Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dissabte  27.04.2013  00:17

Autor/s: Àngel Cano

Valencians, el llibres ens faran lliures

Men?ame
 

Em fan gràcia els 'dia de' per tota la hipocresia que amaguen. El dia del pare, el dia de la mare, com si la resta de l’any no ens hagueren de suportar a nosaltres, els fills. El dia dels enamorats, com si la resta de l’any no estimàrem ningú. El dia de la dona, com si la resta de l’any no existira la dona o no fóra igual que l’home. El dia de l’Alzheimer, com si la resta de l’any ningú recordara que hi ha gent que mai més podrà recordar. I, és clar, el 23 d’abril, el dia del llibre, quan les llibreries menudes es fan veure i quan les multinacionals exploten tot el seu material. O el dia en què la gent afirma que és una ferma lectora, quan no passen els ulls per un llibre des d’aquelles lectures obligades de l’ESO. O el dia en què, com més llibres comprem, més interessants semblem, sense comentar que acabaran amuntonant pols a les prestatgeries.

La culpa, però, no és de les grans plataformes que han de vendre els seus productes; només en són les beneficiàries. El principal causant és la societat: una societat que dóna prioritats a un no ningú que s’ha gitat amb aquesta o aquella altra, i no a una persona que ha escrit un llibre; una societat que prefereix escoltar les declaracions d’un futbolista que no allò que hi ha a la pàgina 57 de tal llibre o tal altre. La gent –la trista majoria– va a 'dies', a modes. Hui toca açò, parlem d’açò; hui toca allò, parlem d’allò. Però el 22 o el 24, per no anar més enllà, molts obliden què és un llibre. I, per tant, obliden què es pensar. El futbol pot resultar un passatemps agradable, però no ocupar totes les portades dels periòdics. Els ‘reality show’ poden actuar per a desconnectar (?), però no ens donen cap clau. Els llibres; els llibres són la vida, són les esperances dels canvis.

I precisament els llibres són els que ens recorden que cada Vint-i-cinc d’Abril som un poble ocupat. De res serveix que cada Vint-i-cinc d’Abril hom diga que parla valencià, que el nostre territori és el País Valencià, que porte camises amb lemes valencians, si, la resta de l’any, no l’utilitzem, no defensem el que som. I això, desgraciadament, passa, i molt sovint. El dia de la pèrdua dels furs, nosaltres no celebrem res, nosaltres ho rememorem. Aquesta és la diferència: no és un dia de festa, és un dia d’aturar-nos per prendre més embranzida, per projectar-nos cap al futur.

No tenim l’ajuda de les autoritats, ni de les institucions, però ni falta que ens fa. Tenim la història i tenim la memòria, tenim la llengua i tenim els parlants. Però tot això, junt, només ho podem tenir gràcies als llibres, a les pàgines plenes d’informació, de cultura. I no podem esperar fins al 23 d’abril per a adquirir un llibre i llegir-nos-el per al Vint-i-cinc d’Abril; dubte que hi haja temps, però, dubte encara més que el 24 d’abril aquells usuaris exclusius de llibres del dia anterior lligen i es preparen per al Vint-i-cinc d’Abril.

Valencians, augmentem i millorem com a lectors; creem més plataformes de difusió, escrivim en xarxa, repassem blocs, creguem en la lectura com a manera de canviar el món. No és una ideologia elitista; si algú no entén alguna cosa de la nostra llengua, donem-li la mà, servim-los de diccionari. Propaguem la lectura i propaguem el nostre bé més preuat i que encara no ens han pres. No hem perdut; al contrari, si en 300 anys encara seguim vius és, entre altres coses, gràcies a la resistència cultural –a més dels sacrificis de tanta gent–, gràcies a les pàgines dels Fuster, Estellés, Valor, Sanchis Guarner i tants, i tants, i tants altres.

Valencians, els llibres, els bons llibres, ens faran lliures. ‘Ells’ no sembla que ho facen; guanyem-los. Llegim!