Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  20.11.2012  16:15

Autor/s: ACN

The Guardian publica més materials sobre la independència de Catalunya

En la sèrie estrenada ahir hi ha articles sobre la història, les tradicions i la fiscalitat catalanes, un vídeo i una presentació interactiva

Men?ame
 

L'edició digital del The Guardian publica avui sis materials més sobre la independència de Catalunya a l'espai web 'Barça-loners: la Catalunya independentista trencarà Espanya?', inaugurat ahir. Es tracta de quatre articles, un vídeo i una presentació interactiva amb l'objectiu de donar a conèixer la realitat política, econòmica i cultural de Catalunya a l'exterior. Els quatre articles expliquen les tradicions ('What Catalans love: human towers and a less exciting hokey cokey'), el sistema fiscal ('Catalonia's tax burden: 'If you put up with it, they keep taking your money') i opinions de catalans i de no catalans sobre la independència ('Would Catalonia be better as an independent nation?'). L'edició digital publica, a més, onze diapositives sobre la història de Catalunya ('A Catalan history of Spain – interactive') i un vídeo amb opinions de Madrid sobre la independència ('Catalonia tales: your views on the vote for independence').

Els sis continguts publicats aquest dimarts s'afegeixen als cinc articles que van obrir la sèrie especial a través de la qual el rotatiu britànic analitza el procés obert al país des de l'11-S.

Les tradicions catalanes: els castells, la sardana i els calçots


Un dels articles que publica el diari 'The Guardian' aquest dimarts a l'apartat 'Barça-loners: la Catalunya independentista trencarà Espanya?' fa referència a les tradicions catalanes. En aquest sentit, Stephen Burgen, autor de l'article, explica què són els castells, la sardana i els calçots com a tres de les tradicions més representatives del país. 

Sobre els castells, l'article diu que és una tradició catalana que va sorgir al segle XVIII i que la UNESCO va reconèixer l'any 2010. Burgen explica les diferents parts d'un castell (pinya, tronc i pom de dalt) als lectors i els defineix com un símbol "d'unitat de la nació".

D'altra banda, aquest article fa referència a la sardana com la dança tradicional catalana. Explica que es balla en cercle i amb les mans agafades i la compara amb la dansa tradicional anglesa anomenada 'Hokey cokey', tot i que defineix la sardana com a "menys emocionant". L'autor explica que la sardana data del 1552 i que durant el període de la Renaixença es va adoptar com a dansa tradicional catalana.

Per últim, Stephen Burgen parla dels calçots com un menjar típic del sud de Catalunya, originari de Valls i que es pren a les calçotades, "que se celebren a l'aire lliure a la primavera". L'autor explica com es cuinen els calçots i com es mengen. "Es manté el calçot per la punta superior i es tira cap enfora la capa exterior. El calçot se suca en una salsa d'avellanes, tomàquets rostits, all i oli d'oliva i després es menja tot", explica l'article. Stephen Burgen explica que és un "negoci brut" i que les calçotades s'acompanyen de carn i salsitxes de xai a la brasa.

La càrrega fiscal

Un altre article publicat a a l'espai 'Barça-loners: la Catalunya independentista trencarà Espanya' de l'edició digital del 'The Guardian' fa referència a la fiscalitat catalana. L'article, titulat 'Càrrega fiscal catalana: Si tu aguantes això, ells et segueixen prenent els teus diners', dóna veu a votants que denuncien el finançant d'altres regions espanyoles a partir dels impostos dels catalans.

L'article, escrit pel periodista Giles Tremlett, parteix del moviment de protesta #novullpagar, promogut a través de la xarxa, que defensa l'impagament dels peatges de les autopistes i ha estat sancionat amb multes als conductors infractors de la llei. En aquest sentit, el text inclou l'opinió de Josep Rovirosa, un treballador bancari català, que explica que a Catalunya, pràcticament totes les autopistes són de pagament, però els diners recaptats es destinen a la construcció d'infraestructures d'arreu de l'estat espanyol. D'altra banda, Carlos Heras, conductor d'autobús i activista de la UGT denuncia que els preus de béns i serveis a Barcelona són molt més elevats que a Madrid.

Giles Tremlett relaciona les mesures d'austeritat que ha hagut d'aplicar el govern català en matèria de salut i ensenyament per retallar el deute amb l'augment de la força del moviment independentista català. L'autor, explica, a més, que el dèficit fiscal de Catalunya és de 16.000 milions d'euros, un 8% del PIB de la regió i que, segons les enquestes, un 80% dels catalans creuen que paguen massa i reben massa poc per part de l'estat espanyol. Al contrari del que diuen altres regions de l'estat espanyol, com Andalusia o Extremadura, que reben part dels diners que Catalunya paga.

Tremlett es refereix a la situació econòmica de Catalunya com una de les regions que "té una de les majors taxes d'impost sobre la renda a Europa". "També han assolit el deute regional més gran a Espanya, amb els seus bons rebaixats a nivell d'escombraria per les agències de ràting, i aquest any han hagut de demanar un rescat humiliant al govern central a Madrid", explica. 

L'autor recull l'opinió de polítics de diferents ideologies com Cristóbal Montoro, Miquel Iceta o Joan Saura per donar a conèixer la diversitat d'opinions existents sobre la independència econòmica de Catalunya.

Les opinions de la iniciativa #CataloniaTales

L'edició digital del 'The Guardian' ha publicat també aquest dimarts al matí l'article 'Contes de Catalunya: els seus punts de vista sobre el vot per la independència', escrit a partir de les històries que ha rebut el periodista John Henley després de la crida que va fer el divendres passat demanant els seus punts de vista dels catalans sobre l'independentisme català. Henley demanava que els catalans enviessin les seves històries via Twitter amb l'etiqueta #CataloniaTales.

El periodista diu que més de 500 persones han contactat amb ell a través de Twitter o correu electrònic per donar els seus punts de vista. Per limitacions d'espai, John Henley ha hagut de fer-ne una selecció i, en aquest primer article sobre el tema, dóna a conèixer l'opinió de set catalans que actualment viuen fora de Catalunya.

Algunes opinions dels testimonis atribueixen el creixement del moviment independentista a la situació econòmica que viu el país, d'altres denuncien el discurs d'alguns polítics i mitjans de comunicació espanyols en contra de la independència de Catalunya i del català. En aquest sentit, David Clavert, un dels testimonis resident a Madrid, diu que en el darrer any ha notat un canvi en les relacions personals "on l'agressivitat cap a tot allò que sona català o és d'estil català s'intenta transformar a l'espanyol".

Altres testimonis, Jaume Domenech, que viu a Suïssa, i Guillem Colomer, que estudia a Manchester, expliquen que la cultura, les tradicions i la història catalanes són molt diferents a les de l'estat espanyol. Colomer diu que "Espanya mai ha entès que ser diferent no significa necessàriament ser dolent" i això ha comportat una "manca de respecte" i una "exclusió" al llarg de la història. Guillem Colomer compara la relació de Catalunya amb l'estat espanyol com "un matrimoni que ha estat unit durant molt temps però que no funciona" i dóna el "divorci amistós" com a millor solució.

Laia Balcells, una científica política catalana que viu als Estats Units, explica tres escenaris possibles després de les eleccions: l'autodeterminació, el pacte fiscal, o "l'embotellament", que defineix com "una onada d'asfíxia econòmica per a Catalunya" i com la pitjor de les opcions. Aquesta testimoni diu que "estan arribant temps interessants, però també moments de risc" i que l'estat espanyol hauria de deixar que el poble de Catalunya votés i expressés la seva voluntat, com ha fet el Regne Unit amb Escòcia.

D'altra banda, el testimoni d'Albert Martí-Bueno, un català que viu a Bristol, fa referència a la consulta d'Arenys de Munt del 2009 com a punt de partida de l'onada independentista dels darrers temps.

El periodista Jon Henley explica al final de l'article que serà a Catalunya durant tota aquesta setmana per seguir recollint testimonis i publicar més històries a partir de les opinions dels catalans sobre la independència de Catalunya.

Catalunya estaria millor com a nació independent?

Aquest dimarts 'The Guardian' també publica un article amb tres opinions de lectors sobre la independència. El diari britànic els demana si Catalunya "estaria millor com a nació independent". La primera en contestar, Michelle Przemyk, assegura que Catalunya "ja n'ha tingut prou de pertànyer a un estat on la seva llengua i la seva cultura no són respectades i on la seva indústria i economia són sistemàticament asfixiades pels partits centralistes". Segons aquesta lectora del 'The Guardian', Catalunya estaria millor amb un estat independent "sempre i quan els seus nous líders prenguin l'oportunitat per fer una reestructuració i modernització". A més, assegura, es podria fer "molt més per millorar el benestar social, l'educació i les infraestructures".

El segon dels lectors publicats per 'The Guardian' és Nick Bedson que assegura que amb la independència Catalunya deixaria de ser un "fons de suport per la resta d'Espanya". Bedson assegura que si la independència s'assoleix amb CiU els catalans poden trobar-se amb un "estat del benestar esquelètic, retallades d'impostos per les multinacionals, fons públics per pagar els deutes privats dels bancs i una relació propera amb el PP en la majoria dels temes socials i econòmics". Per ell, "aquest no és el canvi que molts catalans volen" i apunta a un nou estat de l'esquerra amb més polítiques socials i infraestructures i que deixi enrere "una monarquia disfuncional", l'exèrcit, l'Església espanyola i la influència de la premsa de dretes de l'Estat.

Finalment, Rodrigo Nuñez assegura que "la independència és l'única manera per curar les antigues ferides". Nuñez escriu al 'The Guardian' que no està d'acord amb la independència però que creu que és l'única manera de tirar endavant. Segons ell, amb la independència els "separatistes s'adonaran que no eren tan especials, no tant diferents dels seus veïns". "Quan no hi hagi un enemic a qui culpar, i no quedin excuses, potser començaran a mirar dins d'ells mateixos per trobar les causes dels problemes", defensa. Per ell, "com dos germans al mig d'una disputa familiar que es remunta generacions enrere, tots dos podrien trobar la manera de reconciliar-se i començar una relació renovada i més saludable".

Una presentació interactiva i vídeos


L'espai 'Barça-loners: la Catalunya independentista trencarà Espanya?', inclòs dins la secció d'internacional del diari britànic 'The Guardian' també inclou, des d'aquest dimarts, una presentació interactiva amb els antecedents històrics de Catalunya. Sota el títol 'Una història catalana d'Espanya', un total d'onze diapositives fan un repàs als fets històrics més significatius des de l'època dels comtes de Barcelona, a l'edat mitjana, fins l'actualitat.

D'altra banda, l'edició digital de 'The Guardian' ha publicat aquest dimarts al matí un vídeo de cinc minuts de durada amb l'opinió de diferents ciutadans de Madrid sobre els efectes que tindria una Catalunya independent. El vídeo, 'Eleccions a Catalunya 2012: Els residents de Madrid discuteixen sobre la independència' recull opinions diverses sobre si la independència ha de ser permesa o no i sobre per què tants catalans hi donen suport.

Men?ame