La glòria d’un heterodox de la investigació científica

  • Francesc Torrent-Guasp, el metge que revolucionà la cardiologia clàssica

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Josep Lluís Barona
29.01.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Francesc Torrent-Guasp (1931-2005) va aparèixer a la palestra científica quan ja era un home experimentat, que havia fet pel seu compte una tasca de recerca sobre la morfologia i la fisiologia del cor, sempre des de fora de les institucions acadèmiques i de recerca. Nascut a Gandia el 1931, havia estudiat medicina a Madrid i Salamanca i des de l’època d’estudiant de medicina, ja el 1954, va descobrir una vocació apassionada per l’anatomia, per la comprensió de les formes orgàniques i concretament per comprendre aquell òrgan que des de la més remota antiguitat ha estat associat amb l’expressió de la vida: el cor, al qual Aristòtil feia seu de l’esperit generatiu i Galè de l’ànima sensitiva. La seua obsessió era fer compatible l’anatomia amb la lògica del funcionament cardíac, com una bomba que atrau la sang i la fa circular. La metàfora dels pistons dels motors era sempre present a la seua ment. 

Torrent qüestionava la possibilitat que la sang poguera accedir fins al cor i penetrar dins el ventricle esquerre com un acte passiu, sense ser succionada activament. Obsedit per l’explicació de l’enigma, va fer a casa seua una llarga revisió filogenètica del cor dels amfibis, dels simis, dels homínids, i va analitzar amb detall l’evolució de les fibres circulars del cor en grups de vertebrats fins a estudiar l’embriogènesi del cor humà. Després de dues dècades d’estudis i disseccions, d’experiències amb els animals més diversos per tal de resoldre un únic problema, el 1973 va proposar una descripció de l’estructura del cor com una banda muscular única, que començaria a la inserció de l’artèria pulmonar i acabaria per sota del punt d’eixida de l’artèria aorta, plegant-se en forma d’una doble hèlix. Aquesta arquitectura li va permetre el 1997 argumentar una mecànica cardíaca basada en la contracció progressiva de la banda muscular, coherent amb els efectes de succió i expulsió de la sang, com dos moviments actius de la musculatura cardíaca.

La banda muscular de Torrent-Guasp, o banda miocàrdica ventricular, replegada sobre si mateixa en forma helicoidal, aportava una estructura i una imatge diferent del cor, on no hi havia una dualitat de ventricles, sinó un replegament de la banda muscular, que es rebregaria com un drap al llarg de tota la seua extensió a causa de la contracció successiva. La representació morfofuncional del cor de Torrent-Guasp trencava amb la idea tradicional d’un moviment sistòlic entès com a contracció activa i una diàstole com a relaxació passiva, un model de funcionament que mai havia acabat de convèncer la seua mirada crítica. Com és possible que el moviment de succió de la sang per part del cor puga explicar-se com un simple moviment de relaxació passiva? Tota la seua energia va estar dedicada durant dècades a demostrar la fal·làcia del model tradicional. La seua casa de Dénia era el seu únic laboratori de recerca.

Llig l’article sencer a la web de Mètode.

Josep Lluís Barona és catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat de València.

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any