Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  24.07.2012  06:00

Autor/s: Montserrat Serra

Bru de Sala: 'L'Any Espriu tindrà un caràcter cívic i ètic, no pas polític'

Entrevistem Xavier Bru de Sala, comissari de l'Any Espriu

Men?ame
 

Ja és oficial el nomenament de Xavier Bru de Sala com a comissari de l'Any Espriu, que se celebrarà l'any vinent. Fa mesos que li van fer l'encàrrec, però ahir es va notificar públicament, coincidint amb la celebració de la primera reunió de la comissió executiva, que presideix el conseller Ferran Mascarell.

Bru de Sala ha explicat a VilaWeb que volen donar a l'Any Espriu un caràcter cívic i ètic, no polític, sota el lema 'Ens mantindrem fidels'.

L'Any Espriu commemora el centenari del naixement del poeta Salvador Espriu (1913-1985). Hi ha una comissió promotora, presidida pel president de la Generalitat, Artur Mas, i una comissió executiva, amb una vintena de membres, presidida pel conseller de Cultura. Bru de Sala és el comissari general, amb Gabriel Planella de comissari adjunt. Bru de Sala haurà de donar comptes a totes dues comissions i a tots dos presidents de les comissions. Hom ha donat, doncs, a l'Any Espriu el màxim rang institucional: 'Diria que des de l'Any Miró de l'any 1993, cap efemèride no ha tingut tant de rang', diu Bru de Sala.

—Per què s'ha donat un rang tan alt a l'Any Espriu?
—Perquè, com diu l'acord de govern, Espriu és un dels autors més insignes de la cultura catalana, i li conferim la màxima consideració també per l'exemplaritat de la seva actitud cívica, que es resumeix en la frase que va escriure: 'Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble'. D'aquí ve que el lema de l'Any Espriu serà 'Ens mantindrem fidels'. Perquè volem destacar la dimensió cívica d'Espriu, que fou de primera magnitud.

—Quin és exactament l'encàrrec que us han fet?
—El de coordinar i impulsar els actes de l'Any Espriu. Tindrà un caràcter literari molt important també, aquí i fora d'aquí. Tenim la sort que hi ha molta feina feta, perquè Espriu és ben traduït a molts idiomes. I l'Institut Ramon Llull ja ha recollit les iniciatives de moltes universitats de fora, que volen tractar d'Espriu. Però més enllà del caràcter literari, també tindrà un caràcter cívic i participatiu.

—Quins són els grans propòsits de l'Any Espriu?
—Difondre l'obra i la figura d'Espriu a Catalunya i als territoris de parla catalana. També a Espanya i en l'àmbit internacional. Volem impulsar la relectura i l'actualització de la seva obra i del seu llegat; volem que la seva memòria sigui viva i actualitzada. Espriu serà el protagonista d'una multitud d'esdeveniments. No és possible encara de quantificar-los, però la previsió és força impressionant. Ja fa uns quants mesos que ho preparo, i puc assegurar que hi ha una gran expectació i moltes ganes de participar en l'Any Espriu. Per nosaltres, el model és l'Any Miró, un esdeveniment que va aconseguir que l'artista entrés en l'imaginari col·lectiu. Volem donar uns quants missatges clars sobre Espriu, perquè arribi a la gent, perquè la gent se'l faci seu, començant pel lema.

—Des que es va morir, l'any 1985, fins ara, Espriu ha perdut visibilitat.
—La pèrdua de visibilitat no és solament d'Espriu. En aquestes dues dècades anteriors, que podríem anomenar 'els anys de l'optimisme' o 'els anys esbojarrats', el passat ha perdut visibilitat en general, la memòria pròpia ha perdut vigència, el concepte de llegat s'ha desdibuixat. Ara entrem en una etapa nova, amb l'Any Espriu, el 2013, i el 2014, amb l'Onze de Setembre, amb una predisposició social, ciutadana, de normalitzar la memòria com a component de present i de futur. Ara hi ha la predisposició d'agafar Espriu com un gran escriptor, però també com un guia en el viatge col·lectiu dels catalans. Espriu fou un símbol de la resistència i de la reconstrucció cultural i cívica de Catalunya. Espriu és el gran profeta civil, així s'ho va imposar.

—Ens podeu avançar quatre o cinc grans esdeveniments que marcaran l'Any Espriu?
—No puc avançar el programa encara, perquè es presentarà a la tardor. Sí que hi haurà un congrés internacional, però encara no puc avançar ni la universitat que l'organitzarà, perquè encara no s'ha tancat. També puc parlar de l'exposició que es farà al CCCB. L'hem titulada 'He mirat aquesta terra'.

—En sou el comissari de l'exposició?
—Sí, amb una comissió d'experts formada per Rosa Delors, el nebot d'Espriu, Sebastià Bonet, i Agustí Pons, que és el biògraf. I girarà al voltant d'Espriu i els catalans. Hem d'anar molt alerta a transmetre amb exactitud els seus missatges, perquè no podem oblidar que Espriu denunciava sovint, i jo li ho havia sentit dir moltes vegades, que se sentia manipulat. Els missatges d'Espriu tenen un caràcter cívic i ètic, no pas polític. En la commemoració del centenari no farem política, deixarem que s'expressi per ell mateix.

—Quan vau conèixer Espriu?
—El 1973, amb Miquel de Palol i Ramon Balasch. Vam tenir aquest privilegi. Va ser una relació molt intensa i personal, per iniciativa d'ell. L'any vinent sortirà, justament, un llibre que Balasch i Espriu van deixar molt avançat, 'Ocnos i el parat esglai'. És un aplec organitzat d'estudis i pròlegs de l'Espriu. Impressiona de veure que tot aquest material té una unitat assagística orgànica.

—I quin paper tindrà Arenys de Mar en l'Any Espriu?
—Hi tindrà rang de cocapitalitat. Barcelona i Arenys-Sinera seran cocapitals de l'Any Espriu. El batlle d'Arenys i la directora del Centre d'Estudis i Documentació Salvador Espriu, Montserrat Caba, formen part de la comissió executiva.


Xavier Bru de Sala va ser el primer president del Consell Nacional de la Cultura i de els Arts (CoNCA), que va tenir una trajectòria curta i accidentada. Després va ser un dels fundadors, juntament amb Ferran Mascarell, del Cercle de Cultura.

Men?ame