Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  11.02.2013  06:00

Toros i dació en pagament, tot a mans del PP

El congrés rep aquesta setmana les dues ILPs · La majoria dels populars fa que la resta de grups no tinguin cap poder de decisió

Men?ame
 

El congrés espanyol debat demà dues iniciatives legislatives populars que, ben probablement, tindran resultats ben diferents. L'una, promoguda per les associacions pro-taurines, que vol forçar les corregudes de braus a Catalunya. I l'altra, que demana una reforma de la llei hipotecària que inclogui la dació en pagament amb caràcter retroactiu, és impulsada per diverses entitats, encapçalades per la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques (PAH). La primera serà acceptada a tràmit, mercès al suport del PP, que té majoria absoluta, i esdevindrà l'única ILP que haurà prosperat a Espanya en trenta anys. La segona, en canvi, no serà admesa perquè el PP hi votarà contra.

Un milió i mig de signatures per la dació en pagament

Totes dues iniciatives arriben a la cambra baixa enmig d'una forta pressió social, especialment la que fa referència a la dació en pagament. Fins al punt que aquest cap de setmana Unió Democràtica de Catalunya ha dit que votaria a favor de l'admissió a tràmit, contradient les paraules del cap de CiU a Madrid i president d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, que dies enrere havia dit que CiU s'hi abstindria. És previsible, per tant, que els diputats de la federació, ja siguin de Convergència o d'Unió, hi acabin votant a favor. Tot amb tot, es tracta d'un vot gens decisiu i la ILP serà igualment tombada.

La iniciativa arriba al tràmit parlamentari havent aconseguit una xifra rècord de 1.402.854 signatures acreditades, 900.000 més de les necessàries, però el portaveu del PP al Congrés, Alfonso Alonso, ja va avançar que la seva formació no en compartia ni el contingut ni la forma i que el govern espanyol ja havia activat mesures per evitar el desnonament en casos extrems. La portaveu de la PAH, Ada Colau va advertir en una emotiva compareixença al congrés la setmana passada que la seva entitat faria responsables de la situació en què es troben milers de persones tots aquells diputats que s'oposessin a la iniciativa i que els perseguiria dia a dia, anessin on anessin.

Dació retroactiva

El text que se sotmet a criteri de la cambra estableix que en cas d'execució hipotecària d'un habitatge habitual, els deutors puguin sol·licitar el lliurament de l'immoble com a pagament de la totalitat del deute, i que d'aquesta manera s'extingeixi la hipoteca, juntament amb els interessos i costos del procés. A més, prohibeix explícitament de desnonar persones de l'habitatge habitual quan l'impagament sigui 'per motius aliens a la seva voluntat' i fixa un període de cinc anys durant els quals els deutors puguin continuar residint a l'immoble. En aquest període, els deutors haurien de pagar un lloguer social que no hauria de ser superior al 30% dels ingressos mensuals. Tot plegat tindria, a més, efecte retroactiu. És a dir, que es podria aplicar als casos en què encara no s'ha fet la subhasta de l'habitatge.

Proposició no de llei d'Esquerra

Paral·lelament, Esquerra ha presentat al congrés una proposició no de llei en aquesta mateixa direcció basada en la resolució del 31 de gener del 2013 del Tribunal d'Estrasburg. Aquesta resolució imposa al govern espanyol mesures cautelars de paralització de l'enrunament d'un habitatge familiar mentre la família desnonada no tingui garantit un habitatge definitiu, no provisional ni d'emergència.

Per aquest motiu, Esquerra demana que el congrés insti el govern espanyol a paralitzar 'de manera immediata tots els desnonaments o enrunaments d'habitatges mentre les víctimes no tinguin cap habitatge definitiu', i a fer les modificacions legals oportunes per adaptar la legislació espanyola a la sentència del tribunal europeu.

'Toros a Catalunya al setembre'

La ILP a favor de les corregudes de braus arriba al ple del congrés havent recollit 550.000 signatures a tot l'estat espanyol, 50.000 més de les necessàries. Aquesta ILP sí que rebrà el suport de la majoria absoluta del PP i serà admesa a tràmit. Ho va avançar dijous el president de la mateixa comissió, Juan Manuel Albendea, que va pronosticar que els toros tornarien a Catalunya al setembre. Per contra, no obtindrà el vot favorable del PSOE. El secretari general del grup socialista, Eduardo Madina, va dir divendres al seu compte de Twitter que els diputats de la seva formació no hi donarien suport a la iniciativa.

Aquesta ILP vol que les corregudes de toros siguin declarades Bé d'Interès Cultural per poder esquivar la prohibició a Catalunya. De tota manera, en cas d'aprovar-se, s'arribaria a una situació de pugna legal, car el parlament de Catalunya és sobirà per a legislar sobre els toros i, per tant, cap llei espanyola no hauria d'invalidar una decisió del parlament en aquest àmbit.

Els toros, 'signe d'identitat col·lectiva', i a la universitat

El text de la ILP estableix al preàmbul que la festa dels toros 'forma part de la cultura espanyola global, del patrimoni històric i cultural comú de tots els espanyols' i que 'és signe d'identitat col·lectiva'.La proposta, que consta de cinc articles, una disposició derogatòria i tres disposicions finals, fixa en l'articulat que la declaració de les corregudes de braus com a Bé Cultural força l'estat a vetllar perquè se'n faci promoció i desenvolupament 'a tot el territori nacional.' El text va encara més enllà i estableix que l'estat haurà d'aplicar mecanismes per protegir la festa dels toros i per difondre-la també a la universitat. Fins i tot diu que caldrà canviar la legislació perquè 'els menors puguin accedir al coneixement de la cultura taurina.'

'Derogació de les disposicions inferiors'

Per assegurar que la llei té aplicació a Catalunya, el text imposa una solució tan sorprenent com senzilla: inclou una disposició derogatòria que estipula que queden anul·lades 'totes les disposicions de rang igual o inferior que s'oposin al que estableix aquesta llei'. A més, dóna un termini de tres mesos a l'executiu espanyol per aplicar-la.

Els passos següents i pendents del TC

Si el congrés espanyol aprova la presa en consideració de la ILP, cosa que succeirà gairebé amb tota probabilitat, passarà a discutir-se en comissió i s'obrirà a la presentació d'esmenes per part dels grups abans de ser aprovada finalment al ple del congrés, primer, i al senat, després. El debat arriba quan el Tribunal Constitucional encara té pendent de decidir sobre el recurs que el PP va interposar contra la llei aprovada pel Parlament de Catalunya que prohibia les corregudes de braus a partir del 2012.

Men?ame