Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  09.04.2013  06:00

Thatcher, desapareix el conservadorisme de ferro

L'ex-primera ministra britànica va ser amb Ronald Reagan el gran referent del retorn de la dreta al poder

Men?ame
 

L'ex-primera ministra britànica Margaret Thatcher es va morir ahir per causa d'un infart cerebral, segons que va informar el seu portaveu, Lord Bell. 'Amb una gran tristesa, Mark i Carol Thatcher han anunciat que la seva mare, la baronessa Thatcher, ha traspassat pacíficament aquest matí després d'un infart cerebral', va declarar el portaveu. Coneguda com 'la Dama de Ferro', va ser amb Ronald Reagan el gran referent del retorn de la dreta al poder. Fou la primera dona que ocupà el càrrec de primera ministra al Regne Unit, on va governar entre el 1979 i el 1990.

Nascuda el 1925 a Grantham, una petita ciutat del nord-est d'Anglaterra, passarà a la història com una de les figures polítiques més influents del segle XX, tant per la condició de primera dona cap de govern en una potència europea com per unes contundents polítiques neoliberals que li van fer guanyar-se el sobrenom de 'Dama de Ferro'.

Margaret Thatcher, filla d'un botiguer, va créixer en una família vinculada a la política local. Va treballar d'investigadora química després d'estudiar a la Universitat d'Oxford, però aviat va reorientar la seva carrera per convertir-se en advocada i iniciar un camí en el Partit Conservador.

Margaret Hilda Roberts --es va canviar el cognom després de casar-se el 1951 amb l'empresari Denis Thatcher-- va aspirar per primera vegada a un càrrec públic en les eleccions del 1950. Es va convertir en la dona més jove de tot el país a presentar-se per a un escó a la Cambra dels Comuns, però no va poder imposar-se al bastió laborista de Dartford.

Tampoc no se'n va sortir un any després, però va reduir l'avantatge que tenia fins llavors el partit rival a Dartford i va guanyar notorietat pública.

La seva oportunitat definitiva en política li va arribar el 1959, data en què es va imposar per la circumscripció de Finchley i va aconseguir un escó que no deixà fins el 1992.

Ja a la Cambra dels Comuns, Thatcher va començar a ocupar llocs de responsabilitat dins de les files 'tories' i entre 1964 i 1970 va exercir diverses responsabilitats dins del gabinet alternatiu que mantenia a l'oposició el líder conservador, Edward Heath.

L'arribada de Heath al poder, el 1970, va significar també l'entrada de Thatcher al govern com a ministra d'Educació. La derrota a les eleccions, quatre anys més tard, va marcar un punt d'inflexió en l'estable panorama conservador i Thatcher va decidir d'enfrontar-se a Heath pel lideratge del partit.

Encara que molts companys de formació asseguraven que guanyaria l'ex-'premier', va ser Tatcher que es va imposar i va passar a liderar el partit. La renovació 'tory' va culminar el 1979 amb la victòria del partit en els comicis generals.

'Dama de Ferro'

Thatcher va començar llavors un mandat que revalidà dues vegades i que li va permetre de dirigir el govern britànic fins el 1990. Aquests onze anys llargs al poder representen una fita en la política del Regne Unit del segle XX, acostumada a primers ministres menys duradors.

No tan sols fou una etapa clau en la història britànica, sinó també per a la vida de Thatcher, que va recollir la vara de comandament com la primera dona que assumia el principal càrrec polític del país i el va deixar ja per sempre lligada al sobrenom de 'Dama de Ferro', tal com la van batejar els soviètics.

El malnom reflecteix la seva mà ferma en la presa de decisions i la seva defensa fèrria de polítiques liberals com ara la privatització d'empreses estatals, la reforma dels sindicats, la reducció d'impostos i la rebaixa de la despesa social.

D'una banda, va poder reduir la inflació però, d'una altra, no va saber contenir la desocupació, que va augmentar dràsticament durant els seus anys en el càrrec.

En matèria de política exterior, dels governs Thatcher es destaquen la victòria el 1982 de les Forces Armades britàniques contra l'Argentina per la sobirania de les illes Malvines i la propera relació que va mantenir amb el president nord-americà, Ronald Reagan, amb qui compartia l'animadversió pel comunisme.

L'arribada de Mikhaïl Gorbatxov a l'URSS va portar més obertura de Thatcher a Moscou, fins al punt que el 1984 va convidar el líder soviètic a Regne Unit i li va oferir col·laboració en canvi de reformes.

El 1984, la primera ministra va sobreviure a un atemptat de l'IRA que tenia per objectiu la cimera del Partit Conservador celebrada a Brighton.

Dues reeleccions

La victòria a les Malvines i la divisió dels laboristes van ajudar a Thatcher a imposar-se en les eleccions generals de 1983, un èxit que va repetir quatre anys després, el 1987.

No obstant això, a mesura que passaven els anys, el carisma de Thatcher va anar quedant eclipsat per unes polèmiques iniciatives que no van agradar ni als membres del seu partit.

Entre les decisions més controvertides hi ha el 'poll tax', un tribut local que obligava tothom a contribuir de la mateixa manera i que va despertar importants disturbis socials, i també l'oposició a una integració a Europa més gran.

Pressionada pel seu partit, Thatcher va acabar dimitint al novembre del 1990. John Major es va convertir en líder 'tory' i primer ministre.

Apartada des del 2002

L'era Thatcher, que ha deixat com a llegat un sistema polític, el 'thatcherisme', amb tants adeptes com detractors, va arribar a la fi el 1992 amb la seva sortida de la Cambra dels Comuns. Convertida en baronessa, va ser designada com a membre de la Cambra dels Lords.

A partir d'aleshores, va iniciar una vida més apartada de la primera línia de presa de decisions i en la qual va recórrer part del món fent conferències. També va crear la Fundació Thatcher, que tenia per primer objectiu promoure la llibertat política i econòmica en països de l'est d'Europa, i va escriure dos llibres de memòries que van ser publicats el 1993 i 1995.

Tanmateix, amb l'arribada del nou segle van començar també els problemes de salut, no tant de ferro, de Margaret Thatcher. El 2001 i 2002 va tenir tot un seguit d'accidents cerebro-vasculars que van fer que reduís les aparicions públiques i cancel·lés les seves activitats com a oradora.

La família de l'ex-primera ministra va admetre el 2008 que patia demència senil i els britànics han seguit amb atenció qualsevol notícia sobre la salut de Thatcher, especialment els ingressos hospitalaris que han transcendit en els últims anys.

Men?ame