Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  08.12.2012  06:00

Com es cura el catanyol?

Vídeo de la presentació íntegra del nou llibre de Pau Vidal a l'Espai VilaWeb

Men?ame
 

L'escriptor Pau Vidal (@pauetvidal) va presentar la setmana passada a l'Espai VilaWeb el llibre 'Catanyol.es. El catanyol es cura', un recull centenars d'exemples de la interferència nociva i cada vegada més vasta de l'espanyol en la nostra llengua. En la xerrada Vidal va explicar les causes de la penetració del catanyol en la nostra manera de parlar i d'escriure habitual i va mostrar desenes d'exemples, amb les solucions corresponents. A la segona part de la presentació va proposar un joc, en el qual va examinar els assistents i va regalar llibres als que va demostrar ser més hàbils a l'hora de curar el catanyol.

Amb motiu de la presentació també vam aprofitar per entrevistar-nos amb ell i per fer-li una petita prova de català-catanyol. Heus ací l'entrevista i el test.

Dieu que els mitjans de comunicació són els responsables del catanyol, perquè fan 'importacions massives del castellà'…
—Actualment, el model de llengua, el difonen els mitjans de comunicació. I, no és cap secret, les grans tones de material nociu provenen dels mitjans de comunicació. El catanyol involuntàriament l'escampen els mitjans, sí.

Caram… Alguns en particular?
—D'exemples, n'hi ha molts i de tot arreu. Per exemple, a les cròniques esportives de tots els mitjans s'ha substituït el 'prou' per 'suficient' o 'suficientment'. 'No hi ha suficient distància per a xutar la falta'. O: 'No ha corregut suficientment per guanyar el partit'. Això és molt greu. I n'hi ha molts més! Si ara tingués cap diari al davant te'n podria dir uns quants. A més, són exemples d'aquells perillosos, més invisibles, dels quals no ens adonem perquè no són evidents i que no són del mateix cas que els barbarismes tradicionals com 'bueno' o 'carajillo'.

Aquests casos invisibles són els més 'mortífers', segons el llibre…
—Sí, hi ha els casos dels anomenats 'barbarismes entranyables', com el 'bueno', el 'carajillo' o el 'carinyo', que tots sabem que són barbarismes i els fem servir igualment, essent-ne conscients. La personificació d'aquests barbarismes és en Ferran Monegal, que parla un català molt bo, però esquitxat de barbarismes d'aquests. En canvi, els locutors d'esports en general, els del programa Hat-trick per exemple, sembla que parlin un català correcte, però la meitat és catanyol. 'Una jugada exitosa', per exemple. No és correcte! Seria 'reeixida' --o 'd'èxit', si parléssim d'un film. O el cas dels possessius, encara que sigui una mica més catanglish que no pas catanyol: 'Agafi el seu tiquet'. Molts dirien que això és català correcte, però no!! En català és 'agafeu el tiquet'.

I els polítics? Han parlat gaire catanyol durant la campanya?
—Sí, però la major part del catanyol dels polítics ve dels redactors de discursos. I els redactors de discursos s'alimenten dels models lingüístics que difonen els mitjans, d'una banda, i del 'burocratès', d'una altra. Alguns polítics parlen catanyol, però no tenen gens de credibilitat lingüística, són titelles en aquest aspecte. Els autèntics responsables de la penetració del catanyol en el debat polític són els redactors de discursos i els mitjans de comunicació.

Exemples?
—Un de claríssim. En aquesta campanya hem perdut el 'tothom', el catanyol arriba a tot arreu. Els màxims responsables han estat Joan Herrera i Pere Navarro, però els altres també. Per exemple Mas va caure en el mateix parany des del balcó del Majestic. És a dir, tots plegats s'han acostumat a dir 'totes i tots' o 'tots i totes' enlloc de 'tothom'. No utilitzar el 'tothom' implica contribuir a l'expansió del catanyol i ens homologa amb les llengües del costat, les quals no tenen el 'tothom'. En termes culinaris: el 'tothom' és una espècia que dóna gust als nostres plats i eliminant-lo fem que el plat sigui més insípid i que unes altres espècies també especials vagin perdent valor.

Parlàveu del 'burocratès'. Què és?
—'Hi ha indicis raonables per a pensar que la culpabilitat està relacionada amb la teva persona'. Això és burocratès, en lloc de dir 'la culpa és teva'. Ens trobem bombardejats pel burocratès. Consisteix a dir les coses d'una manera difícil i sense gaire gust. Els polítics en són especialistes.

Veig que ho tenim pelut… Però el títol del llibre és precisament 'El catanyol es cura'…
—Hi havia un títol alternatiu més encertat: 'El catanyol escura', tot junt. Però, si el que em demanes és si podrem treure'ns de sobre la influència del castellà, només hi ha una solució, relacionada amb el debat que hi ha hagut aquestes darreres setmanes. Mentre al nostre país hi competeixin dues llengües, a la llarga guanyarà la més forta: el castellà. Ara, espero que el llibre serveixi per frenar aquestes interferències.

És un llibre que es pot portar sempre a sobre...
—Sí, ja té un format de butxaca expressament, amb quasi dues-centes pàgines. És un llibre de consulta, amb exemples reals, trets la majoria d'informatius de televisió i de ràdio. Hi ha centenars d'exemples i un índex de consulta. Això sí, n'hi ha tants, que podríem haver omplert moltes més pàgines!

Men?ame