11.11.2012 - 06:00
Aquest cap de setmana es commemora del 50è aniversari de la fundació de l’Amical de Mauthausen i altres camps, associació que agrupa els exdeportats republicans dels camps de concentració nazis, així com els familiars i amics, tant dels supervivents com dels deportats assassinats als camps. Aquest matí, l’alcalde de Barcelona Xavier Triar rebrà la comitiva de l’Amical. I a la tarda, l’actor Ivan Padilla llegirà fragments de la novel·la ‘K.L. Reich’ de Joaquim Amat Piniella, un dels fundadors de l’Amical. Us oferim el primer capítol d’aquesta obra fonamental sobre els camps d’extermini.
La commemoració, doncs, també serveix per recordar l’escriptor Joaquim Amat-Piniella, que va patir les atrocitats del camp de concentració de Mathaussen durant quatre anys i i mig, i del qual l’any que ve se’n commemorarà el centenari. Amat-Piniella (Manresa, 1913 – Barcelona, 1974) va ficcionar la seva tragèdia i la de tants catalans i republicans espanyols als camps de concentració nazis, en la novel.la ‘K.L. Reich’, la seva obra més destacada.
En una nota de l’autor, en la primera edició del llibre, que va escriure l’any 1946 però que la censura franquista no va deixar publicar fins el 1963, Amat-Piniella explica:
«A la caiguda del III Reich alemany sota l’impuls triomfant de les Nacions Unides, es va posar al descobert la magnitud de les atrocitats comeses pel nazisme. Les informacions, les estadístiques, els documents, els gràfics i el cinema; el processos de Belsen, Dachau, Nüremberg, etc.; els testimoniatges directes dels qui, amb la salut més o menys afectada, foren rescatats amb vida de l’infern hitlerià, són les proves incontrovertibles del crim monstruós de lesa humanitat que el món civilitzat ha condemnat amb un clam unànime de justícia i de reparació.»
«Entre els milions de persones de totes les nacionalitats que han sofert captivitat i mort als camps de concentració alemanys, també els espanyols han tingut un lloc d’honor i han pagat ben alta llur contribució de sang a la ferotgia del nacional-socialisme. Sense comptar altres camps que el de Mauthausen i les seves sucursals, el 70% dels 7.500 exiliats espanyols que hi foren internats caigueren exhaurits per la fam, el treball i els maltractaments. Les excepcions d’uns centenars que varen ingressar-hi a la segona meitat de la guerra per haver contribuït a la Resistència Francesa, no ens faran mentir si diem que l’únic delicte dels milers de malaurats que foren executats amb la més terrible de les morts, no era altra que llur lleialtat a la República espanyola durant la nostra guerra civil. Detinguts a la irrupció alemanya a França, l’any 1940, com a soldats regulars de l’Exèrcit francès o com a treballadors militaritzats de fortificacions, foren d’antuvi considerats presoners de guerra i enviats als camps que els eren destinats a aquests. Però, en el curs d’uns mesos, la Gestapo els anà recollint per a emmenar-los als camps d’exterminació de la SS amb el sambenet de “roigs espanyols”. Franco no havia volgut reconèixer-los com a súbdits, i Pétain es negà a considerar-los voluntaris a la defensa de França. Només Hitler els admeté per a devorar-los en el secret dels seus forns crematoris. Tríade de criminals, responsables tots tres de la mort espantosa de 5.500 germans nostres a través de totes les tortures imaginables! Responsables també d’un esclavatge de quatre anys i mig suportat pels supervivents en condicions inhumanes! Ni Franco, ni Pétain, ni Hitler, no oblidaven que eren els espanyols els qui, primer que ningú, havien plantat cara al feixisme internacional. A “la nova Europa” forjada amb sang innocent, devastacions i misèria, els espanyols anti-franquistes no tenien altra plaça que la d’un pot de cendres…»
Aquest és l’inici del text introductori censurat, que no s’ha arribat a publicar mai, però que es pot llegir al portal de l’Associació Memòria i Història de Manresa. En aquest portal l’historiador Joaquim Aloy ofereix una web sobre Joaquim Amat-Piniella, molt completa i imprescidible per a conèixer el personatge.
