07.02.2013 - 06:00
El govern espanyol, el Banc d’Espanya, algunes ONG i una trentena d’entitats financeres van signar un conveni per crear un fons de sis mil habitatges de lloguer social destinats a les famílies desnonades. La vice-presidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va fer un discurs de defensa d’aquesta iniciativa que va aixecar molt rebombori, pel to lacrimogen que hi va posar. Abans-d’ahir, al congrés espanyol, la representant de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, Ada Colau, va criticar aquest fons amb duresa. Un internauta ha contraposat en un vídeo les declaracions de Sáenz de Santamaría i les de Colau.
La vice-presidenta del govern espanyol deia: ‘Aquest conveni recull el dret de tenir un habitatge just, a preu equitatiu, però sobretot recull una cosa que psicològicament és més important: el dret de fracassar, el dret de fer una inversió equivocada, el dret potser de perdre un sou, però no d’haver perdut una vida.’
I continuava així, amb veu tremolosa: ‘Molts dels qui som aquí, quan ens llevem al matí pensem com ha de ser difícil tenir un nen menor de tres anys, que és una de les condicions per accedir a aquest conveni, i quedar-te sense feina.’
‘Són sobralles’
Abans-d’ahir, Colau hi responia així: ‘Ara s’ha creat el banc dolent. Doncs és l’oportunitat de crear un parc de lloguer social. No ens conformarem amb el fons creat en l’últim decret, que sincerament ens semblen sobralles. Sis mil habitatges són sobralles en un país que n’acumula milions de buits. Les entitats financeres mateix diuen que tenen més d’un milió d’habitatges buits. No acceptarem sis mil habitatges, que a més són els bancs que decidiran quins són, i tot fa pensar que al banc dolent hi enviaran els millors; i les sobralles, els de la perifèria, els fets malbé, els que no vol ningú i que no tenen sortida al mercat potser els bancs els oferiran a les persones desnonades. I els criteris per a accedir-hi també exclouen la major part de la gent afectada. I quins habitatges s’ofereixen en lloguer no ho han de decidir les entitats financeres, sinó la gestió pública.’
