Dotze campanades literàries

  • Balanç de l'any literari

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Montserrat Serra
31.12.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El 2012 ha estat un any interessant en l’àmbit de la literatura catalana, tot i que podríem qualificar-lo d’any de transició: sense cap títol que sobresurti molt per damunt dels altres; amb autors nous que es fan llegir i d’altres amb trajectòries que es consoliden i reafirmen des de la qualitat. D’aspectes a destacar n’hi ha de molt diversos, com la internacionalització de la darrera novel·la de Jaume Cabré, ‘Jo confesso’, amb la traducció a onze llengües, la publicació de ‘El quadern gris’ de Josep Pla amb més de cinc mil correccions o la irrupció en el panorama literari de Lluís Llach. Tot seguit us presentem dotze aspectes del món literari català que, al nostre parer, han marcat aquest 2012.

1. Llibres representatius de l’any són ‘Provisionalitat’ de Toni Sala i ‘Carretera secundària’ de Joan Carreras, dos autors que es consoliden i reafirmen des de la qualitat, amb novel·les que tracten aspectes de la contemporaneïtat. I ‘La dona que es va perdre’ de Marina Espasa, primera novel.la que ha sorprès per la seva irrupció en el gènere fantàstic, entroncant amb la tradició d’autors com Pere Calders, Francesc Trabal, Joan Perucho.

2. Un any amb molta presència d’escriptores. Han publicat Empar Moliner, Imma Monsó, Tina Vallès, Bel Olid, Alba Dedéu, Berta Noy, Muriel Villanueva, Flàvia Company, Isabel Olesti, M. Dolors Millat, Josefa Contijoch, Núria Martínez-Vernis, Ada Castells, Blanca Llum Vidal…

3. És un any amb bons llibres de contes i relats com els de Francesc Serés, ‘Mossegar la poma’; Ramon Erra, ‘La vida per rail’; Tina Vallès, ‘Un altre got d’absenta’; Alba Dedéu, ‘L’estiu no s’acaba mai’; Bel Olid, ‘La mala reputació’; Ricard Biel, ‘Un grapat de mala herba’; Valentí Puig, ‘Tot contat’.

4. Una tendència a destacar és la que mostren alguns autors, que des de la poesia se situen en col.lecions de narrativa. Es col·loquen en una posició molt poc convencional, amb una gran riquesa formal, amb voluntat d’experimentació. Fan una prosa poètica intensa i gustosa de llegir en veu alta. Aquesta narrativa que també és poesia la trobem a ‘Llefre de tu’ de Biel Mesquida, ‘Deix on dir’ de la Núria Martínez-Vernis, ‘Homes i ocells’ de la Blanca Llum Vidal, i més en la barreja de gèneres, ‘Escafarlata d’Empordà’ d’Adrià Pujol Cruells.

5. Una campanada especial es mereix la importància de commemorar els cinquanta anys de ‘Nosaltres els valencians’ de Joan Fuster, no només al País Valencià sinó arreu dels Països Catalans. L’efemèride també ha servit per reprendre l’Obra Completa de Fuster per part d’Edicions 62, amb un volum d’assaig que mostra la categoria de l’intel·lectual més destacat de la segona meitat del segle XX de la cultura catalana.

6. Enguany ha destacat la vigència de Joan Sales i la unànime aclamació i popularització de la seva novel·la per excel·lènica, ‘Incerta glòria’, dins de l’Any Sales-Calders-Tísner. I en l’àmbit de les commemoracions també destacar que el cinquantè aniversari de la mort de Francesc Pujols ha suposat la recuperació del ‘Concepte general de la ciència catalana’, volum fonamental per entendre el filòsof, tan sovint simplificat i mal interpretat.

7. La polèmica de l’any, sense dubte, l’ha protagonitzat Albert Sánchez Piñol publicant ‘Victus’, la seva nova novel·la sobre la Guerra de Successió i el Setge de Barcelona de 1714, en espanyol. Tot i que un cop el llibre s’ha posat a la venda la polèmica s’ha esvaït. L’editorial ja ha editat setanta mil exemplars només en dos mesos i mig.

8. La vitalitat dels clàssics: els clàssics tornen a ser vius en català, gràcies a algunes editorials petites que fan un treball exquisit. I un exemple d’aquesta vitalitat és un fet gairebé inaudit: han coincidit a les llibreries dues senyores edicions dedicades als presocràtics. Una, ‘Saviesa grega arcaica’ a cura i traducció de Jaume Pòrtulas i Sergi Grau de la UB, publicada per Adesiara. L’altre volum de presocràtics l’ha publicat Edicions de la Ela Geminada, ‘De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic’, edició i traducció de Joan Ferrer Gràcia. Són dos títols que van aparèixer a finals del 2011, però ha estat enguany que han tingut visibilitat i lectors, fins a fer-se’n una segona edició de cadascun.

9. I parlant de clàssics, recomanar a les lectores fogoses de ‘Les ombres de Grey’ (una novel·la eròtica que ha estat el best-seller internacional de l’any), el gran clàssic modern de la literatura eròtica anglosaxona, ‘Fanny Hill’ de John Cleland, que és erotisme sense ombres i de qualitat, i que recentment s’ha publicat en català.

10. En l’àmbit de la no ficció, les editorials han apostat per llibres vinculats a l’independentisme, a la viabilitat i a la necessitat d’una Catalunya independent. D’entre els títols publicats destaca ‘Delenda est Hispania’ d’Albert Pont. També ha estat un fenomen el llibre ‘Converses amb Teresa Forcades’, per la seva mirada radical i alternativa al discurs institucionalitzat en aquesta època de desconcert i de crisi. I en aquest mateix sentit, ha despetat un gran interès el treball d’Itzíar González del llibre d’Alexandre Cirici Pellicer, ‘Barcelona, pam a pam’. El públic ha sabut reconèixer l’actitud valenta de l’exregidora del districte de Ciutat Vella de Barcelona.

11. En els darrers anys, i aquest any s’ha visibilitzat amb nitidesa, les editorials petites s’han convertit en un fenomen en l’edició en català, pel nombre que ja suposen i per la capacitat que tenen, des de l’especialització, la qualitat, i el risc sense xarxa, de cobrir un gran ventall d’àmbits i d’autors. A més de trobar lectors interessants, l’existència d’aquests segells ajuda a donar qualitat i normalitat en tots els àmbits de l’edició en català. Ja hem parlat d’Adesiara i d’Edicions de la Ela Geminada. També hi trobem Fragmenta, LaBreu, DAU, Acontravent, Sidillà, i de ben recents com la Mansarda, Raig Verd, Periscopi, Males Herbes…

12. Aquest final del 2012 ha portat uns premis de la Nit de Santa Llúcia estimulants, que apunten bons auguris per al 2013: Màrius Serra, nou premi Sant Jordi, podria convertir-se en el nou fenomen literari de l’any que ve. I va ben acompanyat amb els relats de Tina Vallès, premi Mercè Rodoreda, i el respectat i admirat, però fins ara subterrani, Francesc Garriga Barata, premi Carles Riba.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any