Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  29.10.2012  09:58

CiU també proposa la cooficialitat del castellà en un estat català

El programa de CiU evita la paraula independència i planteja l'assoliment d'un estat 'en el marc europeu' el 2020

Men?ame
 

CiU ha presentat aquest cap de setmana el programa electoral (pdf) per al 25-N, en què dibuixa l'horitzó del 2020 perquè Catalunya pugui ser 'un estat en el marc europeu'. Entre les propostes per aquest nou estat, en matèria lingüística, el programa detalla que 'el castellà tindrà caràcter de llengua cooficial', juntament amb el català, en la mateixa línia plantejada pel president d'ERC, Oriol Junqueras. 'És un valor i un actiu de primer ordre, internacional, econòmic i cultural al qual no renunciarem', diu el programa.

I afegeix: 'Aquest país s'ha fet amb la convivència de tots i ens necessita a tots. Els nostres fills rebran el testimoni de la societat cohesionada que els seus predecessors hem forjat. Guanyar el país vol dir guanyar en llengua i en llengües, alhora que obrirem el català al món'.

El programa de CiU

Al programa de CiU no hi ha la paraula independència, però sí que parla d'estat propi, que diu que s'ha d'inscriure 'en el marc europeu'. Sobre la convocatòria d'un referèndum, CiU diu al programa: 'El proper govern de la Generalitat impulsarà una consulta la propera legislatura per tal que el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu. Aquesta consulta es farà d’acord amb la legalitat que s’esdevingui i amb tota la legitimitat democràtica.'

I diu que, mentre es duu a terme el procés d'autodeterminació, el govern haurà de treballar per construir les estructures d'estat necessàries. I les enumera:

L’impuls a una política de relacions exteriors que promogui la màxima integració possible de Catalunya al món.

- La creació d’un marc català de relacions laborals en el qual s’adapti la normativa laboral a la realitat productiva del nostre país.

- La gestió de les pensions i cotitzacions dels ciutadans de Catalunya, ara gestionades per la seguretat social espanyola.

- L’assumpció per part dels mossos d'esquadra de totes les competències que encara avui tenen reservades els cossos i forces de seguretat de l’Estat, inclosos el control dels ports i aeroports.

- La plena projecció internacional de l’esport català a través de les federacions esportives catalanes.

- La gestió de totes les aigües interiors de Catalunya, amb independència de la conca hidrogràfica de la qual formin part.

- La gestió de tota la política agrària comunitària.

- La titularitat i la gestió de totes les infraestructures d’interès general per a
Catalunya: aeroports, ports, xarxes bàsiques viària i ferroviària.

- La política energètica.

- La definició de les bases de la política d’universitats de manera que permeti
adequar-ne el finançament, l’accés i la governança.

- La política de la funció pública per fer-la més professionalitzada.

- La necessitat de dotar-se d’un model propi d’organització territorial basat en els
municipis, les comarques i les vegueries.

Men?ame