Salut infantil i canvi climàtic

La Conferència sobre Canvi Climàtic celebrada a Doha, Qatar, entre el 26 de novembre i el 8 de desembre de 2012, va concloure aprovant el segon període de compromís del Protocol de Kyoto per als pròxims vuit anys, entre l’1 de gener de 2013 i el 31 desembre de 2020. El repte que planteja aquest segon període és aconseguir reduir les emissions dels països signants en un 18% respecte dels nivells existents el 1990. Així mateix, s’ha revisat la llista de gasos contaminants, incorporant el NF₃ (trifluorur de nitrogen).

No obstant això, la reflexió immediata ens porta a plantejar si aquest acord és realment eficaç des del punt de vista dels seus efectes finals sobre el canvi climàtic, ja que només afecta els països responsables del 15% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Canadà, Japó, Nova Zelanda i Rússia abandonen el seu compromís per aquest segon període.

Potser una de les qüestions que ens agradaria conèixer als ciutadans és si realment s’han aconseguit reduir les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle. La UE ha estat una de les regions impulsores dels acords internacionals que han de mitigar les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GHG). Concretament, les dades més actualitzades per als països membres de la UE-27 ens mostren l’efectiva reducció de les emissions en els darrers 20 anys. El 2010, la UE-27 va aconseguir reduir les emissions GHG en un 15% respecte al 1990, el que la situa molt a prop del repte fixat per al 2020. No obstant això, sembla que els esforços dels estats membres de la UE-27 no són suficients per a la lluita contra el canvi climàtic, ja que requereix d’una acció global.

L’interès de la Fundació Roger Torné per conèixer les conseqüències del canvi climàtic sobre la salut i especialment en els nens, ens ha fet interessar per l‘opinió d’un expert internacional en aquesta matèria, el Dr. Aaron Bernstein, que generosament ha accedit a contestar a algunes de les qüestions que li hem plantejat.

Tot i que els mitjans de comunicació ens informen dels resultats i acords assolits a les successives Conferències Internacionals de les Parts per al Canvi Climàtic, sembla com si fos impossible arribar a concloure dues o tres idees que fossin fàcils d’entendre i transmetre als ciutadans.

Podria ajudar-nos a resumir en dues o tres idees les conclusions de l’última Conferència sobre Canvi Climàtic celebrada a Doha? Creu que hi ha algun canvi important des de l’últim acord?

R: Primer, és poc probable que siguem capaços d’impedir l’escalfament del planeta per sota de 2 grausCelsius. Segon, és el marc on establir un nou acord mundial per al 2015. Tercer, el finançament dels projectes d’adaptació dels països en desenvolupament segueix sent difícil d’aconseguir.

La conferència celebrada a Doha, en el seu programa de treball, reconeix que l’educació, la capacitació i el desenvolupament d’habilitats són fonamentals perquè totes les parts arribin a un desenvolupament sostenible a llarg termini. A partir d’aquesta declaració,

Creu que l’educació mediambiental podria contribuir als acords futurs de reducció d’emissions de GHG?

R: El repte de la reducció dels gasos d’efecte hivernacle va més enllà de l’educació, encara que hem de i podem fer un major esforç en assegurar que tothom entén el que està en joc per a la seva salut i especialment per a la salut dels seus nens. Hi ha massa gent que encara creu que els éssers humans no contribueixen al canvi climàtic. L’àrea més important on l’educació pot contribuir és a explicar les possibilitats que hi ha perquè les nostres economies abandonin les energies fòssils.

La informació mediambiental relativa al que significa el canvi climàtic és bastant extensa. No obstant això, sembla que els coneixements sobre els efectes del canvi climàtic en la salut no estan tan estesos entre els ciutadans.

Creu que s’haurien de realitzar més esforços en sensibilitzar en relació, per exemple, als efectes del canvi climàtic en la salut?

R: Una de les raons per les quals, com a pediatre, he dedicat tant temps a treballar en les qüestions relatives al canvi climàtic és perquè em vaig adonar, fa molts anys, que si nosaltres no combatem el canvi climàtic de manera efectiva, poc del que jo fes com a metge podria importar. El meu talonari de receptes l’únic que pot fer és ajudar. Les conseqüències del canvi climàtic en la salut afecten a tothom i en alguns casos, de manera molt greu. Si el ciutadà entén que la seva salut i la dels seus fills estan en joc, faran tot el que estigui al seu abast per fer-hi front.

A Doha s’ha conclòs sobre la importància de tenir en compte els aspectes de gènere, així com incorporar en la lluita contra el canvi climàtic a grups de joves, nens, gent gran, persones amb discapacitats, comunitats locals, etc.

Per què és important involucrar aquests grups en la lluita contra el canvi climàtic?

El gènere importa en molts aspectes. Primer, l’educació té molts beneficis per a les dones, incloses les de països en desenvolupament, ja que els ajuda a entendre que poden prosperar econòmicament si tenen menys fills. En termes més generals, el canvi climàtic és una de les grans, si no la més gran, qüestió moral del nostre temps. A través del consum desmesurat de combustibles fòssils, els països rics han actuat i continuen actuant perjudicant els més pobres. Aquesta realitat té el potencial d’engendrar, dècades, si no segles, de ressentiment i desconfiança entre els pobles de tots els racons de la terra.

Quin paper juga l’Organització Mundial de la Salut en aquesta Conferència a l’hora de proporcionar informació sobre els efectes del canvi climàtic sobre la salut?

R: L’OMS ha aclarit i ha de continuar aclarint els efectes del canvi climàtic sobre la salut. El canvi climàtic afecta tots els pilars que necessitem per estar sans -menjar, aigua, aire i habitatge, entre d’altres- de manera que l’OMS haurà a poc a poc de posar de relleu aquests efectes i involucrar els responsables polítics.

Considera que l’actual esmena al Protocol de Kyoto a la Conferència de Doha sense el compromís de molts països emissors de GHG serà suficient?

R: No. Si els EUA, la Xina i altres grans països emissors no es comprometen a reduccions substancials en les emissions de gasos d’efecte hivernacle, per desgràcia, no es podrà evitar córrer riscos seriosos per a la salut.