13.03.2013 - 11:40
El conclave continua sense haver decidit el successor de Benet XVI. Les dues votacions d’aquest matí han acabat amb fumata negra, com ahir, de manera que els cardenals continuaran tancats a la Capella Sixtina fins que no elegeixin el nou papa per una majoria de dos terços. L’any 2005, el conclave va durar dos dies. Ahir, cap a tres quarts del vuit del vespre, ja va sortir el fum negre de la xemeneia de la Capella Sixtina del Vaticà per comunicar que la primera votació no havia reeixit.
Aquest matí s’han fet dues votacions. Com que la primera no ha obtingut la majoria necessària, s’ha passat directament a la segona, que tampoc no ha reeixit. Les dues votacions s’han traduït en aquesta segona fumata negra. Per la tarda hi ha previst el mateix procediment: dues votacions, en cas de no arribar a acord, i només una fumata.
És probable que el conclave pugui durar dies. Cada dia, hi ha previstes dues votacions al matí i dues més a la tarda. Els cardenals acudiran a la Capella Sixtina de dos quarts de deu del matí a dos quarts d’una del migdia i de les quatre de la tarda a les set del vespre.
Fonts vaticanes apunten que l’italià Angelo Scola i el brasiler Odilo Scherer han emergit com a favorits. Però també se n’han esmentat més, de nombroses nacionalitats, com els nord-americans Timothy Dolan i Sean O’Malley, el canadenc Marc Ouellet i l’argentí Leonardo Sandri.
Procés del conclave
El primer pas per a l’elecció és la convocatòria del conclave a Roma, amb un màxim de cent vint cardenals de tot el món que no hagin complert vuitanta anys. Enguany, a la Capella Sixtina, n’hi entren cent quinze, tot i que al principi se n’hi preveien dos més: Julius Riyadi Darmaatmadja, d’Indonèsia, que no hi ha anat per malaltia, i Keith O’Brien, cap de l’Església Catòlica d’Escòcia, que ha plegat arran d’acusacions de conducta inadequada amb capellans implicats en casos de pederàstia. De fet, els grups de víctimes d’abusos perpetrats per membres de l’església acusen una dotzena de cardenals electors d’haver encobert religiosos pederastes, i van demanar que no participessin en el conclave, però no se’n van sortir.
Sigui com sigui, un dels cent quinze cardenals presents al Vaticà des d’aquesta setmana en sortirà elegit papa, malgrat que oficialment qualsevol home batejat i que visqui d’acord amb les regles catòliques pot ser-ho. Ara, des del 1378 tots els nous papes han sorgit del col·legi cardenalici. El procés electoral pot requerir unes quantes votacions, perquè es necessiten dos terços dels vots, que són individuals i secrets, i, per tant, es pot allargar dies: històricament, hi ha hagut casos de conclaves que han durat setmanes, mesos i anys.
La Capella Sixtina
Les votacions per a elegir el nou papa es fan a la Capella Sixtina del Vaticà, decorada pel gran artista renaixentista Miquel Àngel, que va pintar també el fresc de la paret de l’altar, el famós ‘Judici final’. Els cardenals s’hi dirigeixen en processó tot cantant el ‘Veni Creator’, un himne que invoca l’assistència de l’Esperit Sant. Arribats a la capella, dipositen, un per un, el vot a l’urna, mentre alcen visiblement la mà on porten la papereta.
Durant el conclave els cardenals estan completament aïllats i presten jurament de guardar-ne a perpetuïtat el secret: ni poden parlar amb ningú de fora, ni mantenir correspondència telefònica ni epistolar, ni esbrinar què diuen els mitjans de comunicació.
‘Habemus Papam’
Després de la votació es fa l’escrutini. Si ningú no ha obtingut els vots necessaris, les paperetes es cremen amb un producte químic que fa un fum negre, l’anomenada ‘fumata nera’, visible des de la plaça de Sant Pere del Vaticà. Contràriament, quan ja hi ha papa electe, i ha acceptat el càrrec, el fum ja no és negre, sinó blanc. Quan el papa elegit ha triat quin nom vol portar (alguns homenatgen un sant o un altre papa admirat, uns altres honoren el predecessor immediat…), un dels cardenals surt al balcó de la basílica de Sant Pere i fa aquesta proclama en llatí, la llengua oficial de la Santa Seu: ‘Annuntio vobis gaudium magnum, habemus Papam’ (‘Us anuncio una gran joia, ja tenim papa’). Tot seguit, fa aparició el nou pontífex i dóna la benedicció ‘urbi et orbi’, és a dir, a la ciutat de Roma (de la qual és bisbe) i a tot el món (com a cap de l’Església Catòlica).
Emissió en directe de la televisió vaticana:
