Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  17.03.2013  06:00

L'ANC i Òmnium promouran una cadena humana per la independència l'11 de setembre vinent

En recordem alguns precedents històrics: la Via Bàltica (1989) i la Reunió d'Ucraïna (1990)

Men?ame
 

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural van anunciar ahir a Girona que l'11 de setembre vinent promouran una gran cadena humana per a reivindicar la independència de Catalunya. L'acció serà la successora de la gran manifestació de l'última diada, que va aplegar 1,5 milions de persones a Barcelona. 'Les coses perfectes mai no es poden superar', va argumentar la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, per a justificar l'acció alternativa.

Amb la cadena humana d'aquest 2013 les dues entitats pretenen demostrar la unitat del poble i, alhora, que el sentiment de l'Onze de Setembre del 2012 continua viu i que la ciutadania no s'aturarà fins a aconseguir que Catalunya sigui un nou estat d'Europa.

Els detalls tècnics de la cadena humana es donaran a conèixer més endavant, però tant l'ANC com Òmnium ja han exposat que volen que la convocatòria sigui un pas més de la societat civil. Ara com ara no se sap, doncs, quins indrets unirà, fins que no es faci un càlcul de possibles participants. En aquest sentit, van explicar ahir que la convocatòria serà oberta a totes les entitats que vulguin participar-hi i que pretén tornar a mobilitzar centenars de milers de persones al carrer coincidint amb la diada de Catalunya.

La Via Bàltica, el gran precedent

La proposta conjunta de l'ANC i Òmnium per la diada de Catalunya d'enguany té un important referent en la història: l'anomenada Via o Cadena Bàltica del 23 d'agost de 1989. En ocasió del cinquantè aniversari del pacte Molotov-Ribbentrop entre l'URSS i l'Alemanya nazi, més d'un milió i mig de persones van participar en una cadena humana de 560 km que anava de Vílnius (Lituània) a Tallinn (Estònia), passant per Riga (Letònia). A banda denunciar l'autoritarisme soviètic, la Via Bàltica reivindicava la independència, que es va assolir dos anys després.

D'entrada, amb tot, la immensa demostració de força popular va generar un enduriment de l'actitud de Moscou respecte de les tres repúbliques bàltiques, però també va aconseguir cridar molt l'atenció del món. I, al capdavall, la Via Bàltica va donar un impuls decisiu a la recuperació de la independència d'Estònia, Letònia i Lituània, a més d'esperonar els moviments democràtics a tota l'òrbita de la Unió Soviètica.

Llegiu-ne les notícies relacionades a l'hemeroteca de la Vanguardia i el País. I ací n'hi ha moltes fotografies.

La Via Bàltica s'havia començat a gestar just un any abans, l'estiu del 1988, gràcies a la col·laboració dels grans moviments socials dels tres països: el Front Popular d'Estònia (Rahvarinne), el Front Popular de Letònia (Tautas Fronte) i el Moviment Reformador de Lituània (Sajudis).

El 2009, la UNESCO va decidir incloure el material documental sobre aquella cadena humana al Programa Memòria del Món, i el llibre Guinness dels rècords la reconeix com la més llarga feta mai. També va ésser de rècord, amb tot, l'embús de trànsit que va causar a l'autopista Vílnius-Kaunas, amb cent quilòmetres de vehicles aturats durant un parell d'hores. Arran de la Via Bàltica es van organitzar més cadenes humanes en unes quantes repúbliques soviètiques i en països de l'Europa de l'est.

La Reunió d'Ucraïna

Una altra gran cadena humana històrica es va produir pocs mesos després de la Via Bàltica. En el setanta-unè aniversari de l'Acta d'Unificació de la República Popular d'Ucraïna i la República Popular d'Ucraïna Occidental (sorgides respectivament de l'imperi rus i de l'austro-hongarès), el 22 de gener de 1990 el Moviment Popular (Rukh) va mobilitzar centenars de milers d'ucraïnesos al llarg de gairebé cinc-cents quilòmetres entre la capital, Kíev, i la ciutat de Lviv, a la zona occidental, per a demostrar que no hi havia dues Ucraïnes, sinó una de sola.

Les autoritats soviètiques van comptar-hi poc més de 350.000 persones; els organitzadors, més de tres milions. Sigui com sigui, l'anomenada Reunió d'Ucraïna (vídeo) va ésser la manifestació pública més important al país durant l''epoca de glasnost a l'URSS. La independència va arribar a Ucraïna el 24 d'agost de 1991.

Men?ame