Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  21.05.2013  17:33

Catalunya envia 16.500 milions d'euros a Madrid que no tornen

Andreu Mas-Colell qualifica el dèficit fiscal de 8,5% del PIB del 2010 de 'xoc negatiu' per al territori

Men?ame
 

La despesa que l'estat va fer a Catalunya el 2010 va sumar un total de 45.329 milions mentre que els catalans en van aportar un ingressos totals a l'estat de 61.872 milions, cosa que va suposar un dèficit de 16.543 milions, el 8,5% del PIB, un percentatge similar al que es va recollir en la balança fiscal de l'any 2009 en termes de flux monetari, segons ha explicat Andreu Mas-Colell, conseller d'Economia i Coneixament (dossier de presentació, pdf; resum de les balances fiscals, pdf).

Mas-Colell ha presentat el resultat de la balança fiscal corresponent a l'exercici del 2010, complint amb el mandat del parlament de presentar anualment els comptes en relació amb l'estat, i ha qualificat de 'xoc negatiu' pel territori aquest desequilibri.

La balança fiscal mesura l’efecte redistributiu entre territoris de la política fiscal de l’administració espanyola, és a dir, mostra la diferència entre la despesa que l’estat realitza en un territori i el volum d’ingressos que en detreu per finançar el conjunt de la despesa pública central. Existeix dèficit fiscal quan els ingressos detrets en un territori superen les despeses que es destinen als seus ciutadans, és a dir, hi ha una sortida neta de recursos fiscals.

La balança fiscal de Catalunya de l’any 2010 s’ha calculat segons les dues aproximacions metodològiques estàndards: la del flux monetari i la del flux del benefici.  Segons el mètode del flux monetari, Catalunya aporta el 19,4% del total d’ingressos de l’Administració central i rep el 14,2% de la despesa total de l’estat. Per tant, Catalunya contribueix amb una proporció superior al seu pes en el PIB estatal (18,6% l’any 2010) i, en canvi, rep una fracció de despesa que no arriba al pes de la seva població sobre el conjunt de l’Estat (16%). El mètode del flux monetari és el que millor captura l’impacte d’estímul de la despesa de l’administració espanyola sobre les economies receptores i esdevé el més rellevant en èpoques de crisi econòmica i taxes d’atur elevades.

Segons el mètode del flux monetari, el dèficit fiscal de Catalunya l’any 2010 va ser de 16.543 milions d’euros, equivalents al 8,5% del PIB de Catalunya. Segons el mètode del flux del benefici el dèficit fiscal català l’any 2010 va ser d’11.258 milions d’euros, que representen un 5,8% del PIB de Catalunya.

L’impacte de la Seguretat Social

Si es calcula la balança fiscal sense la Seguretat Social (desocupació inclosa), la despesa rebuda a Catalunya cau del 14,2% fins a l’11,3%. Això es deu a què la despesa de la Seguretat Social no està subjecte a la discrecionalitat de les polítiques territorials del govern espanyol. Els ingressos i la despesa de la Seguretat Social estan lligats a uns drets i obligacions adquirits a títol personal.

Balances fiscals desvinculades a l'objectiu del dèficit

Mas-Colell, a preguntes dels periodistes, ha volgut desvincular la presentació de les balances fiscals de Catalunya de la negociació de l'objectiu del dèficit públic per aquest any. El conseller ha dit que mentre les balances fiscals suposen un debat a mig i llarg termini en la relació entre Catalunya i Espanya, en el cas de l'objectiu del dèficit per aquest any la xifra a fixar es rellevant en el curt termini.

El titular de la cartera d'Economia ha dit que la xifra resultant de les balances fiscals és 'altament insatisfactòria', tot i que Catalunya ha viscut els últims decennis i ha estat capaç de tirar endavant amb menys recursos dels que tocaven i amb les mans lligades a l'esquena.

El dèficit fiscal cobreix tota la despesa de l'Estat del Benestar


Si bé aquesta situació ha estat complicada per Catalunya durant els últims anys, amb una situació de crisi i de recessió els efectes del desequilibri encara s'han aguditzat més. Mas-Colell ha estat molt contundent i ha dit que si tinguéssim una fracció d'aquest dèficit fiscal que s'arrossega 'no hauríem de fer retallades' en l'estat del benestar. De fet, també a preguntes dels periodistes, el conseller ha dit que amb el dèficit fiscal de més de 16.500 milions es cobreix amb escreix el pressupost dels tres departaments que protagonitzen l'estat del benestar -Salud, Ensenyament i Benestar i família.

Tot i això, com també va dir en el transcurs de la conferència de premsa de presentació de les balances fiscals l'any passat, Mas-Colell ha dit que en el cas de no tenir un dèficit fiscal tant elevat, el país li podria passar com passa al País Basc que tot i tenir concert també ha de fer retallades.

El conseller ha explicat que a Catalunya li podria passar el mateix perquè un s'acostuma a viure en un determinat pressupost i tot i 'anar sobrats' potser també s'hauria de retallar perquè s'haurien gastat diners del pressupost en altres coses.

En relació amb quin percentatge del PIB seria l'ideal per Catalunya en relació amb l'estat, el conseller no ha volgut donar pistes i tot que el programa de CiU defensa una reducció a la meitat de l'actual percentatge de dèficit en relació amb el PIB, el conseller ha dit que per negociar aquesta xifra s'hauria de posar tot el conjunt de relacions sobre la taula i negociar-ho tot i per tant era millor no donar pistes en aquesta eventual negociació.

Mitjana del 8,1% els últims 25 anys

El dèficit fiscal no és el resultat d'una relació esporàdica entre Catalunya i l'estat circumscrita a un determinat exercici. En el document de presentació de les balances fiscals que ha preparat l'equip tècnic del Departament d'Economia i Coneixement, es fa referència al resultat del dèficit en valor de percentatge del PIB entre el 1986, any d'entrada de l'estat espanyol a la UE, fins els 2010, últim any publicat. El resultat dóna una mitjana els últims 25 anys del 8,1% del PIB. El dèficit més baix es va registrar el 2001 amb un 6,7% i curiosament el dèficit més elevat es va registrar l'any següent, el 2002, amb un 10,1%.

Men?ame