31.01.2013 - 06:00
El 24 de gener de 1913 es van publicar les ‘Normes ortogràfiques’ de l’Institut d’Estudis Catalans, que són la base del català escrit modern i de la normativa vigent a tot el territori de llengua catalana. Aquest vespre, el IEC inaugurarà la commemoració del centenari, amb un acte institucional en què Mila Segarra, Josep Massot i Joan F. Mira parlaran sobre el procés de gestació de les ‘Normes’, sobre les dificultats que van haver de superar fins a l’acceptació general als anys trenta i sobre la importància que té el fet que actualment tot l’àmbit cultural de la llengua catalana comparteixi unes mateixes normes gràfiques.
Dins el volum 4 de les ‘Obres completes’ de Pompeu Fabra es reprodueix en facsímil l’edició que es considera definitiva de les set redaccions de les ‘Normes’ que sembla que es van fer entre l’estiu de 1911 i el gener de 1913.
La introducció de les ‘Normes’ exposa un projecte ambiciós i necessari: ‘Evidentment era possible, en l’estat present de la producció literària catalana, arribar a una formació de normes ortogràfiques fonamentals que donessin una solució nacionalment acceptable a un nombre de qüestions suficient per a construir un sòlid cos de doctrina.’
Però el procés, per l’ambició que encloïa, no fou pas un camí de roses. I els ponents de l’acte d’avui desgranaran diversos aspectes sobre la gestació i el rebuig de les normes: ‘Gestació de les “Normes ortogràfiques” (1911-1913): de l’enfrontament al consens’ serà a càrrec de Mila Segarra, membre de la Secció Filològica del IEC; Josep Massot, membre de la Secció Històrico-Arqueològica, pronunciarà la conferència ‘L’oposició a les “Normes ortogràfiques” (1913-1934)’; i Joan Francesc Mira, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, parlarà de ‘La norma i el territori’.
