06.06.2013 - 20:07
En Kiko Tur, cantant d’Aspencat, cita Joan Fuster (‘Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres’) per explica el missatge combatiu del grup. Lletres que canten contra l’actual sistema polític i econòmic i que exclamen que és clar que hi ha un altre món possible, i que n’hi ha molts que hi treballen. Amb l’anterior ronda de concerts, ‘Naixen primaveres’, la formació de la Marina Alta ja va recollir aplaudiments del públic i premis, i els primers inputs del nou disc, ‘Essència’, apunten cap a la mateixa direcció. Aquest divendres, a les 20.30, faran sonar les noves cançons a la sala Bikini de Barcelona. Del nou disc, en parlem en aquesta entrevista amb Kiko Tur i Pasqu Giner (teclat).
—Quina és l’essència d’Aspencat?
—K.T.: Els sons jamaicans i el missatge combatiu. I tot i que hem explorat sons més electrònics, no hem perdut el tret d’identitat del grup. El títol és una manera de dir: ‘Senyors, senyores, sonem una mica diferent, però som Aspencat’. També hem endurit el missatge, perquè la realitat cada volta és més dura, i no podíem continuar igual, havíem de donar una volta de clau més.
—P.G.: Sempre mantenint l’esperança!
—K.T.: Sí. Les cançons narren la realitat, però sempre queda una mica d’esperança, perquè si no dónes una mica de llum a la gent, i més al País Valencià, malament.
—En què es tradueix aquesta nova volta de clau?
—K.T.: En la temàtica de les cançons. Més enllà del missatge, en la manera de dir les coses. Abans no érem tant explícits, hi havia més metàfores. En aquest disc les lletres són més directes, sense eufemismes. Sense perdre l’intent de fer poesia.
—Feu política a través de la música?
—K.T.: Sí. Però bé, ara mateix tothom fa política. Joan Fuster ja ho deia: tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. I al final és això. Nosaltres no ens n’amaguem. Som qui som i fem música per al públic que la fem. Som al costat d’uns i no d’uns altres, i fem música per a aquesta gent, tot i que als concerts cada cop veiem més gent de fora del circuit, que potser no està tan compromesa.
—Amb la vostra música el missatge arriba a molta gent que d’una altra manera potser no hi arribaria.
—K.T.: Hi ha hagut una ampliació del circuit arran de l’eclosió de grups més moderns, per dir-ho d’alguna manera, com Orxata o grups de hip hop.
—P.G.: Hi ha molta gent jove, a qui si no fora per aquesta música no arribaria el missatge.
—K.T.: Ho parlàvem amb companys d’Escola Valenciana (jo en sóc treballador): Al País Valencià, per llàstima, queda l’escola i la música com a banderes del valencianisme. L’escola se l’estan carregant. La música no poden, perquè és underground des del començament. Tot el públic del circuit ha estat a base de picar pedra, i com que no hi ha hagut mai subvenció ni suport de les administracions públiques no s’ho poden carregar. Per això la música aguanta i ha crescut tant, perquè ha estat sempre autogestionada.
—Justament als agraïments del disc feu referència als qui contracten i programen música en català.
—K.T.: Sense eixa gent, que ha apostat des del començament, els noranta, quan Obrint Pas i Feliu Ventura, nosaltres no existiríem. I esta gent sense els grups que la van precedir tampoc. És tota una xarxa molt potent, un camí que s’ha anat fent.
—P.G.: Al País Valencià, és un circuit completament a banda.
—K.T.: Les institucions, si poden, et posen pals a les rodes. Hi ha excepcions, és clar, però hi ha ajuntaments que et posen pegues, demanen permisos i si cal envien les forces de seguretat per fer por i boicotejar tot el que puguen i més. Ara, sempre ha estat així, ja els coneixíem.
—Tot i aquests pals a les rodes, el moment actual de la música valenciana és molt i molt bo.
—K.T.: No ens ho creguem ni nosaltres, és exagerat. També és veritat que s’ha fet molta feina des de l’escola i que això també és gràcies a tota la generació que ha estudiat en català. Malauradament no tots els que voldrien: perquè si al Principat disset famílies volen estudiar en castellà i es munta una polèmica i una demagògia impressionant, al País Valencià hi ha desenes de milers de famílies que no poden estudiar en català i ningú no fa res o no s’amplifica. Tenim un públic de 14 anys als 35, és un gruix important.
—’És l’hora de canviar la història’, dieu. Com ho fem?
—K.T.: La meva opinió? Primer, derrocar el capitalisme, ja ho diu la cançó ‘En els teus ulls’, que és una pinzellada al que ha fet Enric Duran al Principat. Eco-xarxes, moneda social, el projecte de la Teresa Forcades… Crear un sistema a banda del capitalista. A partir d’aquí, la resta: igualtat de sexes, protegir els desafavorits, anar combatent les injustícies. I el disc és molt d’això. És molt global, i té alguna pinzellada com ‘Quan caminàvem’, que és un cant a València i un homenatge a Estellés, però el nexe d’unió podria ser aquest, la lluita contra les injustícies. El que dèiem, fer política perquè si no la faran ells. Bé, ja l’han feta.
—Aquest disc és aquí gràcies al micromecenatge. Cada cop hi ha més àlbums que veuen la llum així. Això és bo o dolent?
—K.T.: És molt bo. Dóna unes possibilitats impressionants. Una, perquè mesos abans de gravar el disc ja fas promoció. Dues, hi ha una retroalimentació total: la gent confia en el teu projecte, posa diners, i tu quan ho veus et poses molt les piles, no pots decebre’ls. I tres, no volíem demanar un préstec a cap entitat bancària, a banda que no en donen, no seria ètic per part nostra. Al País Valencià les institucions no subvencionen, és una utopia esperar que ho facen. És el que dèiem: tot és underground. Tens la teva gent, el teu circuit, i ens devem al públic, que és el nostre combustible.
