13.01.2013 - 12:00
Martí Estruch va presentar aquesta setmana ‘Joan Fuster i Barcelona’, un llibre editat per l’Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració de VilaWeb Labs que explica la relació estreta i fructífera entre l’escriptor de Sueca i la capital catalana. S’hi il·lustren els viatges i les estades de Fuster a Barcelona amb documentació i fotografies. La presentació de llibre coincidia amb l’exposició ‘Joan Fuster. Nosaltres els valencians‘ que es pot veure al Palau Robert fins el 17 de febrer. Us oferim el vídeo íntegre de l’acte, que va durar poc més de tres quarts d’hora i en el qual van prendre la paraula, a més de l’autor, el tinent batlle i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, i el director de VilaWeb, Vicent Partal.
‘No és un llibre acadèmic, sinó periodístic’, va dir Martí Estruch el dia de la presentacuió sobre ‘Joan Fuster i Barcelona’. Retrata la relació de l’escriptor de Sueca amb una Barcelona ‘entesa com a capital de la catalanitat, paper que li reclamava’. El volum ‘no fa cap aportació nova ni transcendental a la figura de Fuster’, però recull, a partir de publicacions ja fetes, la relació de Fuster amb la ciutat.
Comença amb el viatge iniciàtic de Fuster a Barcelona, narrat fil per randa, i dibuixa la seva faceta de periodista i escriptor, els contactes que va tenir amb autors i editorials del Principat i els llibres que va publicar a Barcelona –amb un èmfasi especial en ‘Nosaltres, els valencians’, que ara fa cinquanta anys–, la relació amb Òmnium Cultural i la Nit de Santa Llúcia, amb els cotoners i els montserratins, i el lligam amb la Nova Cançó.
Estruch va explicar ahir, per exemple, que entre Fuster i Josep Pla hi havia una ‘admiració mútua forta’ i que compartien un cert espai en el món de les lletres catalanes: ‘S’entenien des del punt de vista intel·lectual i empraven la ironia de la mateixa manera, tot i que partien de visions ideològiques contraposades. Potser aquesta discrepància els servia més d’incentiu que no de barrera’, va dir.
Quant a la Nova Cançó, Fuster hi veia possible allò que sempre havia mirat d’obtenir amb els llibres, però més ràpidament, eficient i multitudinària. ‘S’aboca molt a donar-li suport perquè veu que és una manera d’arribar al gran públic i que salta les fronteres de la lletra impresa’, va dir Estruch. Hi apareix, doncs, la seva relació amb Raimon i amb Lluís Llach, entre més artistes.
Tot amb tot, Fuster no es va establir mai a Barcelona. Estruch n’explicà els motius: no va voler separar-se mai dels seus pares, no va anar mai gaire llarg de diners i potser no s’hauria pogut permetre un espai tan gran com el de casa seva per a conservar-hi llibres i papers, i segurament hi havia una ‘mica de mandra’.
Va suplir el fet de no viure a Barcelona ‘amb viatges, correspondència i visites a casa seva’, segons Estruch. ‘El fet de no viure a Barcelona li permetia de mantenir-se al marge de les batalletes que sempre hi ha en qualsevol gremi, en aquest cas el dels escriptors. Li permetia una bona relació amb tothom i una certa distància que li era còmoda.’
Martí Estruch creu que no s’ha reivindicat mai prou la figura de Joan Fuster i que han mancat més respostes intel·lectuals al seu llibre cabdal, ‘Nosaltres, els valencians’, segons ell ‘un llibre escrit amb clau de provocació i de debat’. ‘El llibre treu els valencians de la seva letargia i els explica que la seva manera de ser moderns és reivindicar la seva catalanitat, que no vol dir una submissió política, sinó superar la barrera mental i invisible que separa els diferents territoris dels Països Catalans.’
