin?
—Negativa. El fet d’esbrinar-ho no va contribuir a calmar els ànims sinó que va augmentar la ràbia, no entenc per què. El comentari del policia crec que és molt determinant. Un carnet de periodista de vegades ha de servir per a aclarir situacions. I no, va empitjorar-ho.
—Com pot ser que us peguessin més d’una vegada i ningú no fes res? No hi va haver ningú que ho veiés?
—Va ser una actuació molt corporativa. Era clar que l’agent que em va detenir era un energumen. Jo vaig aixecar les mans i vaig intentar establir contacte visual amb més agents per fer-los notar que la situació se sortia de mare i que miressin de tranquil·litzar-lo. Recordo que quan em van posar a la sala d’escorcolls, vaig veure una mossa d’esquadra a la porta. La vaig mirar, com dient-li: ‘Ei, veieu que es comporta com un energumen; suposo que li direu que ho deixi estar i es tranquil·litzi.’ Però, per contra, la reacció va ser totalment corporativa, i es van posar tots com energúmens. Cridant-me, insultant-me, fins al punt d’arribar a la primera bufetada i la pallissa posterior. Estic molt decebut, perquè aquí no solament ha fallat un agent sinó tot un grup d’agents, que en comptes d’intervenir per calmar-lo i fer-se càrrec del detingut s’hi afegeixen i també perden els papers.
—No hi havia càmeres de seguretat?
—Ho esbrinarem amb l’advocat. En demanarem les imatges, és clar. Esperem que hi hagi càmeres dins la zona d’escorcolls i on em van apallissar. Si no n’hi ha, seria molt greu, perquè posar càmeres a les comissaries va ser un avenç molt important que vam aconseguir en aquest país. Si han deixat de ser-hi i d’enregistrar què passa dins les comissaries, especialment en una com la de Ciutat Vella, em semblaria un retrocés gravíssim pel que fa a la protecció dels drets dels ciutadans d’aquest país. Pel que fa al perímetre de la comissaria, segur que hi ha càmeres de vigilància. Per tant, de la mateixa manera que demano al conseller Espadaler i als agents que presentin l’anàlisi d’orina que suposo que es deuen haver fet, també li dic que, si està segur que l’actuació va ser correcta, que demostri que em van convidar a entrar amablement a la comissaria i no m’hi van dur a la força. És molt fàcil, només cal que publiqui ara mateix l’enregistrament del perímetre.
—Alguns es demanen si el vostre cas ha estat un cas aïllat o no.
—Jo, evidentment, no podria fer el reportatge, perquè no tindria credibilitat periodística per a fer-lo, però em pregunto què passa a la comissaria de Ciutat Vella dels Mossos d’Esquadra. Ha estat un fet aïllat? La comissaria té mala fama, i estaria molt bé d’investigar i aclarir què hi passa, no únicament pel meu cas, sinó pel bon nom del cos de la policia de la Generalitat de Catalunya. Per això animo els meus companys de professió, ja que jo no ho puc fer, a investigar què passa a la comissaria de Ciutat Vella, si no ho fa el cos dels mossos, que és el que ho hauria de fer.
