Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  17.05.2013  15:25

The Guardian dedica en portada un reportatge a Teresa Forcades, 'la monja roja i radical'

Explica els objectius del manifest d'Arcadi Oliveres i Forcades

Men?ame
 

El rotatiu britànic The Guardian dedica avui en la portada de la web un reportatge sobre la monja benedictina Teresa Forcades. Amb el títol 'Seguint el ritme de Teresa Forcades, una monja en una missió' ('Keeping up with Teresa Forcades, a nun on a mission'), el diari parla de Forcades com la "monja vermella", una eclesiàstica "radical" que demana una "alternativa al capitalisme i critica la misogínia de l'Església Catòlica". El periodista Giles Tremlett explica que Forcades i l'economista Arcadi Oliveres han escrit un manifest que demana una Catalunya independent, la nacionalització de la banca i les companyies energètiques i la sortida de l'OTAN.

Tremlett va entrevistar Forcades durant una hora mentre anava del monestir de Sant Benet a l'estació de Sants i explica a l'inici del text que la monja estava tan ocupada parlant amb ell que semblava "no ser conscient" que el vehicle anava a 130 quilòmetres per hora, mentre que el límit de velocitat era de 80. A més del text, 'The Guardian' també publica un vídeo sobre l'entrevista amb Forcades.

El periodista britànic explica que Forcades s'ha convertit en "un dels líders més francs -i atípics- de la confosa i fragmentada extrema esquerra europea". En el reportatge, la monja posa de manifest que no està començant un partit polític i que no té intenció de presentar-se a unes eleccions. 'The Guardian' recorda que la benedictina es va fer famosa a través del vídeo de crítica a les farmacèutiques per la grip A. També subratlla que actualment s'ha convertit en un personatge mediàtic.

A més, l'article posa de manifest que Forcades "no es mossega la llengua" a l'hora de criticar l'Església i que defensa que les dones també puguin fer de capellans, mentre deixa a les "consciències individuals" de cadascú temes com la contracepció i l'abort.