Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  17.03.2013  06:00

Els mapes més antics de Catalunya

Presentació íntegra en vídeo a l'Espai VilaWeb, amb Jaume Sobrequés

Men?ame
 

Presentar 'El tresor cartogràfic de Catalunya' que ha publicat l'editorial Base és tot un esdeveniment. El projecte és de gruix: una capsa de 72 x 51 (fa impressió), que conté els seixanta-cinc mapes més antics de Catalunya, dels segles XVII i XVIII, en edició facsímil i a mida natural. La capsa va acompanyada d'un llibre amb l'estudi científic de cada mapa, que és una mena de guia d'introducció a la cartografia de Catalunya. El projecte és obra de Jordi Estruga i Estruga, president de l'associació de bibliòfils de Barcelona, que té la col·lecció privada de mapes més important de Catalunya. Jordi Estruga, a més de l'editor, Santi Sobrequés, i l'historiador Jaume Sobrequés, han presentat aquesta setmana el projecte a l'Espai VilaWeb. Vegeu l'acte íntegre amb vídeo.

L'editorial Base presenta 'El tresor cartogràfic de Catalunya' amb aquests termes: 'Fins ben entrat el segle XVIII no hi ha mapes de Catalunya realitzats per autors catalans. I, malgrat això, Catalunya conserva una molt important representació cartogràfica elaborada per cartògrafs europeus que, per motius sobretot militars, varen rebre l’encàrrec dels seus governs, sobretot francesos, d’elaborar mapes del Principat. No hem d’oblidar els magnífics mapes de Catalunya sorgits de l’escola cartogràfica holandesa. Aquest treball forà ens ha llegat una molt impressionant col·lecció de mapes impresos a partir del segle XVII. "El tresor cartogràfic de Catalunya" és una edició excepcional, elaborada amb la màxima exigència tipogràfica, dels mapes de Catalunya impresos durant els segles XVII i XVIII. És el resultat d’una feina pacient, obstinada i plena d’erudició de Jordi Estruga i Estruga, que durant molts anys ha anat aplegant una de les col·leccions privades més valuoses de cartografia catalana.' Se n'han fet 998 exemplars.

Dels seixanta-cinc mapes que conté la capsa, només n'hi ha dos que siguin fets de cartògrafs catalans, un del 1686 i un altre del 1720. La resta provenen de cartògrafs francesos, neerlandesos, belgues, alemanys, austríacs i algun de castellà. Els mapes sovint es feien a requeriment dels governs respectius. I això ens dóna una idea de l'interès que els països europeus tenien per aquest territori als segles XVII i XVIII, sobretot per la situació estratègica i l'interès militar. Ho explica a VilaWeb Jaume Sobrequés, que remarca que els mapes, com no podia ser de cap més manera, corresponen a èpoques de crisi i moments polítics cabdals: el Tractat dels Pirineus, la guerra de Successió… El primer mapa recollit és neerlandès, datat del 1605. 'Aquest projecte posa en relleu que Catalunya ja era una entitat política que interessava Europa', diu Sobrequés.

Del 1714 als 'indignats'

L'historiador també explica un segon projecte que enllesteix l'editorial Base, en certa manera complementari del 'Tresor Cartogràfic de Catalunya'. Es tracta d'una capsa dedicada al 1714 que contindrà mapes, gravats, vistes de l'època, gràfics, plantes de fortaleses, plànols… Encara no té títol definitiu, però segurament es dirà 'Gran atles de 1714', amb un subtítol com ara 'Memòria gràfica de la Guerra de Successió'. Aquest projecte s'inclou dins els actes de commemoració del tercer centenari dels fets del 1714.

L'editorial Base va néixer el 1973, fundada per l'historiador Jaume Sobrequés, amb l'objectiu de publicar en edició facsímil obres històriques de gran importància, com ara les constitucions de Catalunya, la Marca Hispànica… Però quan Sobrequés va començar la carrera política al senat espanyol, el 1977, el projecte editorial va restar aturat. Anys més tard, el seu fill, Santi Sobrequés, l'ha recuperat a partir d'unes noves bases. Jaume Sobrequés hi continua lligat familiarment, però ja no n'és propietari ni hi té cap vinculació jurídica.

En aquesta segona etapa, l'editorial Base s'ha dedicat sobretot als llibres d'història, però, de fet, s'hi poden definir tres línies: la més important, la col·lecció Base Històrica, que aquest mes arribarà al número 100; Base Hispánica, de llibres en espanyol; i facsímils, amb projectes de gran envergadura, com aquest 'Tresor cartogràfic de Catalunya', i també l'edició de les cròniques de Jaume I, 'Les Constitucions i altres drets de Catalunya' en quatre volums…

Darrerament, Editorial Base ha ampliat el camp d'acció i s'ha obert a l'edició infantil i juvenil (tenen els drets d'edició en català dels llibres dels barrufets), i també s'ha obert a la ficció per a adults, amb obres de Vicenç Villatoro, Albert Gil, Anna Tortajada... Ben aviat apareixerà la reedició del premi Prudenci Bertrana del 1973, d'Oriol Pi de Cabanyes: 'Oferiu flors als rebels que fracassaren'. Resulta que la primera i única edició d'aquest llibre va aparèixer amb un 30% de text censurat. Pi de Cabanyes va trobar l'original a l'arxiu de la censura d'Alcalá de Henares i en va demanar una còpia. La nova edició restituirà el text censurat, que es podrà detectar perquè hi serà marcat amb una lletra lleugerament diferent. A més, inclourà un pròleg de Joaquim Molas. Segons Jaume Sobrequés, el llibre és molt actual, perquè els rebels de Pi de Cabanyes són un precedent clar dels indignats d'avui.

Men?ame