18.06.2013 - 06:00
Pregunta enviada per Guillermo Guevara Pardo (Bogotà). Respon Fernando Ballesteros (Observatori Astronòmic de la Universitat de València):
Les gotes de pluja, encara que habitualment es representen en forma de llàgrima, en realitat són pràcticament redones. Quan un raig de llum entra en una gota d’aigua, la seua llum es descompon en colors (com ocorre amb la llum que travessa un got de vidre, per exemple), i també canvia en certa mesura la seua direcció. Quan aquesta llum arriba al costat oposat de la gota i intenta eixir d’ella, una petita fracció no ho aconsegueix i es veu reflectida cap a enrere, gairebé eixint de la gota per on havia entrat. És a dir, les gotes de pluja reemeten cap a enrere un petit percentatge de la llum amb la qual són il·luminades, descomposta en colors. Però no exactament cap a enrere. Com que les parets de la gota són corbades, com a resultat de reflectir-se i refractar-se entre tanta superfície corba, al final la llum ix reemesa cap a enrere formant un angle de 138º respecte de la llum incident. Aquest angle és el que explica l’arc de Sant Martí.
Suposem la següent situació. Tenim el Sol a les nostres esquenes, a prop de l’horitzó, i a la llunyania davant de nosaltres està plovent, i totes aquestes gotes de pluja estan sent il·luminades pel Sol. Totes elles estan reenviant cap a enrere una part de la llum del Sol, descomposta en colors. Però jo no veuré aquesta llum provinent de totes les gotes de pluja, sinó només d’algunes: d’aquelles que, respecte de mi, formen just un angle de 138º amb la llum del Sol, ja que només en aquest cas la llum reemesa cap a enrere arribarà fins els meus ulls.
El conjunt de tots els punt de la cortina de pluja que, respecte de mi, formen un angle de 138º amb la llum del Sol és un cèrcol, un anell. Per tant, en realitat l’hauríem d’anomenar «anell de Sant Martí», però la part inferior d’aquest cèrcol queda tallada per la superfície terrestre (on no hi ha gotes de pluja), per això veiem un arc. En algunes circumstàncies és possible veure l’anell complet, per exemple si estem a la vora d’una cascada i tenim el Sol a les nostres esquenes i la bromera que genera la cascada està al nostre davant. O podem fabricar-nos-en un: si tenim una mànega de regar al jardí que ens permeta nebulitzar l’aigua, i la posem en marxa davant de nosaltres amb el Sol a les nostres esquenes, veurem l’anell al complet.
Llig la resposta completa a la web de Mètode.
Si vols participar en la secció «Els perquès de Mètode», envia’ns la teua pregunta sobre qüestions científiques amb una fotografia al correu metode@metode.cat. Si resulta seleccionada i publicada, un expert en la matèria la respondrà de forma senzilla i divulgativa, i a més aconseguiràs com a regal la nostra última monografia, ‘Herbari. Viure amb les plantes’.
Enllaços
Array
