Forcadell: ‘No sé com ni quan, però les quatre barres onejaran aviat lliures dins de tots els estats d’Europa’

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha tancat la segona assemblea general d’avui a Girona cridant a la mobilització ciutadana i amb el desig que ben aviat Catalunya esdevingui un nou estat independent. ‘No sé com ni quan, però sé que les quatre barres onejaran aviat lliures dins de tots els estats d’Europa’, ha exclamat la presidenta, Carme Forcadell, davant les 2.500 persones que han acudit a Fontajau. A més de la implicació dels ciutadans, la presidenta ha reclamat al govern i als partits passos clars cap a la independència i els ha exigit que creïn de manera immediata el Consell per la Transició Nacional. Forcadell ha carregat contra el joc brut d’Espanya i l’ha acusada de no ser democràtica.

‘L’estat utilitza i utilitzarà totes les seves armes legals o no, contra el nostre procés, contra les nostres estructures d’estat, contra el nostre sistema educatiu, contra la policia i contra els mitjans de comunicació’, ha denunciat. Precisament els atacs del govern espanyol ‘i dels seus còmplices catalans’ fan necessari, segons Forcadell, que cada vegada més gent es mobilitzi en favor de la independència de Catalunya.

‘No us deixeu caure en el parany d’aquells que diuen que defensar la democràcia és defensar la legalitat. És mentida. La legalitat no és igual a la democràcia’, ha recalcat Forcadell, que fins i tot ha plantejat que cal trencar-la, per la nul·la voluntat d’Espanya de canviar-la per respectar la voluntat majoritària del poble de Catalunya. ‘Defensar el referèndum sobre la independència és defensar la justícia i la democràcia. I anar-hi en contra és defensar la barbàrie, la injustícia i el totalitarisme. Cap demòcrata pot estar en contra del nostre referèndum.’

Durant el discurs de cloenda, Forcadell ha reclamat al govern que treballi de manera clara per la independència, perquè Catalunya no pot esperar més: ‘L’ofec econòmic i polític és insuportable i cal que el govern digui prou.’ Ha estat aleshores quan la presidenta de l’ANC ha reivindicat la creació del Consell per la Transició Nacional, un dels acords sorgits del pacte CiU-ERC que encara no s’ha posat en marxa.

‘Per mantenir el coratge i l’energia ens caldrà assolir la independència’, ha explicat Forcadell, que ha parlat del nou estat català com l’única esperança per construir una societat més pròspera. ‘Junts continuarem escrivint la història d’aquest país. Junts som imparables. La voluntat del nostre poble és indestructible.’

Corrupció

La presidenta de l’ANC també ha tingut paraules sobre la corrupció: ‘Sabem que l’estat utilitza la corrupció per sembrar el descrèdit de la política i de la democràcia, per trencar la cohesió social, fer populisme i fer-nos abaixar l’autoestima com a poble.’ I ha dit, contundent, que Catalunya no és un país de corruptes, tot i reconèixer que hi ha polítics corruptes: ‘És veritat que hi ha corrupció, però molta menys que al país veí.’

El camí cap a la independència permetrà, segons Forcadell, combatre la corrupció i generar noves il·lusions i esperances entre els catalans. 

Els principals eixos del full de ruta

Durant l’assemblea, els participants han sotmès a votació els principals eixos del full de ruta que s’ha marcat l’entitat els pròxims anys. El resultat ha estat un ampli suport, amb 2.029 vots a favor, 4 vots en contra i 9 en blanc.

Les línies generals que configuren aquest full de ruta preveuen en primer lloc sumar les persones unionistes en el procés sobiranista i aconseguir difondre’l cap enfora. També s’han marcat continuar pressionant el govern i les institucions perquè el procés continuï avançant, i contrarestar o denunciar ‘les manipulacions i el joc brut’ d’Espanya. En aquest sentit, també consideren que cal estar preparats per les mobilitzacions de ‘desobediència i resistència total’, com ara la insubmissió fiscal, i finalment, eixamplar el suport per obtenir el màxim consens en tots els elements bàsics que han de servir per assolir la independència.

La reunió d’avui, en efecte, havia de servir per posar en comú l’avaluació del camí fet –les marxes, l’Onze de Setembre i la pressió a les institucions– i traçar les noves passes a fer. L’entitat va presentar el document (pdf) que marca una data límit per a la celebració de la consulta. L’ANC assegura que farà tant com calgui ‘per tal que el procés de secessió sigui com més ràpid millor. En aquest sentit, es farà un seguiment exhaustiu dels compromisos i tempos establerts’ en el pacte entre CiU i ERC. ‘Amb l’esperit manifestat de màxima celeritat, cal haver materialitzat la consulta abans del 31 de maig de 2014’, diu el document.

Abans d’això, l’ANC pensa que ‘cal aconseguir que tots els partits que defensaven el dret de decidir en les eleccions del 25 de novembre de 2012 donin suport a les accions del govern català adreçades a fer la consulta, sempre que aquesta consulta es fonamenti en la sobirania del poble català i es mantingui en els temps compromesos’.

En el cas que l’estat espanyol no accepti que s’organitzi un referèndum o consulta, l’ANC donarà suport a les accions de la Generalitat o el parlament encaminades a assolir la independència, inclosa la declaració unilateral. ‘En última instància, i en cas d’inhabilitació de les nostres institucions de govern nacional, l’ANC promourà una assemblea de càrrecs electes o una assemblea constituent perquè proclamin la independència i es mobilitzarà perquè, mitjançant la resistència pacífica i la desobediència total, es forci la inhibició dels poders espanyols i es reinstauri l’estat de dret amb un govern propi sobirà.’

El full de ruta també diu: ‘L’ANC promourà, en la mesura del possible i amb escrupolosa neutralitat, la unitat d’acció de la ciutadania, les institucions i les forces polítiques i socials, consensuant objectius comuns. Si es considera necessari, l’ANC pot promoure la formació d’una coalició unitària independentista en unes hipotètiques eleccions futures.’

Mentrestant, la principal tasca de l’ANC en aquesta fase serà d’estendre el missatge independentista a la població encara indecisa i fomentar la reflexió, implicació i participació de tothom en el projecte, ‘per combatre la falsa idea que el discurs independentista perjudica la sortida de la crisi’.

Hem demanat al sociòleg Salvador Cardús, l’economista Elisenda Paluzie i el filòsof Josep Maria Terricabras el seu parer sobre quin ha de ser el paper de l’ANC a partir d’ara.

Paluzie: ‘Que una certa desmobilització no pugui ser l’excusa per alentir el procés’

‘En primer lloc, el que ha de fer l’ANC és mantenir la pressió de la societat civil per assegurar que es faci el referèndum d’autodeterminació el 2014. Aquest referèndum és un compromís electoral que van prendre els partits després de la manifestació de l’Onze de Setembre i les eleccions els van donar una àmplia majoria parlamentària per aplicar-lo. Convé que la mobilització popular no es desinfli i és important tenir la societat tensada en l’observació de l’exigència del referèndum. La desmobilització no pot servir d’excusa als partits per alentir el procés.’

‘L’ANC i el conjunt d’entitats sobiranistes han d’actuar amb un optimisme exigent i vigilant, però amb la convicció de que el procés va endavant i el referèndum es farà. Un cop convocat, l’ANC s’haurà d’activar a màxim rendiment per fer una mobilització total pel sí a la independència. Caldrà aprofitar la base territorial àmplia de l’ANC amb adherits a tot el territori per fer aquesta campanya pel sí. Però també convé que les entitats més especialitzades empenyin en el seu camp, des de la difusió d’argumentaris i treball de base a la internacionalització del procés d’independència. L’objectiu principal és assegurar la majoria social independentista que les enquestes i els resultats electorals indiquen que ja existeix.’

Terricabras: ‘Ha de vigilar que no es difereixi o s’anul·li el referèndum del 2014’

‘L’ANC ha tingut molt d’èxit i el fet que aquest cap de setmana hagi de renovar el seu full de ruta vol dir que tot s’ha accelerat i ha canviat. Com que ja estem en la situació favorable en la que els poders polítics van en paral·lel a la societat civil –i això és bo–, ara la feina de l’Assemblea hauria de ser vigilar el referèndum del 2014; estar al cas de la pregunta que es farà; activar totes les assemblees locals i organitzar alguna cosa global per mantenir la tensió i ampliar les complicitats. Més enllà d’aquí, l’ANC no hi ha d’anar. D’entrada, caldrà estar atents a que realment es produeixi el referèndum l’any que ve i no permetre que en cap cas es difereixi o s’anul·li.’

Cardús: ‘L’ANC ha d’acompanyar i empènyer els partits i les institucions en el procés’

‘La idea d’un lideratge sobre el procés per part de l’ANC la trobo confusa. L’ANC hauria de tenir per objectiu la mobilització popular per la seva capacitat de penetració en el territori i a tota mena de sectors, però el lideratge ha de tenir en compte el conjunt de la societat civil. Cal recordar que hi ha moltes entitats que fa anys que malden per fer avançar aquest procés. Per dir-ho d’alguna manera, l’ANC ha estat de les últimes d’arribar i, tot i la força mobilitzadora que té, seria bo que el lideratge des de la societat civil fos compartit. Serà molt útil que es compti amb l’experiència i l’acumulació de forces d’altres entitats amb més història.’

‘La iniciativa política del procés l’han de portar evidentment les institucions: govern i parlament. Una altra cosa és que això demani un acompanyament al carrer de caràcter popular. Això sí que ho poden fer l’ANC i la resta d’entitats sobiranistes. A més d’acompanyar, si cal, també pot empènyer per fer avançar el procés amb més solidesa. Però no s’han de confondre els dos plans. La legitimitat política la té qui ha guanyat unes eleccions o qui s’hi ha presentat i pot configurar majories democràtiques. La gestió del procés i de la transició ha de recaure en mans de les institucions polítiques. El full de ruta del procés no l’ha de marcar la societat civil sinó les forces polítiques i les institucions. És un error marcar dates límit per a la celebració de la consulta perquè això no pertoca a l’ANC. Cal pressionar i vigilar partits i governs perquè compleixin els seus compromisos, però es pot pretendre decidir enlloc seu. Les condicions per fer la consulta han de ser favorables i marcar un límit massa estricte pot perjudicar el procés.’

Tot i que hi havia un total de 3.500 persones inscrites, l’assemblea ha comptat amb la participació d’unes 2.500 persones. Ha estat la primera assemblea general de l’entitat des que es va constituir oficialment en un acte al Palau Sant Jordi de Barcelona ara fa un any, amb la presència de 7.000 persones.