Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  03.03.2013  06:00

Jordi Robirosa demana a TV3 que reconsideri l'acomiadament de Pere Codonyan

Escriu una nota al seu Facebook: 'Quedar-nos sense la veu del Pere Codonyan és la mort, lenta però progressiva, del nostre idioma'

Men?ame
 

El tancament de les delegacions de TV3 a Catalunya Nord, les Terres de l'Ebre i el Pirineu ha generat un clam d'indignació en bona part de la població, que s'ha expressat amb contundència a les xarxes socials. Les mostres de solidaritat amb els periodistes acomiadats no han parat al Twitter i al Facebook. Alguns companys de TV3 han expressat el seu neguit i la disconformitat amb la decisió de la direcció, com és el cas del periodista esportiu –l'home del bàsquet–, Jordi Robirosa, que ha escrit aquesta nota al Facebook centrada en l'adéu de Pere Codonyan:

El dia de l'adéu de Pere Codonyan

'Ahir, en arribar a la tele, vaig tenir una sorpresa desagradable. Han tancat algunes delegacions de TV3 i, entre elles, les de Perpinyà; el que significa que ja no tornarem a veure les particulars cròniques de Pere Codonyan.

La noticia és enormement negativa perquè afecta directament a la filosofía fundacional de la Televisió de Catalunya: la implantació en el territori, parlar com parla la seva gent: aquesta ha estat i és la clau de l'enorme èxit de TV3, líder indiscutible al nostre país.

En el cas del Pere tot és una mica més trist. Jo sóc francòfon, però he d'admetre que el govern francés ha comès un veritable genocidi cultural amb les seves llegües 'regionals'. I els catalans del nord, els que encara enraonen el nostre idioma, només ens tenen a nosaltres per sobreviure. 'Soyez propre, parlez français', encara es pot llegir en algunes parets de pobles del Rosselló i el Capcir: Sigueu polits, parleu en francès, i no en català, que és de pagesos i incults: us sona, això?

Jo coneixia bé el Pere. Vam anar junts a cobrir la gran final de la Copa d'Europa de rugbi de l'USAP a Dublín, contra el poderós Stade Toulousain. Jo els vaig animar a que fes ell les cròniques, perquè m'agradava sentir parlar el seu rossellonès. I com a mi, a la gran majoria dels catalans.

Jo sé que estem sotmesos a una crisi molt gran, que el govern català està ofegat per un govern espanyol que no ens dóna el que ens pertoca; però si tanquem la veu dels rossellonesos, tortosins o cerdans, ens fem molt més petits i traspassem una línea vermella que pot ser de no retorn. Jo des d'aquí, públicament, demano a la Corporació que reconsideri aquesta posició: quedar-nos sense la veu del Pere Codonyan és la mort, lenta però progressiva, del nostre idioma. I no exagero.'

Men?ame