Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  09.01.2013  06:00

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

La RAE canviarà el significat del mot 'referèndum' amb vista al 2014

La nova edició del diccionari, que es publicarà l'any vinent, en farà una definició més política

Men?ame
 

La nova edició que es prepara del ‘Diccionario de la Real Academia Española’ (DRAE) canviarà la definició de ‘referèndum’. En l'edició actual el primer significat és aquest: 'Procediment jurídic pel qual se sotmeten al vot popular lleis o actes administratius que es proposa que siguin ratificats pel poble.' En la nova edició, que es publicarà el 2014, la definició canviarà 'actes administratius' per 'decisions polítiques amb caràcter decisori o consultiu'. La nova definició ja es pot consultar a la web de la RAE.

La definició de la paraula ‘referèndum’ al diccionari de la RAE té dues accepcions. La segona, que es refereix al 'despatx en què un agent diplomàtic demana al seu govern noves instruccions sobre algun punt important' s’hi mantindrà. Però la primera canviarà:

En la versió actual: 'Procediment jurídic pel qual se sotmeten al vot popular lleis o actes administratius que es proposa que siguin ratificats pel poble.'

En la nova versió: 'Procediment jurídic pel qual se sotmeten al vot popular lleis o decisions polítiques amb caràcter decisori o consultiu.'

L'edició actual del diccionari de l'acadèmia de la llengua espanyola és la vint-i-dosena, que es va publicar el 2001. D'aleshores ençà, s'hi han anat fent canvis en definicions de milers de paraules, i els que s'hi han fet els últims cinc anys es poden consultar a la web de la RAE; són un avançament dels que hi haurà en la vint-i-tresena edició, que s’ha de publicar el 2014.

Una coincidència?

El fet que es canviï el significat de la paraula ‘referèndum’ ara pot semblar una coincidència amb el procés polític a Catalunya, que ha de portar a fer una consulta sobre la independència justament el 2014, segons el full de ruta acordat entre CiU i ERC. Però la introducció del concepte de 'decisions polítiques amb caràcter decisori o consultiu' per definir l'àmbit que ocupa el terme referèndum és prou rellevant, segons fonts jurídiques consultades per VilaWeb.

Quan en un tribunal hi ha divergència d'interpretació sobre un concepte (posem per cas el concepte de ‘referèndum’), un dels criteris que s'aplica, a més de la jurisprudència, és la definició del diccionari de l'acadèmia de la llengua espanyola.

Competència exclusiva de l'estat

I això pot ser important, tenint en compte que la constitució espanyola (pdf) reserva en l'article 149.1 la competència exclusiva de convocatòria de referèndums a l'estat, i n’exclou els governs autonòmics. Així ho va entendre el Tribunal Constitucional quan, en la sentència de final de juny del 2010, va suprimir la competència de la Generalitat de convocar referèndums que preveia l'estatut. I després el govern espanyol va recórrer la llei de consultes per via de referèndum de Catalunya.

Ara, a començament de la nova legislatura, es preveu que el Parlament de Catalunya aprovi la llei de consultes per via no referendària; una llei que aprofita una escletxa de la sentència del Constitucional contra l'estatut, que deixava intacta a la Generalitat i als municipis la competència de convocar consultes populars que no fossin per via de referèndum, és a dir, consultes que es farien als empadronats més grans de setze anys amb el propòsit de copsar-ne l'opinió sobre un tema concret. Per exemple, la que es va fer a Barcelona sobre la Diagonal.

La nova definició de ‘referèndum’ en el diccionari de la RAE podria topar, doncs, amb aquesta jurisprudència, tenint en compte que inclourà dins el concepte de ‘referèndum’ les 'decisions polítiques amb caràcter decisori o consultiu'.

Men?ame