‘A les eleccions italianes és tot incert. Sense majories, podem arribar al caos’

Entrevista amb el periodista polític italià de la Repubblica Concetto Vecchio · Analitza les eleccions italianes i, sobretot, el que pot passar immediatament després

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els italians tornaran a les urnes aquest diumenge i dilluns en unes noves eleccions generals. Unes eleccions especials, perquè arriben després de la caiguda quasi fulminant de Berlusconi i de catorze mesos d’un govern tecnòcrata que ha salvat el país de la fallida però que ha aplicat unes retallades, per molts, salvatges. Per tot plegat són unes eleccions decisives, però plenes d’incògnites: com reaccionaran els italians al retorn de Berlusconi? I a la presència, aquesta vegada a les paperetes, de Monti? Quants votaran el còmic Beppe Grillo? A la incertesa del resultat s’hi afegeix la por, no pas poc justificada, de què passarà si, com apunten els sondatges, el país esdevé, a la pràctica, ingovernable.

En parlem en aquesta entrevista amb Concetto Vecchio (bloc), periodista i analista de la secció de política de Roma del diari La Repubblica. Per ell, la clau, és al senat, una cambra decisiva per a governar i en la qual, per si no n’hi havia prou, els escons s’atorguen a través d’una llei aprovada per Berlusconi i coneguda com ‘la porcada’. El senat, diu Vecchio, ‘pot acabar en el caos total.’

— Es preveu un mapa polític força complicat, sense majories clares…
— L’única cosa que sembla clara és que Bersani, del PD, guanyarà a la cambra, al parlament, amb certa comoditat amb opcions de pactes. Al senat, en canvi, és del tot incert. Hi ha un risc real i elevat de què no s’hi pugui formar cap majoria.

— I el senat és important…
— Sí, qualsevol llei s’ha d’aprovar primer a la cambra, després ha de ser aprovada al senat i després torna a la cambra. El que pot passar és que el senat bloqui la governabilitat del país. I tot plegat es complica encara més per la llei ‘porcellum’.

— La llei ‘porcellum’?
— Sí, aquesta llei es va anomenar ‘porcata’ (porcada) quan fou aprovada per Berlusconi i la Lega Nord el 2005. És una llei diabòlica que atorga escons extra als partits que guanyen a tres regions concretes: Llombardia, Vènet i Sicília. Berlusconi la va fer aprovar perquè són regions on ell i els seus aliats, com la Lega, guanyen. D’aquesta manera s’assegurava una majoria al senat perquè l’esquerra no li bloqués cap llei. De fet, ja va passar que Prodi va guanyar netament però per causa d’aquesta llei al senat no va tenir majoria ni de lluny i el país va esdevenir quasi ingovernable.

— I ara pot passa el mateix…
— Ara encara és pitjor. Segons els sondatges a la Llombardia hi guanyaria Bersani (PD), al Vènet Berlusconi, i, a Sicília, segons les últimes dades, el favorit és Grillo. I les aliances són quasi impossibles. És tot incert i sense majories, podem arribar al caos. El senat pot ser un caos total.

— I si acaba passant tot això, quin és el següent escenari? Noves eleccions?
— Bé, primer ha de passar. És tot molt incert encara. Però efectivament si el país és ingovernable hi hauria la possibilitat de trobar-nos en unes noves eleccions molt aviat, sí.

— Grillo tindria, per tant, la clau de la governabilitat?
— Sí, efectivament.

— I pel que dieu podria guanyar a Sicília?
— Sí. En els últims deu dies Grillo ha pujat espectacularment en intenció de vot. Tot apunta que el seu discurs anti-polític ha acabat captivant molts italians. La gent està molt cansada de la política. Venim d’un desastre absolut, que era Berlusconi, que va deixar el país quasi en fallida. I, després, d’un govern tècnic que ha salvat el país però que ha fet unes retallades brutals que el país no ha pogut suportar. I Grillo apareix com una cosa nova, gairebé per eliminació.

— I Monti, no podria decantar la balança al senat?
— No. Monti no pactarà amb Berlusconi, ha fet tota la campanya en contra d’ell, però sí que ho podria fer amb Bersani. Fins fa quatre dies la possibilitat més probable era l’aliança de govern Bersani-Monti. Però és que Monti en els últims deu dies ha baixat estrepitosament en intenció de vot. Just al contrari del que li ha passat a Grillo. En aquests moments Bersani i Monti junts no sumarien cap majoria.

— I Grillo, podria pactar?
— El que és segur és que Grillo no pactarà amb Berlusconi. I que també és força segur és que Bersani farà el que sigui per tenir el suport de Grillo, si com tot apunta li acaba fent falta. Però el que no és segur és que Grillo vulgui pactar amb Bersani. És del tot incert.

— Els sondatges també diuen que Berlusconi puja…
— Sí, però no prou. Berlusconi ha reflotat el seu partit, que al novembre era sota mínims històrics i en una crisi profundíssima. Però la carrera de Berlusconi s’ha acabat. Ha fet una campanya carregada de promeses que ningú no podrà ami complir. I aquesta vegada la gent ho sap. Ni els mateixos que el van votar o, millor dit, molts dels que el van votar, ara ja no el tornaran a votar. Se n’han cansat.

— Itàlia ve d’un govern tecnòcrata que ningú no havia votat. Aquestes eleccions són una mena de retorn a la democràcia…
— Sí, hi ha una certa passió per aquetes eleccions. Però al mateix temps hi ha una gran fatiga entre els italians. Vivim una crisi profunda, la gent està farta de la classe política i per això tot plegat és molt incert. I per això Grillo puja, pel seu discurs anti-polític. Però al mateix temps Bersani és vist com algú seriós que té una visió europeista i sincera. Per molts és una esperança.

— A l’estat espanyol la situació és greu i fins i tot s’ha especulat sobre la possibilitat de l’entrada d’un govern tecnòcrata. Com es veu des d’Itàlia?
— Em sembla que hi ha força punts en comú en la història d’ambdós estats en els últims anys. Potser Itàlia es recupera de moment una mica millor. Però francament ara Itàlia està sobretot concentrada en el seu futur immediat i no es parla gaire de la política espanyola.

— Sabeu que Catalunya viu un procés sobiranista important. Ha entrat d’alguna manera en la campanya italiana el que passa al nostre país?
— Conec el que passa a Catalunya. Novament, des de la distància. Però a part d’alguna referència tímida feta des de Sicília, no se’n parla, tampoc. Ja tenim prou problemes.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes