Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  18.03.2013  17:59

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

L'expert en legislació internacional Christopher K. Connolly considera que la secessió és possible

Publica un ampli estudi sobre Catalunya, Flandes i Escòcia en què troba preocupant la posició d'Espanya

Men?ame
 

Aquesta notícia ha estat possible gràcies a la col·laboració de diversos lectors que són membres de +VilaWeb. La seva implicació en la informació i el seu suport econòmic fan millor el teu diari. Si vols ajudar-nos informa-te'n ací.


Christopher K. Connolly, un especialista en legislació internacional que actualment és assessor del fiscal federal de Nova York, i que treballa pel Departament de Justícia dels Estats Units, ha elaborat un informe que repassa exhaustivament les possibilitats d'independència de Catalunya, Escòcia i Flandes. I conclou que les lleis internacionals i de la UE es podrien reformar per donar resposta a aquestes demandes d'independència.

Connolly s'ha posat en contacte amb VilaWeb per deixar clar que les opinions que expressa en l'informe són només seves i que no expressen necessàriament l'opinió del Departament de Justícia del govern dels EUA.

Aquest és un resum dels continguts més destacats de l'informe:

El concepte d'estat canvia

'Les lleis internacionals i les pràctiques dels estats dins la UE han de donar resposta a noves realitats en què la concepció tradicional de l'estat és desafiada tant des de dalt com des de baix', diu Connolly. En l'estudi, propugna que s'estableixin els canals adequats per a atendre aquests nous envits.

'L'autodeterminació existeix en tensió amb els principis de sobirania i d'integritat territorial que formen el sistema internacional dels estats. La comunitat internacional ha cercat la manera de resoldre la tensió eliminant les circumstàncies en què el dret d'autodeterminació equival al dret de secessió i d'independència. Amb les concepcions actuals de la llei internacional, Flandes, Escòcia i Catalunya manquen del dret de tenir un estat', diu Connolly.

Però, d'acord amb les nocions que es desprenen de l'era de la post-sobirania, 'la naturalesa de la condició d'estat ha sofert canvis profunds aquestes últimes dècades, sobretot a Europa. Aquests canvis afegeixen una nova dimensió en l'anàlisi de les demandes d'autodeterminació dels polítics separatistes de les nacions sense estat d'Europa', afegeix.

El cas del Quebec hi aporta llum

'En l'era post-colonial, el dret d'autodeterminació mai no s'associa a un dret de secessió unilateral.' I n'exposa la raó: 'El dret internacional és, sobretot, un conjunt de regles fetes per estats i per als estats que, com era previsible, són refractaris a aprovar un dret que justifiqui el propi desmembrament.'

Destaca que aquests darrers decennis hi ha hagut exemples comptats de secessió unilateral, sense acord amb l'estat al qual pertany la nació que s'independitza (com el cas de Kossove). És a dir, que no és el cas més habitual i no el té en compte com a precedent. Però, en canvi, sí que dóna molt de valor com a precedent al cas del Quebec i al significat que té per a fixar una jurisprudència internacional molt valuosa. N'esmenta la solució negociada i la sentència del Tribunal Suprem canadenc sobre l'autodeterminació quebequesa.

D'acord amb la 'Clarity Act' del Tribunal Suprem canadenc, 'una majoria clara de quebequesos en favor de la secessió dóna legitimitat al procés de secessió que tots els membres de la confederació han de reconèixer'. I, d'aquesta sentència, Connolly en remarca 'les importants implicacions que té per a Flandes, Escòcia i Catalunya'.

'La posició espanyola és preocupant'

Ara, la diferència entre el cas canadenc o el britànic i l'espanyol és la negativa de les institucions espanyoles a reconèixer aquest dret. 'La constitució espanyola no sols afirma l'existència d'una sola nació espanyola, sinó que atribueix la competència exclusiva de convocar referèndums al govern estatal i autoritza l'ús de la força militar per combatre qualsevol intent de secessió.' El document fins i tot esmenta el coronel Francisco Alamán Castro, que va amenaçar d'emprar la força en cas d'independència de Catalunya, i el cita: 'La independència de Catalunya? Per sobre del meu cadàver.'

De fet, avisa que si Catalunya manté el propòsit de fer un referèndum, 'la dura posició espanyola és preocupant', tant legalment --tenint en compte l'opinió clarificadora del Tribunal Suprem canadenc-- com políticament --comparant-ho amb la posició presa pel govern britànic en circumstàncies semblants.

En canvi, 'el govern britànic, malgrat l'oposició a la independència d'Escòcia, ha demostrat el desig de negociar amb els nacionalistes escocesos', diu el professor.

La pertinença a la UE

El nou estat català i el nou estat escocès, segons Connolly, hauran de demanar l'ingrés a la UE. L'estat espanyol i el Regne Unit que resultin del procés de secessió continuaran a la UE, però amb una disminució de la quota de representació que tenen a les institucions comunitàries.

'Amb tot, hi ha raons pràctiques i jurídiques que recomanen més flexibilitat a l'hora de promoure una ampliació interna de la Unió.  Els ciutadans de Flandes, Escòcia i Catalunya tenen drets com a ciutadans de la UE, i els requisits per a l'adhesió implicarien desposseir-los de la ciutadania europea mentre en resti pendent la readmissió', observa Connolly. Per això considera que la UE haurà de tenir flexibilitat per a resoldre la situació.

I, com que aquests tres processos (Catalunya, Flandes i Escòcia) s'hauran de resoldre a través de les institucions europees, Connolly diu que la UE, 'que a la pràctica funciona com un estat federal', haurà de donar solucions a les demandes que hi pugui haver de catalans, escocesos i flamencs. I haurà de decidir si les resol 'aplicant la llei o aplicant un compromís de resolució política'.

Men?ame