05.04.2013 - 14:21
Aquestes Jornades van ser organitzades per la Cátedra de Economía de la Energía y Medio Ambiente de la Universidad de Sevilla amb la col·laboració i participació de la Fundació Roger Torné i amb l’objectiu de debatre, des de diferents punts de vista, sobre la necessitat de valorar econòmicament i d’una manera científica i rigorosa el dany ambiental associat a les anomenades externalitats negatives.
En els manuals d’Economia s’explica que hi ha una externalitat negativa quan una activitat econòmica de consum o producció genera un cost, dany o perjudici a un tercer, que no té cap participació en l’activitat generadora d’aquest dany, és a dir, els costos de producció del bé o servei, origen de l’externalitat, no reflecteixen el dany ocasionat al tercer.
Ja Alfred Marshall, fundador de l’escola econòmica de Cambridge, destaca en la seva obra Principis d’Economia que la naturalesa és una de les fonts originàries d’externalitats.
Per la seva banda, Nash considera que una externalitat existeix si, a causa de la naturalesa de les institucions econòmiques i socials, els costos s’imposen a altres que no han de pagar per ells, o sigui, les externalitats són interdependències no negociades entre individus i empreses, combinant aquesta relació amb una absència de transacció de mercat.
Molt temps després de la consideració de Marshall sobre les externalitats, segueix sent aquest un tema de molta actualitat, ja que hi ha una gran preocupació social entorn de qüestions com la contaminació de l’aire i el deteriorament del medi ambient, que no deixen de ser uns clars exemples d’externalitats negatives mediambientals. No en va, els científics de tot el món porten des de fa temps advertint del perill de l’efecte hivernacle provocat per l’escalfament de l’atmosfera a causa de la gran quantitat de gasos expulsats per les fàbriques i mitjans de transport.
La combustió de la fusta i dels combustibles fòssils com el carbó, el petroli i el gas natural produeixen gran quantitat de diòxid de carboni. A mesura que la societat s’ha anat industrialitzant, les fàbriques que cremaven carbó van començar a produir CO2 a un ritme més ràpid d’aquell amb el qual les plantes i els oceans podien absorbir el gas. A finals del segle XIX, el CO2 existent a l’atmosfera estava entorn a 290 parts per milió, actualment és de 350 parts per milió i per l’any 2050 podria arribar a ser de 500 a 700 parts per milió. Els preus actuals dels combustibles no reflecteixen els veritables costos que provoquen sobre el medi ambient, donant lloc a una ineficiència econòmica.
Aquesta preocupació pel dany que la contaminació ambiental de l’aire provoca sobre tercers es remunta bastants segles enrere, molt abans que la doctrina econòmica la qualifiqués com a externalitat negativa.
A l’Edat Mitjana es pot fer esment de la primera disposició mediambiental per combatre la contaminació de l’aire. Es tracta d’una Ordenança de 1273 que prohibia l’ús de carbó a Londres, per ser“perjudicial per a la salut”. Tot just un quart de segle més tard, el 1306, una Proclama Reial, prohibia en aquell lloc l’ús de carbó en els forns dels artesans, per motius semblants. Però, més de dos segles després, les coses no havien millorat sensiblement, de manera que durant el regnat d’Isabel I –mitjans del segle XVI i molt principis del segle XVII- es van succeir les protestes de la població, ja que l’empitjorament de la qualitat de l’aire afectava de manera sensible al benestar dels subjectes, pel que sembla, a més, sense solució aparent.
Va ser el 1661, quan John Evelyn, un editorialista, escriu un article, que presenta a Carles II, amb arguments raonats sobre el problema de la contaminació de l’aire, que s’estava convertint en un casus belli. L’article és del màxim interès, per la precisió de l’anàlisi, per les recomanacions que dirigeix al Rei, i per l’avançat de les mesures per lluitar contra la contaminació, que havia agreujat les condicions d’una vida saludable a la City londinenca.
El problema, diu Evelyn, no està tant en l’ús del carbó per a fins domèstics o dels petits artesans en els seus forns, sinó en el gran consum que realitzen els forns de les cerveseres, dels tintorers o dels productors de calç, entre d’altres, pel que no té massa sentit atacar el consum menor, quan el major queda sense restriccions.
Com dèiem, han passat diversos segles i el problema del dany ambiental ocasionat per la contaminació de l’aire provocada per les instal·lacions industrials i mitjans de transport, lluny de solucionar-se ha anat augmentat de forma considerable. Per voler resoldre un problema no només cal tenir voluntat d’arreglar-lo sinó que cal conèixer-lo de manera extensa i profunda i és, en aquesta tasca, en la qual tots i cadascun dels membres de la societat, des del seu lloc, s’ha d’implicar de manera decidida i rotunda. Aquest coneixement passa necessàriament per valorar adequadament el dany produït per la contaminació de l’aire, perquè si no es coneix el valor, difícilment es podran prendre decisions que suposin una millora de l’eficiència econòmica i, per tant, del benestar social.
Només centrant-nos en el camp de la salut, deixant de banda els efectes negatius sobre el clima o l’agricultura, les dades facilitades per l’Organització Mundial de la Salut no presenten cap dubte: la contaminació de l’aire provoca problemes respiratoris i cardíacs, infeccions pulmonars i càncer, el que genera la mort de més de dos milions de persones l’any. Aquestes dades no poden deixar-nos indiferents i molt menys a la universitat, donat que la seva primera i última finalitat és contribuir a la millora del benestar social. Per tot això, des de l’àmbit universitari ens hem de comprometre no només en sensibilitzar la societat del problema i fer-la partícip d’aquest, sinó que també hem d’esforçar-nos en el seu estudi i en la realització de propostes concretes de solució.
Les Jornades d’Economia i Medi Ambient que se celebren a la Universidad de Sevilla des de fa més d’un lustre responen a aquest interès per conèixer més i millor els problemes mediambientals i contribuir així a la proposta d’alternatives per solucionar-los o, almenys, per pal·liar els seus efectes negatius. En l’edició d’aquest any s’ha abordat com a tema marc la valoració econòmica de les funcions ambientals i el càlcul de les externalitats associades a les mateixes. Dins d’aquest marc general, s’ha dedicat una atenció especial al tema de l’impacte de la contaminació de l’aire sobre la salut i la seva valoració econòmica i especialment el seu efecte sobre la salut respiratòria dels nens, per ser aquest un dels sectors més vulnerables de la societat en aquest àmbit i al qual hem de prestar tota la nostra atenció, ni que sigui per un motiu d’interès institucional, perquè ells són els veritables garants de la supervivència del sistema econòmic i social en un futur no gaire llunyà.
◊ Rocío Yñiguez és Doctora en Economia per la Universidad de Sevilla i Llicenciada en Dret per la Universidad Nacional de Educación a Distancia. Professora Titular de la Escuela Universitaria del Departamento de Análisis Económico y Economía Política de la Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales de Sevilla. Membre de la Cátedra de Economía de la Energía y del Medio Ambiente de la Universidad de Sevilla, amb qui col·labora la Fundació Roger Torné.
