25.03.2013 - 19:10
El president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, ha dit que la solució aplicada a Xipre podia ser un model per a tota l’eurozona. En una entrevista amb Reuters i el ‘Financial Times’, el ministre de finances holandès ha avisat que intentarà que “mai es necessiti ni tan sols considerar la recapitalització directa” dels bancs, de manera que abans de cap intervenció pública siguin els dipositaris amb més de 100.000 euros a les entitats els qui assumeixin pèrdues. Això ha espantat els mercats, on hi ha hagut pèrdues importants.
‘Si volem tenir un sistema financer sanejat i en bon estat, l’única manera és dient ‘Mira, tu vas assumir riscos, tu els has de gestionar, i si no pots, llavors no els hauries d’haver assumit”, ha assegurat Dijsselbloem a Reuters. “Aquest és un enfocament que, penso que ara que hem sortit del pitjor de la crisi, hauríem d’assumir”, ha indicat l’holandès, que va arribar al càrrec de president de l’Eurogrup el mes de gener en substitució de Jean-Claude Juncker.
Les paraules de Dijsselbloem han espantat els mercats, que registren pèrdues importants després de l’eufòria inicial amb l’acord de Xipre. Segons el president de l’Eurogrup, cal fer front als problemes abans que arribin amb un sector financer més reforçat, però, alhora, menys dependent de l’ajuda pública. “Si un banc entra en problemes, la resposta ja no serà automàticament que vindrem i t’ajudarem amb el teu problema. Els farem anar enrere”, ha destacat.
Pel ministre de Finances holandès, cal considerar aplicar la recepta xipriota a qualsevol nova dificultat que sorgeixi a l’Eurozona. “Si hi ha un risc en un banc, la nostra primera pregunta hauria de ser: ‘D’acord, què fareu, vosaltres els del banc, sobre això? Què podeu fer per recapitalitzar-vos a vosaltres mateixos?”, ha explicat Dijsselbloem. “Si el banc no pot, llavors parlarem amb els accionistes i els creditors que contribueixin en la recapitalització del banc, i si és necessari que ho facin els dipositaris no garantits”, ha defensat el president de l’Eurogrup.
“Hem d’intentar arribar a una situació en què mai ni tan sols es necessiti considerar la recapitalització directa”, ha dit el president de l’Eurogrup. “Si tenim encara més instruments de ‘rescat intern’ i saber fins on podem arribar, la necessitat de recapitalització directa serà cada vegada més petita”, ha afegit.
Els seus comentaris impliquen que, en el cas que un altre banc europeu entrés en dificultats, els dipositaris amb més de 100.000 euros en un compte haurien d’assumir pèrdues, fins i tot abans que hi hagués cap tipus d’intervenció pública com la que s’ha fet en el cas de Bankia, per exemple o d’altres entitats rescatades.
L’acord per a Xipre
Els petits estalviadors amb menys de 100.000 euros finalment no hauran de pagar res pel rescat de Xipre, però el càstig als grans dipositants serà més dur. Després de més de deu hores de negociació a Brussel·les, aquest dilluns a la matinada l’FMI, el BCE i la Comissió Europea han pactat amb el president xipriota, Nikos Anastasiadis, salvar el primer banc de l’illa, el Banc de Xipre, i liquidar només el segon, el Laiki, a canvi d’imposar als grans dipositants pèrdues molt importants, encara per concretar, però que podrien arribar en algun cas al 50%. ‘L’acord posa de manifest que quan volem som capaços de posar-nos d’acord’, ha celebrat el ministre espanyol d’Economia, Luis De Guindos.
D’aquesta manera Europa fa marxa enrera i protegirà els dipòsits inferiors als 100.000 euros, en teoria garantits per la legislació comunitària (però que inicialment l’eurogrup i el govern xipriota volien fer servir per pagar part del rescat). El BCE havia amenaçat, de fet, de tallar la liquiditat als bancs xipriotes aquest mateix dimarts si no hi havia acord.
L’acord ha arribat poques hores abans de la data límit per evitar un col·lapse del sistema bancari i que es tallés la liquiditat a les entitats xipriotes, fet que hauria causat la sortida del país de l’euro i la fallida.
El president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, ha instat les parts a aplicar com més aviat millor l’acord, que considera ‘essencial per a garantir un futur sostenible de Xipre a l’eurozona i pevitar que la situació esdevingui encara més crítica’, ha dit.
Aparten el parlament de la decisió
Finalment resulta cridaner el fet que no serà necessari que el parlament xipriota aprovi aquest acord. Perquè la recaptació no es farà en forma de taxa sobre els dipòsits, com s’havia dit fins ara, sinó de quitació: ja no es considera una mesura fiscal recaptatòria sinó una mesura per reduir la càrrega de les entitats financeres. I Nicòsia ja va aprovar aquest divendres una reestructuració bancaria que permet, precisament, liquidar bancs i imposar pèrdues a accionistes i dipositants.
En aquesta recta final de la negociació, les regnes les han agafades directament el president xipriota, Nikos Anastasiadis, amb els màxims representants de la troica: la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, i els presidents del BCE, Mario Draghi, i de la Comissió, José Manuel Durão Barroso.
Rússia qualifica l’acord de robatori
Dmitri Medvédev, primer ministre rus, ha qualificat l’acord de robatori i de continuar saquejant el botí, en referència a la quantitat de russos que es veuran afectats per la quitança als dipòsits superiors als 100.000 euros.
