Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  19.03.2013  14:21

Autor/s: Montserrat Serra

Xavier Pàmies, trobant el to de 'Victus'

El traductor de l'obra del Sánchez Piñol mostra a VilaWeb una trentena de solucions concretes de la traducció

Men?ame
 

El traductor Xavier Pàmies ha de fer un esforç de memòria per recordar la darrera traducció que va fer d'una obra de l'espanyol al català. Perquè sobretot s'ha dedicat a traduir narrativa en anglès. Però és un dels traductors actuals de més prestigi i el seu rigor i gust literaris van fer que l'editora de la Campana, Isabel Martí, li proposés de traduir 'Victus', d'Albert Sánchez Piñol, al català. A Pàmies, li va fer gràcia l'encàrrec, tan diferent de traduir novel·la anglesa del segle XIX. El desafiament de 'Victus' era trobar-ne el to. Ens ho explica.

'Darrerament havia traduït força narrativa anglesa del segle XIX i vaig pensar que era una manera de canviar una mica. A més, em va fer una certa gràcia l'encàrrec. Naturalment, traduir "Victus" era molt més fàcil que no pas traduir novel·la anglesa del segle XIX, però tenia dues dificultats importants que calia salvar: per una banda, trobar-hi el to, entre col·loquial i vulgar, que fa servir Sánchez Piñol, per al català. I, alhora, calia respectar el to d'època que té "Victus" i que Sánchez Piñol devia agafar del dietari de Castellví, d'aquells fragments gairebé literals que incorpora a la novel·la. Perquè avui no s'escriu d'aquesta manera. Per aconseguir aquest to d'època, sí que et diré que vaig consultar el "Calaix de sastre" del Baró de Maldà, que coincideix amb l'època en què el protagonista de "Victus", Martí Zuviría, va escriure les memòries, que és al final del segle XVIII.'

'Quant al to, entre col·loquial i vulgar, vaig anar confeccionant una llista, de quatre-centes a cinc-centes entrades de propostes o solucions concretes a la traducció. Acostumo a treballar d'aquesta manera. I vaig posar la llista a consideració d'Albert Sánchez Piñol i també de l'editorial, de manera que van poder fer un seguiment de la traducció.'

Xavier Pàmies ens ofereix una trentena d'exemples de solucions:

–apiolar: liquidar ‘matar’ (460; descarto 'pelar' perquè l’he fet servir poc més amunt traduint un altre verb sinònim).

–azotar: a. la lengua: picar la cresta ‘renyar’ (563).

–bandido: un b. de postas y caminos: un saltejador de postes i camins (una ocurrència en cat. i una en cast. al Google; ho trio perquè just a continuació tradueixo 'forajido' per 'bandoler' i l’opció 'bandit' s’hi mossegaria) (398).

–barahúnda: eixordadissa (499, 585; opció: 'fragor', però ja s’ha fet servir traduint 'fragor' cast. mateix i algun altre terme).

–barriobajero: bast (acc. 3 DRAE) (212).

–bicharraco: canalla (403).

–bizarro: ardit (adj.) (279).

–blandengue: fluix (opcions: 'mitja tita', 'mitja merda') (60, 197 definint 'figa tova', cf. 'figa blana' a l’Alcover-Moll).

–bravucón: perdonavides (125).

–bulto: escurrir el b.: esmunyir-se (opció: 'fugir d’estudi') (269); fotre el camp ‘fugir’ (523) / (tirar) a b.: (tirar) sense engaltar (520, 568).

–cazurro: cabut (350, trad. lliure, v. context).

–chucherías: quinquilleria (amb el sentit de ‘bagatel·les’ utilitzat en textos antics, incloent-hi el baró de Maldà) (53).

–chulapón: bufat ‘vanitós, petulant’ (287).

–chupaletras: lletrut (364).

–desangelado: sense encís (Madrid, 248).

–dinerito: un d.: uns calerons (314, 320) / el d.: els calés (319).

–mariposón: cursi (opcions: 'carrincló', 'quico') (14)

–mercachifle: mercader (que en cat. ja s’utilitza normalment en sentit despectiu, més que en cast.) (321).

–mochales: tocat de l’ala (111).

–paisanaje: el p. catalán: la població catalana ‘el conjunt d’habitants de Catalunya’ (403, 407) / el poble català (597).

–pájaro: bergant (151, 222) / paio (463).

–pajarraco: gat vell (‘hombre disimulado y astuto’, acc. 2 DRAE) (104) / element ‘subjecte, individu’ (460).

–picolisto: mestretites (166).

–pueblucho: poble de mala mort (144, 151, 410).

–redomado: rematat (imbècil, 213).

–sopa: s. boba: sopes de pobre (554)

–tacha: sin t.: d’una peça (heroi, guerrer, 564 [dues vegades]).

–verdulería: olla de grills (fig.) (320).

–zalamería: falagueria (256).

–zorro: z. listo: gat vell (345).

Men?ame