Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dilluns  22.10.2012  13:15

Autor/s: Pep Alfonso

Dependència

Men?ame
 

Quan el vent bufa d'Almansa
fins la dependència alcança
omplint veles e vents del segle
de les llums: absolutismes de Ponent
reialismes de Mestral
fosquismes de Llebeig
ismes que mai ens van voler imposar.
Per un nou decret de nova planta
ara hi ha qui ens vol espanyolitzar
noves bogeries del Quixot ens esperen
un Sanç amb el trellat oportú, com
tants i tants hi ha sense imposició com
Armas, un escriptor amb molt de món,
que descriu als catalans que van matar Jesús
assegura que la pela és la pela per obrir
tertúlia d'un 'sagrat' partit Barça- Madrid
pa i circ per ofrenar noves glòries a Sefarad
com el senyoret Quadras demana intervenció
divina? Militar! per favor o per collons
i el coronel Alamán somia despert
amb l'ocupació de la finca dels rojos
Del poble? Per damunt del meu cadàver
Estarà incitant a la violència al poble?
Si vol morir que espere el torn diví
que ara el pare té molta feina
amb tanta corrupció legalitzada
no sap on van els corruptes. Al cel?
Molta dependència i molt poca wertgonya
tenim un país on no es pon el sol
i a més a més han inventat el federalisme
serà un nou isme, un conte, un mirallisme?
Molts somnis escriuen un conte
Catalunya i el país de les meravelles
amanida d'il·lusió i ànsies d'Alícia
que fuig de la Reina de negres Corts
i del Capità que la confon amb Peter
i li ensenya el garfi per clavar-li por
al cos, al cor, a la llibertat de ser i
d'estimar l'escalfor de la pròpia llar
potser sí és un poc com Peter i vol
volar amb l'impuls dels somnis.
Nous personatges i un mateix conte
i varen ser feliços al país de mai acabar.