Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  16.01.2013  06:00

La declaració de sobirania neguiteja PP i PSC

Camacho posa a les mans de Duran la possibilitat d'aturar el procés d'independència • Els socialistes alerten que no s'ha de treure de polleguera el govern espanyol

Men?ame
 

Tot fa pensar que la declaració de sobirania serà subscrita per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP-AE en el primer ple de la legislatura, dimecres vinent. Això neguiteja el PSC i, sobretot, el PP. Els socialistes alerten les forces favorables a l'estat propi que en una negociació s'ha mirar de no treure de polleguera l'altra banda, en aquest cas el govern espanyol, i defensa la 'neutralitat' de conceptes com el dret de decidir. El PP ha registrat una proposta de resolució per al mateix ple en què proposa un nou model de finançament per a Catalunya, dins el sistema comú de la LOFCA, que respecti l'ordinalitat i el principi de solidaritat amb l'estat espanyol.

A més, la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, demana a Duran que aturi el procés sobiranista. 'Només UDC podria paralitzar aquest camí cap a la independència.' És un dels missatges que ha transmès des de Madrid, on ahir va intervenir en un esmorzar informatiu davant un centenar d'empresaris espanyols. Sánchez-Camacho va voler recordar a Josep Antoni Duran i Lleida que si els seus tretze diputats votessin contra la declaració sobiranista el 23 de gener 's’hauria acabat el procés i el camí independentista'.

I va afegir: 'Ell pot fer-ho donant instruccions als seus tretze diputats, creant un grup propi al Parlament de Catalunya', va dir, perquè 'ja no valen excuses ni són 'moments d'ambigüitats ni de donar un missatge a Catalunya i un altre a Madrid'. Segons ella, Duran hauria de ser coherent amb els seus postulats contra la independència, i 'si digués als tretze diputats que votessin contra aquest procés, l'acord entre ERC i CiU quedaria sense efecte'.

Per una altra banda, la vice-presidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va dir que el govern espanyol faria complir la constitució. 'També els catalans són responsabilitat nostra', va declarar a Antena 3. Va dir que no volia avançar esdeveniments i que esperarien a veure com es concretava la declaració de sobirania.

'Catalunya, subjecte polític i jurídic sobirà', en la declaració definitiva de CiU i ERC

El text definitiu que van registrar ahir CiU i ERC per a la declaració de sobirania que es votarà el dia 23 al parlament manté la referència a Catalunya com a 'subjecte polític i jurídic sobirà'. A més, amplia el preàmbul amb les referències històriques que fonamenten l'autogovern de Catalunya i elimina la referència a l'estat propi de l'esborrany filtrat la setmana passada, amb la voluntat d'ampliar el consens a ICV-EUiA i, eventualment, al PSC. De fet, fins el dia del ple hi ha temps de pactar un text conjunt, que segurament inclourà CiU, ERC, ICV i la CUP.

'L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana', diu el nou text. Esmenta com a precedents del parlamentarisme català les assemblees de Pau i Treva i de la cort comtal medieval, que es va reformar per esdevenir les Corts Generals de Catalunya el 2014; parla de la creació el segle XIV de la Generalitat; remarca l'abolició del dret públic català i les institucions per part de Felip V després de la caiguda del 1714; i esmenta també els precedents de la Mancomunitat i la Generalitat republicana.

La declaració de CiU i ERC fa referència a la resolució del setembre del 2012 del parlament que expressava la necessitat que el poble de Catalunya pogués decidir lliurement el seu futur. 'Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre del 2012 han expressat i confirmat aquesta voluntat de forma clara i inequívoca', diu el text. Però suprimeix de l'esborrany la part que venia tot seguit: 'esdevenint  un mandat democràtic dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya per tal que la nova cambra, en representació de la voluntat del poble de Catalunya, iniciï el procés per la constitució de Catalunya com a nou estat a partir del reconeixement de la seva sobirania'.

I substitueix al començament la part que deia que el parlament acordava de 'declarar la sobirania democràtica del poble de Catalunya com a subjecte polític i jurídic' per 'fer efectiu l'exercici del dret de decidir per tal que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu'. Elimina també la segona referència a l'estat propi que hi havia en el primer text: 'iniciant el procés per fer efectiu l'exercici del dret de decidir com a plasmació del dret a l'autodeterminació dels pobles, i fer efectiva la voluntat de constituir Catalunya en un nou estat dins el marc europeu'.

Ara, el primer punt de la declaració, el de la sobirania, es manté intacte: 'El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.'

En el nou text s'introdueix un nou punt, el cinquè, que s'anomena 'cohesió social', i que diu: 'Es garantirà la cohesió social del país i la voluntat expressada en múltiples ocasions per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble.'

I es canvia el punt 'Europa' per 'Europeisme'. El contingut del punt, però, manté el mateix redactat.

Men?ame