Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  05.02.2013  13:49

Autor/s: Carla Marchesi, Àlex Ramis i Jordi Ribàs

El rastre digital, un perill per al treballador

Interactuar a les xarxes socials és un hàbit cada vegada més comú. Però som conscients que la difusió de les nostres dades personals pot influir en la nostra vida professional?

Men?ame
 

Tot el que pengem a internet és públic. Com que (s’entén que) es penja voluntàriament, tothom pot trobar les dades. És el que es coneix com a petjada o rastre digital. Però no tot s’hi val. Hi ha límits, és clar, en l’ús que se’n fa d’aquesta informació. Per exemple, penjar l’adreça de correu electrònic no autoritza ningú per a què hi enviï publicitat o correu brossa.

Però el que sí que és legal, habitual i fins i tot justificat, és cercar i consultar les dades personals publicades. I aquesta pràctica s’ha traslladat a les empreses, a través dels departaments de Recursos Humans. Sobretot és freqüent a l’hora de contractar nous treballadors, perquè, si l’usuari és actiu a la xarxa, es pot recopilar fàcilment un perfil ben definit a través de les seves publicacions digitals.

I què és el que hi cerquen? Doncs les dades personals i les activitats realitzades a les xarxes socials. Fotografies o comentaris que demostrin el consum regular de drogues i alcohol, antecedents penals, etc. Però també informació de caire íntim, que les empreses poden fer servir per realitzar males pràctiques. Permetre que l’orientació sexual del treballador o les seves afinitats polítiques afectin les seves condicions de feina és un agreujant de la discriminació laboral.

Així, quan un adolescent publica una foto de festa, no és conscient que, encara que passin molts anys, el podria condicionar a l’hora de trobar feina. I aquí és on entren en joc les autoritats de Protecció de Dades, que vetllen pels drets dels internautes. Si se’ls sol·licita, poden gestionar tot el procés de retirada de la informació, de sancions econòmiques i d’indemnitzacions. Però tampoc arriben a tot arreu, i per això han sorgit diferents empreses privades que es dediquen a esborrar les dades indesitjades. És el cas de l’empresa murciana ePrivacidad.

Una altra font d’informació són els butlletins oficials, on s’hi recullen els antecedents i tot tipus de dades personals. Des del 2008 que es van digitalitzar, i fins i tot registres de fa 40 anys es van fer accessibles. Com que són d’interès públic, no podran ser mai retirats, i això pot vulnerar el dret a l’oblit, bàsic per a la reinserció d’expresidiaris, per exemple. Per això hi ha moltes demandes que reclamen si més no que els motors de cerca com Google no incloguin aquesta informació. Els judicis encara estan en marxa, però s’espera una resolució en els pròxims mesos.

En definitiva, si volem gaudir d’intimitat i privacitat, hem de ser molt curosos amb el que publiquem a la xarxa. Són drets que no s’han de menystenir, especialment si som conscients que poden repercutir la nostra vida laboral. Així doncs, la prevenció és el millor remei.

Men?ame