28.02.2013 - 06:00
Poeta, narrador i assagista, Joseba Sarrionandia (1958) és autor d’una obra considerable –gairebé trenta títols- que configura una de les presències més notables i sòlides de la literatura basca de les darreres dècades.
La seva, però, no és estrictament la biografia d’un escriptor reconegut, traduït i d’èxit -o no ho és només. El 1980, quan –encara inèdit- començava a guanyar premis literaris de prestigi, Sarrionandia va ser condemnat a 22 anys de presó per la seva pertinença a ETA. Cinc anys després, el 7 de juliol, de 1985, amb un altre pres, Iñaki Pikabea, va protagonitzar una fuga sonada: van sortir de la presó de Martutene amagats dins uns bafles després d’un concert del cantant Imanol. Una fuga ben bé literària i popularitzada per Kortatu amb el seu “Sarri, Sarri”, una de les cançons del rock basc amb més ressò, que encara es balla, avui, en moltes de les nostres festes majors -i que Feliu Ventura va versionar en català, de manera extarodinària i acompanyat només de la seva guitarra, dissabte.
De 1985 ençà, Sarrionandia es troba en parador desconegut i, des d’aquesta invisibilitat pública, ha anat construint la seva obra, en un cas singular en el panorama literari europeu.
Llegiu l’article sencer, aquí.
