Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dilluns  03.06.2013  10:36

Autor/s: Víctor Vanyó

Metalls d'Estil: metall valencià amb Pep Gimeno 'Botifarra'

Men?ame
 

Folk, jazz i instruments de metall es fusionen en el  disc 'Metalls d’Estil'. Parlem del projecte que han realitzat els Spanish Brass i Pep Gimeno “Botifarra” amb arranjaments de Ramon Cardo. Una barreja única i, alhora, sorprenent. El projecte posa a treballar un dels principals grups de metalls del panorama musical internacional, amb l'estrella del moment al folk valencià i un dels músics més prestigiosos del jazz. Tres peces claus dins de la música valenciana, cadascuna al seu estil: música de cambra-bandística, jazz i folk.

Des del primer compàs t'adones que ens trobem amb el grup de metall bàsic: una tuba, una trompa, un trombó i dos trompetes. Tot i això, les melodies i harmonies que llencen des de les seues campanes metàl·liques, van allunyant i aproximant-nos a la fusta i llums dels auditoris fins a la plaça del poble. 'El tio Pep', 'Ja ve Cento', 'la Muixeranga', etc. ens comencen a introduir en un ambient folklòric 100% valencià però com si estiguérem a Brooklyn. La gràcia, doncs, és que el folk va de la mà de la música contemporània amb quatre instruments de metall. Un folk sense acompanyament de corda i alguns instruments de percussió (trets identitaris de la música folk). L’audició ens mostra colors i sensacions de les nostres cançons que no havien tingut fins el moment.

De sobte, sota aquesta base musical única, apareix la veu. No cal presentar-la, el que cal és posar-la en majúscules perquè com la de Pep no n'hi ha cap. La sorpresa va en augment, o millor dit, anem gaudint cada volta més. El cant del Botifarra es posa a dirigir de manera ferma aquest viatge mitjançant la riquesa melòdica que caracteritza el cant d’estil. Però què seria de melodia sense harmonies i acompanyaments, que en aquest cas posen els Spanish Brass? Simplement un camí sense paisatge, ni olors, ni colors. Si em permeteu, destacaria la 'Cançó de Batre' on ens mostra, a banda d'eriçar, que el Cant d'Estil té en els seus executors una gran qualitat vocal i especialitzada. Una llàstima, com sempre, escoltar elogis a aquells que canten flamenc o jotes aragoneses menyspreant o no valorant el que tenim a casa nostra.

Al llarg del disc se'ns mostra tot el ventall de música tradicional com el Fandango, la Jota, Nadales, Cançons de Batre, Havaneres, etc. La Malaguenya de Barxeta, l’U d’Aielo, Havanera Tita o la Jota Improvisada, se'ns fan curtes per l'eclèctica musical que ens aporta. No podia faltar al projecte la gràcia i saber estar de Pep Gimeno on, entre cançó i cançó, ens descriu anècdotes, acudits i refranys que et fan estimar el dia a dia. Abans d’acabar, cal fer una menció especial a l'acabat i el disseny del disc. Les fotografies es barregen amb cites, lletres i textos, entre els que destaca els de Ramón Cardo i Miquel Gil.

En definitiva, per si no ha quedat clar, un disc que recomane a tot el món. Ja siga perquè t’agrada la música folk, ja siga perquè t’agrada la música bandística o de cambra, ja siga perquè t’agrada la música jazz o contemporània. De segur que després d’escoltar el disc la curiositat per escoltar els altres tipus de música la tindràs. El disc, si fa una cosa, és estimar la música que es fa al nostre país, però sobretot, adonar-te i respectar la qualitat musical i humana que hi ha.

Gràcies Carlos, Juanjo, Manuel, Inda, Sergio, Pep i Ramon. Gràcies per una obra mestra, gràcies per demostrar que el món, i el nostre país, el que necessita és música.