Alimentació, salut i medi ambient…i la nostra responsabilitat individual

Quart article de la sèrie “Alimentación y salud infantil”, una informació 360º sobre com influeix en la salut dels nens i nenes el que mengen i el que beuen i quins són els hàbits més saludables per a prevenir malalties i créixer sans. En aquesta ocasió, vam assistir a la sessió .Tecno “Alimentació, salut i medi ambient” en el marc del projecte Ecotendències a CosmoCaixa, on van debatre el Catedràtic de Nutrició Dr. Abel Mariné i el cuiner i empresari Ismael Prados.

La Fundació Roger Torné té com a objectiu primordial millorar el benestar de la infància. Gran part de la seva activitat se centra en la sensibilització sobre la importància que té l’entorn en la salut dels nens i nenes. Està fora de tot dubte que l’alimentació és part important d’aquest entorn canviant, com mostra la guia “Salud infantil y medio ambiente. Una relación de por vida”, elaborada a partir de centenars d’estudis científics i editada per la Fundació. Per això, a Inspira hem abordat la incidència de l’alimentació en la salut infantil dedicant unmonogràfic, és a dir, una sèrie d’articles amb els quals pretenem donar una visió 360º sobre el tema, amb l’objectiu de proporcionar eines a les famílies perquè puguin prendre decisions saludables respecte a la forma en que alimenten als seus fills i filles i, d’aquesta manera, protegir la seva salut.

En elaborar aquests articles sovint ens trobem amb divergència d’opinions entre els experts i professionals que consultem per demanar informació. Hi ha punts molt concrets en què les opinions d’uns i altres difereixen -sovint opinions sostingudes per estudis científics o experiències que donen suport a una o altra versió-. A aquesta realitat s’afegeix el fet que els titulars de les notícies relacionades amb aquests temes solen centrar-se en aquests punts de divergència, tractant de cridar l’atenció del lector o espectador. No obstant això, també hem comprovat a Inspira que si ampliem la mirada i atenem als diferents matisos, opinions i resultats d’estudis científics, en l’essencial, els experts estan d’acord i que les claus per a una alimentació saludable i respectuosa amb el medi ambient són coincidents.

Tot això és el que vam poder comprovar el passat 12 de febrer a l’enriquidor debat entre el Dr. Abel Mariné, Catedràtic de Nutrició i Bromatologia del Campus de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona, i el televisiu cuiner i empresari Ismael Prados. La trobada, moderada per Núria Coll, directora del web sobre salut i nutrició Etselquemenges.cat, va suposar la sessió “.Tecno” sobre Alimentació, salut i medi ambientd’Ecotendències, un nou espai de divulgació, reflexió i debat sobre els reptes ambientals actuals i futurs, impulsat per l’Obra Social “la Caixa” i dinamitzat per Estudi Ramon Folch (ERF), projecte que abordarem de manera global pròximament a Inspira.

És remarcable l’encert del format en si mateix, ja que aconsegueix presentar la informació amb tota la seva complexitat, les diferents opinions i tendències, i donar a les persones interessades l’oportunitat de plantejar els seus dubtes i observar la diversitat de corrents en el seu conjunt i, per descomptat, els punts en comú fora de tot dubte o polèmica.

La sessió va començar amb el vídeo introductori “Som el que mengem”, que va centrar la temàtica de la sessió recordant als assistents per què el model alimentari és de l’interès de tots. Per exemple, perquè un 30% dels problemes per a la salut tenen l’origen en l’alimentació, o perquè en el món hi ha una crisi alimentària greu alhora que un terç dels aliments es malgasta.

Amb aquest article no volem simplement oferir un resum del debat (interessantíssim, per cert, i que poden veure i escoltar en tota la seva extensió en aquest enllaç del web d’Ecotendències), sinó donar rellevància a aquests punts de trobada entre els experts i oferir consells que les famílies poden posar en marxa des d’aquest mateix moment, el benefici dels quals és fora de tot dubte, per millorar la salut dels seus fills i filles a través de l’alimentació. A més d’informació recollida al llarg de la sessió a CosmoCaixa, Inspira va voler ampliar informació sobre alguns temes tractats i contactar posteriorment amb el Dr. Mariné i el Sr. Prados, que van tenir l’amabilitat de respondre a les nostres preguntes.

Productes de proximitat i productes ecològics

“La globalització és contaminació”, va afirmar el Dr. Mariné, en referència al consum de productes transportats des de països o entorns allunyats dels nostres: la principal font de contaminació és la produïda pel transport, a més del desgast d’energia que suposa. Per aquests motius, el Dr. Mariné recomana el consum de productes de proximitat, perquè, a més, d’aquesta manera es beneficia al productor local, i sobretot perquè, segons l’opinió del cuiner Ismael Prados, “produïm aliments d’una diversitat alimentària increïble”. Al nostre país tenim la capacitat de reunir tots els nutrients essencials consumint productes locals.

Pel que fa als productes ecològics, Prados es va mostrar favorable al seu consum, encara que va assenyalar que l’important sobretot és que siguin naturals, amb tota la composició original intacta i equilibrada, recomanant no centrar el debat en “producció ecològica davant convencional”, sinó enl’elecció d’aliments que mantinguin les propietats nutricionals adequades i insistint en la importància d’informar sobre la seva composició i procedència, encara que això sí, sempre que sigui possible, és recomanable triar productes ecològics, ja que moltes vegades la composició nutricional òptima es sacrifica per criteris econòmics.

En l’entrevista posterior, vam preguntar al cuiner quines variables hauríem de tenir en compte per assegurar que els aliments que comprem són sans. “Com menys processos de conservació, envasat i transport, millor“, va afirmar Prados. Per exemple, els espàrrecs blancs són diürètics pel seu alt contingut en potassi, mineral que equilibra els nivells de líquid del nostre cos produïts pel sodi de la sal, però el líquid de conservació dels espàrrecs és ric en sal, per tant, els espàrrecs blancs en conserva no ens aportaran el que suposàvem a causa del mètode de conservació, el que és extrapolable a la resta d’aliments. Per tant, en la nostra dieta hauria d’haver verdures i fruites fresques i que no totes siguin en conserva. “El més sa i econòmic és menjar fruita i verdura fresca. En el cas de les verdures, el millor mètode de conservació és congelar-les netes, tallades i llestes per cuinar”, va recomanar el Sr. Prados.

Aliments essencials en la dieta

Tant el doctor Abel Mariné com Ismael Prados es van mostrar d’acord que els productes tradicionalment presents en la dieta mediterrània poden ser la base d’una alimentació saludable i sostenible, que hauria de contenir llegums secs, cereals, arròs, fruita, ser predominantment vegetariana i evitar la ingesta excessiva de sal. Un dels problemes principals dels aliments tractats de manera industrial és que, en molts casos, s’augmenta de forma considerable la quantitat de sal que contenen, així com el seu poder calòric. Per això, encara que aquests aliments compleixin amb totes les normatives alimentàries europees, que segons Prados és una de les més segures del món, és convenient optar pels productes orgànics sempre que es pugui.

El Dr. Mariné es va mostrar a favor del consum moderat de carn i peix, ja que, segons les seves paraules, les proteïnes procedents d’aquests aliments són essencials per al desenvolupament neurològic de les persones.

Del que ambdós no van dubtar va ser en les propietats de l’oli d’oliva, que van considerar el millor oli per cuinar els aliments.

Formes de cuinar i formes de menjar

Una cosa en el que van aprofundir ambdós experts va ser que la base d’una alimentació sana es troba, també, en la forma de preparar els aliments. “Els processos a què els sotmetem a casa poden ser erronis i contaminants”, afirmava Prados.

El cuiner recomanava concretament cinc formes de cuinar de manera sana els aliments i assegurar-nos que conserven els seus nutrients: al vapor, saltejats, ofegats, al forn o a la planxa. Aliments de la millor qualitat cremats o fins i tot cuinats en excés poden ser els més nocius.

El Dr. Mariné i el Sr. Prados van estar d’acord que és fonamental planificar els àpats d’acord amb la qualitat dels aliments i la seva varietat, recalcant que és important combinar bé i que qualsevol excés pot ser dolent.

D’altra banda, tots dos van insistir en la necessitat de dedicar temps a l’alimentació, tant pel que fa a la compra com a la preparació dels àpats, però també al moment de menjar, que ha de ser pausat.

El Dr. Mariné, en la conversa posterior, es va mostrar taxatiu respecte als nostres hàbits constatant que “es critica molt el menjar ràpid, però igualment criticable és menjar ràpid“. Segons ell, la indústria alimentària, si ho fa bé, té certs avantatges, ja que facilita l’accessibilitat i varietat d’alguns aliments i permet menjar-los fins i tot quan no tenim temps de preparar-los. No obstant això, recalca que “com menys additius tinguin els aliments que mengem, millor”.

Educació alimentària i responsabilitat individual

“Si una persona engreixa, no és per culpa de McDonalds, sinó que menja molt i fa poc exercici”, comentava el Dr. Mariné al·ludint a la responsabilitat individual en l’alimentació. Prados estava d’acord que“la responsabilitat final d’una alimentació sana és d’un mateix, ni de la indústria alimentària, ni dels organismes reguladors”.

En aquest sentit, el cuiner, partidari d’incloure entre les activitats de l’escola la participació en els processos de la cuina i d’invertir en educació alimentària en contraposició a la despesa sanitària derivada de tractar malalties com l’obesitat, ens comentava en l’entrevista posterior que cal prendre consciència i que l’educació nutricional es basa en l’exercici continu. “La constància i la perseverança en aquest aspecte són decisives perquè els nens i nenes realment arribin a desenvolupar hàbits saludables de manera normal, per costum.”

Alimentació i salut

“Cap mesura de salut pública fa més per la salut que una alimentació saludable”. Amb aquesta frase de Fraser Brockington, professor nord-americà de Medicina Social i Preventiva, el Catedràtic Dr. Abel Mariné va voler recalcar la importantíssima relació entre alimentació i salut. Prados estava d’acord amb ell, afirmant que“l’alimentació és una medicina preventiva no terapèutica”.

Vam voler aprofundir en aquest aspecte amb el cuiner, que també es va mostrar a favor de la promoció de bons hàbits alimentaris entre els nens i nenes: “funciona com a medicina preventiva de moltes malalties que s’associen directament a una alimentació desequilibrada o insuficient i que avui dia generen grans despeses en tractaments per al sistema sanitari públic”.

D’altra banda, en preguntar al Dr. Mariné quines mesures s’haurien de promoure a nivell alimentari per protegir la salut infantil, el catedràtic es va mostrar partidari de fer un esforç en mantenir i promoure els àpats familiars, a més de la ja comentada composició nutricional adequada dels aliments i els àpats, cosa que ja en alguna ocasió hem abordat a Inspira i que també es recomana a la guia “Salud infantil y medio ambiente. Una relación de por vida”.

Avui dia, ningú dubta de la intrínseca connexió entre alimentació i salut. Com afirmàvem a l’inici d’aquest article, hi ha divergències en qüestions concretes, però el consens és total respecte a un gran nombre de pautes que ens permeten dur una dieta sana i adoptar hàbits alimentaris saludables.

Des d’aquestes línies els convidem a començar per la senzillesa i pel que està fora de tot dubte, els consells que de ben segur els ajudaran a alimentar-se correctament i transmetre aquests principis als seus fills i filles. I respecte a la resta, Ecotendències representa l’àmbit ideal per obtenir informació de mà d’experts que ens ajudi a prendre les nostres pròpies decisions.