02.04.2013 - 06:00
Alexis Eudald Solà va ser cònsol honorari de Xipre a Barcelona, del 1995 fins que es va morir, l’any 2001. Durant aquests anys, i abans, va acostar Xipre a la cultura catalana, sobretot el Xipre dels poetes. Va ser un dels neohel·lenistes catalans de rellevància internacional, que va traduir al català Kavafis, Seferis, Elitis i més poetes grecs. A banda, Solà va tenir una trajectòria cultural de gran volada a Catalunya: de primer com a secretari d’Espriu i després essent la mà dreta de Max Cahner en la projecció internacional de la cultura catalana, en el primer Departament de Cultura de la democràcia.
El 1996, Alexis Eudald Solà (Ripoll, 1946 – Barcelona, 2001) explicava en una entrevista al setmanari Presència un fet determinant en la seva relació posterior amb Xipre. El periodista li preguntava: ‘Què seria capaç de fer per l’hel·lenisme, després que Grècia li hagi concedit la màxima distinció que pot atorgar a un ciutadà estranger?’ I ell responia: ‘Seria capaç de fer tot el que calgués i més. Un dia, fins i tot, em vaig atrevir a denunciar públicament que a l’abadia de Bel·la Pais, a la part de Xipre ocupada pels turcs, les icones de l’església havien desaparegut. Els grecoxipriotes em van demanar si podria sortir a l’informatiu del vespre per confirmar-ho i ho vaig fer. Ara, probablement, sóc “persona non grata” a Turquia, país que m’agradaria visitar.’
En aquella entrevista també explicava que havia acceptat de ser cònsol honorari perquè ‘no hem d’oblidar que Xipre és l’únic país del món on hi ha un mur de la vergonya que migparteix l’illa! I d’això no en parla ningú! […] La solució per a Xipre no és separar les dues comunitats, sinó tornar-ne a fer una de sola que visqui harmònicament a l’illa’.
Xipre, un territori per on històricament han passat les grans civilitzacions de la Mediterrània i s’hi han instal·lat, va aconseguir la independència el 1960. Però el 1974 va ser objecte de la invasió turca, que va dividir l’illa i també la capital, Nicòsia. No hi ha cap estat internacional que hagi reconegut la part ocupada per Turquia, tot i que el 1983 s’autoproclamà independent. És en aquest context difícil i no resolt que es mou Alexis Eudald Solà.
Solà va trepitjar Xipre per primera vegada el 1979 i com a estranger va passar a la banda ocupada i va denunciar la desaparició de les icones de l’església de l’abadia de Bel·la Pais. El 1981 va tornar a Xipre com a membre del PEN català, ocasió en què aquesta entitat va oferir a l’estat un gravat de Miró. Després hi va continuar anant per assistir a congressos i va escriure articles sobre diversos temes que relacionaven Xipre amb Catalunya: sobre la Reina Elionor de Xipre, muller de Pere I de Xipre o també sobre Ali Bei i el seu pas per l’illa d’Afrodita.
El 1997 van convidar Alexis Eudald Solà a la inauguració del monestir de Kikkos (la Montserrat de Xipre) i el mateix any organitzava a la Universitat de Barcelona una sessió acadèmica, com a testimoni de solidaritat amb l’illa, al qual va assistir l’ambaixador Khristos Psilogenís. L’any 2000 va ser la darrera vegada que el neohel·lenista trepitjà Xipre, abans que un càncer se l’endugués l’any següent, en un moment de plenitud intel·lectual. Hi va assistir per participar en un congrés dedicat al poeta Seferis, amb motiu del centenari del seu naixement.
Us oferim dos textos d’Alexis Eudald Solà que ens acosten a Xipre, territori que avui és víctima d’un col·lapse econòmic. És una manera de mirar aquesta illa tan especial des de l’experiència de dos poetes traduïts i estudiats per Solà: el premi Nobel grec Iorgos Seferis, del qual oferim un resum de la ponència que va llegir Solà en l’acte acadèmic a la Universitat de Barcelona, amb el títol ‘Memòria de Xipre‘; i el poeta cretenc Elitis, també premi Nobel, que Solà va escriure amb motiu de la seva mort. Alexis Eudald Solà es trobava a Xipre en aquell moment i va titular-lo ‘Elitis: un adéu des de Xipre‘.
