28.05.2013 - 06:00
Des del cas de l’ovella Dolly, el primer mamífer clonat a partir d’una cèl·lula adulta l’any 1997, no s’havia assistit a un enrenou mediàtic semblant. L’obtenció, per part d’un equip d’investigadors nord-americans, de cèl·lules mare embrionàries humanes amb la tècnica de transferència nuclear, la mateixa que es va emprar amb la famosa Dolly, ha revifat els vells temors d’una possible clonació humana.
El cas és que l’article publicat el passat 15 de maig per un equip de la Universitat d’Oregon a la prestigiosa revista Cell evita la paraula clonació. Només cal fixar-se en el títol triat, purament descriptiu: «Cèl·lules mare embrionàries humanes obtingudes per transferència nuclear de cèl·lules somàtiques». Malgrat la voluntat dels autors de l’estudi de passar de puntetes per les possibles implicacions que aquest èxit suposava per a una hipotètica i futura clonació humana, el debat es va obrir de seguida.
Aquell mateix dia, els mitjans de comunicació electrònics i audiovisuals de mig món recollien la història. L’endemà, als diaris espanyols, si atenem a les portades, la majoria van destacar precisament aquesta possibilitat d’una futura clonació humana. Així, El País (16/5/2013) titulava: «Més a prop de la clonació humana. Científics d’Oregon aconsegueixen cèl·lules mare amb la tècnica que va crear Dolly». El diari El Mundo (16/5/2013) deia: «La rèplica de cèl·lules mare embrionàries obre la porta a la clonació humana».
L’ABC (16/5/2013) va titular: «Primera clonació de cèl·lules embrionàries d’éssers humans». I afegia un subtítol «El cap de l’equip científic, de la Universitat d’Oregon, nega a ABC que el seu objectiu siga clonar persones». També destacava en portada l’editorial: «Ciència i ètica han de ser compatibles». Hi va haver, doncs, una voluntat explícita per part del diari de deixar ben clara la seua postura sobre la qüestió. La Razón (16/5/2013) va apostar per un titular més interpretatiu: «El salt al buit de la clonació humana». El subtítol aclaria també la posició del diari davant el tema: «Aconsegueixen clonar cèl·lules mare embrionàries a partir d’un adult. La comunitat científica alerta que l’experiment no és eficaç ni ètic».
La Vanguardia i El Periódico van optar per un enfocament que parava més l’atenció en les possibilitats terapèutiques de la investigació. Així, La Vanguardia (16/5/2013) deia: «Avanç històric en la clonació amb fi curatiu». I el diari El Periódico (16/5/2013): «Clonació de cèl·lules humanes. Un equip d’Oregon aconsegueix una fita que obre la porta als autotrasplantaments».
Posicions per al debat
Durant els dies següents, gran part dels diaris van fixar postures —com correspon en un tema que suscita tal debat social— a través dels seus editorials.
El diari El País rebia amb optimisme la notícia. A l’editorial «Clonació terapèutica» (17/5/2013) es mostrava convençut que: “L’èxit de la tècnica en éssers humans suposa un gran salt per a la medicina regenerativa». Destacava, de fet, el paper que aquesta tècnica pot arribar a tindre en la reparació i trasplantament de teixits: «S’obre, per tant, una nova possibilitat per a intentar crear òrgans per a trasplantament o per a reparar teixits danyats. Al tindre la mateixa càrrega genètica del pacient, aquests teixits no provocarien rebuig».
A La Vanguardia, el director José Antich, en la seua columna editorial titulada «Clonació i bioètica» (16/5/2013) afirmava que la notícia «ha estat rebuda per la comunitat científica com una fita sense precedents en l’àmbit de la genètica». Tot i que reconeixia que la investigació «suposa una injecció d’esperança en el camí per a trobar una solució a algunes malalties», feia una crida a la cautela: «Però convé que no ens precipitem. Como és lògic, i des del punt de vista de la bioètica, aquest important avançament intensificarà el debat obert sobre els límits de la investigació científica. Fins on es pot arribar?». I acaba dient: «Precisament per això, mai no és sobrer acompanyar les bones notícies que es produeixen en el camp de la investigació amb la imprescindible revisió ètica».
Llig l’article sencer a la web de Mètode.
Lucía Sapiña. Observatori de les Dues Cultures. Revista Mètode, Universitat de València.
Enllaços
Array
