Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  29.11.2012  08:18

Autor/s: Pau Cortina / ACN

Tomeu Penya: 'Si menystenen la nostra llengua un dia es trobaran la penitència'

Entrevista amb el músic mallorquí · Acaba de publicar el disc 'És per tu'

Men?ame
 

Tomeu Penya acaba de publicar 'És per tu' (Blau, 2012), el seu vint-i-cinquè disc i el primer amb cançons noves després d'haver superat un càncer, l'any 2010. Transparent i directe, explica a l'ACN que ha creat unes cançons 'senzilles, autèntiques, amb molta força', mirant de transportar-se 'als moments més bons' de la seva vida musical, que situa devers els anys 70. També assegura que no vol entrar en política, però no es mossega la llengua sobre la situació del català a Mallorca: 'Si menystenen la nostra llengua un dia es trobaran la penitència.' Al nou disc, Penya hi aborda aquesta qüestió a la cançó 'Es suports de sa nostra bandera'.

Què respira aquest nou disc?

Després de 24 discos, tenia moltes ganes de fer aquest 25è, perquè m'estaven passant coses personals que volia treure en forma de cançons. He fet una mena de barreja de tots els meus estils. Jo em considero un tot terreny -he fet molt anys de músic d'hotel, músic de ball, rock and roll, tota classe d'estils-. I he volgut fer una mica de demostració d'això amb les noves cançons. Fins i tot he tocat la guitarra flamenca en una cançó instrumental dedicada al Paco de Lucía que ens coneixem de fa molts anys...

Tot ell sona més animat, a què ho hem d'atribuir?

Sí, perquè hi ha moltes cançons més marxoses, més ràpides, en què m'he transportat a mi mateix com a cantautor dels anys 70, amb aquells grups sobretot anglosaxons que feien un pop rock molt senzill, amb quatre instruments. Al disc hi ha moltes cançons que veuràs que son així, senzilles, autèntiques, amb molta força, perquè realment els moments més bons de la meva vida musical van ser aquest anys, amb 16 , 17 i 18 anys.

Així que aquest és l'estil que estaves "buscant" ara fa dos anys, quan ens vas presentar l'últim disc?

Sí, exactament. Sense perdre el segell de Tomeu Penya, si es pot dir així, he volgut donar-li una frescor i que no fos tan estudiat, més natural. Fins i tot toco la guitarra flamenca en la darrera cançó! He fet el que trobava que havia de fer. Pensant que el públic es diverteixi i que ho pugui sentir en la mateixa línia que jo.

I temàticament què hi trobem?

En aquests dos anys m'han passat moltes coses a nivell personal, algunes molt dures. Un compositor no pot fer una altra cosa que escriure-ho i musicar-ho. T'he de dir que hi ha temporades que costa fer lletres, però altres que em brollen com si fos aigua d'un torrent. En aquesta època tenia moltes coses a dir. També s'ha de pensar que llegint els diaris avui en dia, cada dia pots començar una cançó. M'he documentat bastant per tenir idees.

Quan llegeixes als diaris el retrocés del català a les illes, com t'estimula?

És un problema que jo noto, el toco amb les mans a les Illes Balears. Hi he entrat amb una cançó, però per desdramatitzar aquest drama que possiblement pot passar per les Illes. Igual com vaig fer amb 'Mallorquins i catalans', que era una sàtira, ara he fet 'Es soports de sa nostra bandera', que explica com som nosaltres i com ens presentem.

Nosaltres hem de defensar lo nostre perquè sinó no ho farà ningú. I una d'aquests coses és la llengua. En aquesta cançó dic "defensem costums i llengua", en pau, amb les mans a l'aire. Amb això ho dic tot, no vull entrar política però dic el que penso. Estic orgullós de ser balear i de parlar com parlo. Si menystenen la nostra llengua un dia trobaran la seva penitència.

I això passarà?

No ho sé, però veig que hi ha un descontent, que m'explica la gent. I com que jo sóc 'gent', també tinc una opinió.

En l'última visita també vas dir que publicaries un nou disc al cap de dos anys. Ha passat aquest temps i aquí el tenim...

Si una cosa m'ha anat be en aquesta vida, especialment en el terreny professional, és ser metòdic, o més ben dit, formal. No prometre si no pots complir, no parlar si no tens una prova. No he tingut mai problemes, precisament per això.

A qui cantes a 'És per tu', la cançó que dóna nom al disc?

Mira, ara fa 4 mesos que m'he divorciat. La cançó la vaig escriure llavors. I l'escrivia a algú que tenia dins del pensament però que no és una persona real, tangible, sinó el que estic buscant a la vida. Per molt que hagi viscut, viatjat, conegut companyes, tinc una imatge del que vull, i és aquesta persona que "fa que els ocells cantin, que l'aigua brolli pels torrents" (que són metàfores de mi mateix). Déu vulgui que aquesta persona intangible la trobi aviat i la pugui tocar bé.

Perquè vas escollir la veu de Victòria Maldi per acompanyar-te en aquesta cançó?

Perquè és un àngel. De bellesa, de dolça, de manera de cantar... Tots els adjectius que li dono no li fan justícia. Vaig fer un càsting i no hi va haver color.

La convidaràs quan presentis el disc en directe?

Sí, la convidaré, perquè està dins del disc, però no sóc de demanar col·laboracions, perquè a mi no m'agrada gaire fer-ne.

Quan i com encares la presentació?

Doncs després del Nadal. Tinc unes quantes coses pensades, vull dir, tres formats possibles. Un, el que més m'agradaria, és tot sol amb un acompanyant que canti. M'agrada per la senzillesa i perquè el públic vegi com sóc com artista. L'altra és el sextet que fa anys que m'acompanya (Geminis). I l'altra és amb els 20 músics de la Perico Linares Big Band més els 5 de Gèminis. Però m'he de pensar com fer-ho perquè és difícil moure tants músics.

Tens ganes de seguir actuant?

I tant. Estic millor dalt de l'escenari que aquí, i aquí estic be eh... M'agradaria fer un concert a Barcelona, perquè fa molt temps que no hi toco. M'agradaria un lloc gran, però no cal que sigui el Palau Sant Jordi o el Palau dels Esports, perquè ja no som als temps en què venia milers i milers de discos.

Men?ame